Ens remeten, des d’una sala de tractament de carn de caça, mostres i  imatges de canals de senglar amb canvis de coloració verdosa. Segons la inspectora aquesta coloració apareix un dia després del sacrifici/feinejat afectant a la regió més cranial de la canal al subcutis i capes musculars superficials. Amb el temps, s’estén caudalment i aprofundeix a la musculatura. Sovint l’alteració s’observa en canals contigües. També descriu que aquest alteració s’acompanya de mala olor. Calcula que aquesta alteració s’observa, aproximadament, fins en un 2% de les canals d’aquesta espècie.

Es tracta de descomposició postmortem deguda a l’autòlisi i la proliferació de bacteris de putrefacció. El cultiu microbiològic de les mostres va evidenciar creixement de bacteris anaerobis compatibles amb el gènere Clostridium spp. així com diferents soques d’E.coli.

L’origen de la contaminació probablement estigui relacionat amb el mètode de sacrifici: l’entrada del projectil a través de la pell pot arrossegar contaminació de l’exterior i la falta de refrigeració immediata de la canal afavoriria el creixement de bacteris. La localització a la zona més cranial coincideix amb la zona on es dirigeixen el trets dels caçadors, ja que els trets dirigits a la regió abdominal és conegut que afavoreixen una contaminació de la canal amb bacteris del tracte digestiu. El fet que aparegui en canals contigües és suggestiu de contaminació creuada entre canals durant el feinejat o per contacte entre elles.

Dues canals de porc senglar amb canvi de coloració verdós dels teixits muscular i adipós.

Dues canals de porc senglar amb canvi de coloració verdós dels teixits muscular i adipós.