Recentment hem rebut diverses consultes per un increment de decomisos de canals de xai amb un augment de mida de la melsa (esplenomegàlia) i aspecte groguenc de la canal (icterícia).

 

En els últims cinc anys s’ha doblat el número de canals de xai decomissades per icterícia als escorxadors de Catalunya.  La taxa de decomisos segueix una tendència a l’alça i marcadament estacional, especialment el mes de Juliol. L’any passat el pic es va repetir també el mes de setembre. Aquesta estacionalitat està probablement relacionada amb l’evolució de les poblacions de vectors de paràsits hemàtics (paparres). Font: Registre de sacrificis i declaracions (RSID). Sub-direcció general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut. Departament de Salut.

L’estudi histopatològic del fetge va permetre descartar lesions hepàtiques que expliquessin aquesta icterícia i tampoc es van observar lesions obstructives a les vies biliars, per tant les investigacions diagnòstiques es van dirigir a possible causes d’icterícia pre-hepàtica, associades a processos hemolítics (trencament de glòbuls vermells).

Per al diagnòstic de paràsits hemàtics la mostra ideal és la sang amb EDTA per poder fer una extensió i observar la seva presència. Per això caldria detectar la icterícia durant l’examen antemortem. A més es recomana remetre també mostra en fresc de melsa, ronyó, limfonodes i fetge per descartar altres causes.

Mitjançant PCR en teixit esplènic es va poder detectar la presència del genoma de Anaplasma spp en mostres de 5 xais d’orígens diferents (Barcelona, Tarragona i Granada), una altre PCR específica va poder identificar l’espècie: Anaplasma ovis. Es van descartar també altres especies que poden afectar a petits remugants com Anaplasma pagocitophilum. Es tracta de bacteris Riquetsials (de la mateixa família que Ehrlichia spp) que es transmeten per picada de paparra.

L’Anaplasmosi no sol donar signes clínics en oví i cabrum per si sola, provoca una anèmia per l’eliminació extravascular, a la melsa, dels eritròcits infectats.

També es va descartar que es tractés de piroplasmes (Theileria spp i Babesia spp.) protozous Apicomplexa (Regne Cromista) que també són paràsits d’eritròcits i es transmeten per la picada de paparres.

També es va fer una PCR de gènere Mycoplasma per descartar que es tractés de casos de  Micoplasma  ovis (abans coneguda com a Eperithrozoon ovis).

Una altre bacteri que pot causar icterícia en xais és la Leptospira spp. Que també pot induir hemòlisi. Es va descarar mitjançant PCR en teixit renal la infecció per Leptospira en aquests casos.

Les PCR d’hemoparàsits es van fer en col·laboració amb el laboratoris de NEIKER, l’institut Basc de recerca i desenvolupament agrari.

Coloració groguenca (icterícia) en canals de xai.

La icterícia és un motiu de decomís total de la canal.

Marcat augment de mida da la melsa (esplenomegalia) de l’esquerre en comparació amb una melsa normal (dreta).

Ripicephalus bursa és una paparra que transmet Anaplasma ovis i altres paràsits hemàtics. Imatges: University of Bristol Tick ID.