Des que vam publicar el Cas del porc vermell hem rebut múltiples consultes sobre l’origen de lesions vermelloses a la pell de canals de porc.

Sovint, aquestes lesions van acompanyades d’alteracions dels nòduls limfàtics que poden indicar que ens trobem davant d’un procés sistèmic. Ja vam tractar en una entrada anterior les causes de limfadenopatia.

En aquesta entrada volem discutir les causes que poden explicar la presència de lesions vermelloses a la pell i discutir alguns dels últims casos.

 1) Malalties que provoquin lesions inflamatòries (eritematoses i/o hemorràgiques) a la pell

Cadascuna pot presentar patrons i localització més o menys identificables. I si hi ha hemorràgies a la dermis també es pot observar reabsorció de sang als nòduls limfàtics.

 2) Causes que provoquin una diàtesi hemorràgica en l’animal Intoxicació per anticoagulants (warfarines, per exemple, del verí de rosegadors), trombocitopènia, dèficit de vitamina K, toxicitat per coure, zinc, etc…
 3) Traumatismes Com a conseqüència de baralles, esgarrapades o cops durant el transport dels animals.
 4) Resposta a l’estrès Els porcs responen de forma peculiar a l’estrès durant el maneig. Un maneig deficient o una sobreexcitació poden causar hiperèmia i també l’aparició hiperaguda d’hemorràgies/reabsorció de sang als limfonodes així com lesions eritematoses a la pell i subcutis, que cal diferenciar de lesions associades a septicèmia o virèmia.
 5) Problemes en el maneig de les canals Una manca de sagnat abans de l’escaldat (Figura 2) o un sagnat incomplert podria donar imatges de congestió intensa (tant a pell com a vísceres), especialment a les parts més declius de la canal. Però en aquests casos els limfonodes haurien de tenir una aparença normal.

Cal contemplar la possibilitat de que un animal entri atordit, però no mort a l’escaldat i això provoqui una reacció hiperèmica perifèrica en front al calor. En aquest últim cas es pot comprobar mirant si hi ha líquid de l’escaldat a l’interior dels pulmons.

 

Afegir que els artefactes que genera l’escaldat a la pell fan que sigui pràcticament impossible observar les lesions (Figura 5). Per tant, sempre que sigui possible, si les lesions s’observen a l’examen antemortem caldria intentar prendre mostres prèvi a l’escaldat.

Figura 1.En aquest cas es va detectar l’alteració durant l’examen ante mortem. En l’examen post mortem, en canvi, no es va observar canvis patològics. No es tractava doncs d'un verdader eritema i podia limitar-se a una congestió o hiperèmia activa fisiològica. Possibles causes: baralles, estrès, exercici/activitat intensa, calor excessiva o problemes circulatoris (com una pressió sanguínia augmentada degut a una cardiopatia)...

Figura 1. En aquest cas es va detectar l’alteració durant l’examen ante mortem. En l’examen post mortem, en canvi, no es va observar canvis patològics. No es tractava doncs d’un verdader eritema i podia limitar-se a una congestió o hiperèmia activa fisiològica. Possibles causes: baralles, estrès, exercici/activitat intensa, calor excessiva o problemes circulatoris (com una pressió sanguínia augmentada degut a una cardiopatia)…

Figura 2: Aquest cas correspon a un animal que no va ser dessagnat després de l’atordiment. Es pot observar que la sang, per gravetat, s’acumula a la meitat anterior de la canal. A. Imatge presa 30 minuts després del sacrifici. B. Durant l’eviscerat es pot observar que les vísceres estan més envermellides que a la resta de les canals. C. Al punt d’inspecció post-mortem, ~45 minuts després del sacrifici. L’acumulació de sang dóna una coloració vermellosa a la pell de la meitat anterior de la canal.

Figura 2: Aquest cas correspon a un animal que no va ser dessagnat després de l’atordiment. Es pot observar que la sang, per gravetat, s’acumula a la meitat anterior de la canal. A. Imatge presa 30 minuts després del sacrifici. B. Durant l’eviscerat es pot observar que les vísceres estan més envermellides que a la resta de les canals. C. Al punt d’inspecció post-mortem, ~45 minuts després del sacrifici. L’acumulació de sang dóna una coloració vermellosa a la pell de la meitat anterior de la canal.

Figura 3. L'estudi histopatològic d’aquest cas va determinar que l'envermelliment dels nòduls limfàtics era degut a la reabsorció de sang extravasada i, per tant conseqüència de processos que han provocat hemorràgies a l'animal viu. Es descarta que els limfonodes presentessin lesions de malalties com la PPA o la PPC, entre d'altres, que poden donar hemorràgies i necrosi fol•licular als nòduls limfàtics. En qualsevol cas s'haurien observat lesions en major nombre de canals.

Figura 3. L’estudi histopatològic d’aquest cas va determinar que l’envermelliment dels nòduls limfàtics era degut a la reabsorció de sang extravasada i, per tant conseqüència de processos que han provocat hemorràgies a l’animal viu. Es descarta que els limfonodes presentessin lesions de malalties com la PPA o la PPC, entre d’altres, que poden donar hemorràgies i necrosi fol•licular als nòduls limfàtics. En qualsevol cas s’haurien observat lesions en major nombre de canals.

Figura 4: En aquest cas l'estudi histopatològic va revel.lar evidències d'hemorràgies a la dermis i, per tant, indicatives d’un procés patològic. El cor, encara que microscòpicament no presentava alteracions, tenia hipertrofia del ventricle esquerra. Això podria estar causat per un retorn venós insuficient que també explicaria la congestió observada al fetge i, en última instància, una major predisposició a presentar hiperèmia a la pell. No es van observar lesions a les vísceres que indiquessin la presència d'altres possibles etiologies (virus, bacteris...). Com sempre en aquests casos els artefactes d'escaldat de la dermis no van permetre descartar processos que afectin les capes més superficials de la pell.

Figura 4: En aquest cas l’estudi histopatològic va revel.lar evidències d’hemorràgies a la dermis i, per tant, indicatives d’un procés patològic. El cor, encara que microscòpicament no presentava alteracions, tenia hipertrofia del ventricle esquerra. Això podria estar causat per un retorn venós insuficient que també explicaria la congestió observada al fetge i, en última instància, una major predisposició a presentar hiperèmia a la pell. No es van observar lesions a les vísceres que indiquessin la presència d’altres possibles etiologies (virus, bacteris…).
Com sempre en aquests casos els artefactes d’escaldat de la dermis no van permetre descartar processos que afectin les capes més superficials de la pell.

Figura 5: Imatge histològica de la pell de canal porc que mostra els artefactes generats per l’escaldat. A. Pell processada abans de l’escaldat on es poden distingir clarament totes les estructures cutànies. B i C: Diferents graus d’artefacte de la pell degut a l’escaldat on es pot observar coagulació de les estructures cutànies que impedeix una correcta valoració de la mostra.

Figura 5: Imatge histològica de la pell de canal porc que mostra els artefactes generats per l’escaldat. A. Pell processada abans de l’escaldat on es poden distingir clarament totes les estructures cutànies. B i C: Diferents graus d’artefacte de la pell degut a l’escaldat on es pot observar coagulació de les estructures cutànies que impedeix una correcta valoració de la mostra.