Encephalitozoonosi en una canal de conill
En un canal de conill, femella, de raça híbrida de 2 mesos d’edat s’aprecia una tumoració que afecta la meitat d’un ronyó i a la melsa. La primera sospita va ser que es tractés d’una neoplàsia, com ara un nefroblastoma.
L’estudi histopatològic revela que es tracta d’una nefritis granulomatosa multifocal crònica greu amb presència d’abundants Encephalitozoon cuniculi intralesionals.
Es tracta d’un microsporidi, un fong intracel·lular obligat. Els teixits diana són l’encèfal i el ronyó i s’excreta per orina. Pot afectar a múltiples espècies de mamífer especialment si estan immunodeprimits, inclús s’ha descrit en persones.
Aquesta presentació amb granulomes tant evidents no és la més habitual, se solen observar lesions de nefritis intersticial no purulenta.

Lesions granulomatoses al ronyó d’una canal de conill.

Les lesions generaven adherències entre el ronyó i la melsa.

Microscòpicament s’observa la lesió granulomatosa (asterisc) al ronyó (part superior). Mitjançant immunohistoquímica s’evidencia la presència de Encephalitozoon cuniculi (part inferior, color marró) a l’interior dels macròfags.
Francament interessant. Més enllà que és obligatori el decomís, la lesió és molt difícil de diagnosticar pel veterinari oficial d’escorxador. El SESC és un instrument francament bo com a suport als Veterinaris.