En el Cas 1 estan afectades tant la cavitat toràcica com la cavitat abdominal i l’exsudat te un aspecte més vermellós (hemorràgic). En el Cas 2 es restringeix a la cavitat abdominal, hi predominen les adherències entre vísceres i el material dipositat te un color blanquinós. L’animal presenta aprimament.

Tant l’aspecte macroscòpic com el posterior estudi histopatològic són compatibles amb peritonitis cròniques difuses amb un important component fibrós, molt probablement degut a la cronificació de peritonitis fibrinoses. En aquesta fase de la malaltia no te sentit fer un anàlisi microbiològic ja que l’agent causal de la peritonitis probablement ja no hi és present.

En porcí les causes més comuns de poliserositis fibrinosa són: Haemophilus parasuis, Streptococcus suis, Mycoplasma hyorrhinis i Eschericha coli.

Cas1, dipòsit de material fibrós a les superfícies seroses abdominals.

Cas 1, detall de l’exsudat inflamatori.

Cas 2, s’observen dipòsits de material fibrós blanquinosos.

Cas 2, les visceres presentaven adherències entre elles i estaven recobertes per abundant teixit fibrós.

Els inspectors volen determinar si l’origen de la coloració groguenca és fisiològic per acúmul de pigments carotenoides o es tracta d’una icterícia (acúmul patològic de bilirrubina).

Es fa un exàmen histopatològic del fetge i els limfonodes que descarta la presència de lesions que permetin explicar una patologia. Es realitza el test d’alcohol èter en teixit adipós: consisteix en dipositar fragments de teixit adipós de la canal afectada en dos recipients, un amb alcohol i un amb èter, agitar-los i llegir el resultat en 1-2 hores. Els carotenoides en ser solubles en èter tenyiran aquest líquid de color groc mentre que els pigments biliars són solubles en alcohol i tenyiran de groc l’altre vial (veure figura 2) (Higiene e inspección de carnes, B. Moreno Garcia, 2003, Ed. Diaz de Santos).

La manca de lesions hepàtiques i la reacció positiva a l’èter fan pensar que es tracta d’un cas de coloració groga per acúmul de carotenoides.

Canvis de coloració groguenca fisiològics es poden observar també en animals d’edat avançada i son més freqüents en algunes races bovines (Jersey i Guernsey). Els pigments carotenoides, en oxidar-se, perden la coloració groguenca per tant en aquests casos la coloració pot disminuir o desaparèixer durant l’oreig de la canal.

Coloració groguenca evident del teixit adipós.

En dipositar fragments de teixit adipós en alcohol i èter s’observa com l’èter vira a una coloració grogosa mentre que això no passa amb l’alcohol, indicant que es tracta de pigments carotenoides.

Histològicament s’aprecia un exsudat eminentment fibrinós en procés de reorganització, amb formació de vellositats o pseudopapil·les recobertes d’epiteli simple cúbic (mesoteli reactiu). S’acompanya d’un infiltrat de cèl·lules inflamatòries limfoplasmocitàries, macròfags i una petita quantitat de neutròfils. Es classifica la lesió com un pericarditis fibrinosa crònica.

Tot i que la tipologia de les lesions indica una etiologia bacteriana, el cultiu microbiològic no ha permès aïllar cap bacteri associat amb aquest tipus de patologia. Això es deu molt probablement a la cronicitat de la lesió.

Una possible explicació per aquest tipus de lesió seria una pericarditis traumàtica (causada per la presència d’algun objecte punxant a nivell del reticle).

Pericarditis fibrinosa. Imatge del pericardi seccionat.

Detall de l’exsudat inflamatòri.

L’estudi histopatològic evidencia una proliferació generalitzada de cavitats irregulars i ductals recobertes per epiteli biliar i associades a una intensa fibrosi intersticial també generalitzada. El parènquima hepàtic es troba en una proporció reduïda però presenta un aspecte normal.

La lesió es classifica com a degeneració quística hepàtica d’origen congènit. Es descarta un possible diagnòstic de neoplàsia o quists d’origen parasitari.

Fetge augmentat de mida i coloració pàl•lida.

A la secció s’observen múltiples cavitats quístiques plenes de líquid verdós.

L’exàmen anatomopatològic rebel·la que el creixement nodular afecta als músculs quàdriceps, semimembranós i semitendinós i no afecta al nervi ciàtic.

Al microscopi es comprova que la massa està formada per una proliferació neoplàsica de cèl·lules fusiformes, compatible amb un fibroma o un tumor de baina nerviosa.
No s’observen lesions a l’encèfal ni al nervi ciàtic.

Massa blanquinosa que afecta la cuixa i l’articulació del genoll.

Detall de la massa a la seva secció.

En un porc de raça híbrida d’uns sis mesos es va observar limfadenopatía a nivell dels limfonodes mediastínics i àrees enfosquides als lòbuls diafragmàtics.

Limfadenopatia als limfonodes mediastínics i àrees enfosquides als lòbuls diafragmàtics del pulmó.

A la secció els limfonodes presentaven una coloració negrosa-envermellida.

Quin és el teu diagnòstic? (10)

%%RATING%%

 

L’estudi histopatològic dels limfonodes va evidenciar una intensa reabsorció de sang acompanyada de presència de cèl·lules no limfoides, de morfologia poligonal, agrupades en petits acúmuls i amb pigment marró fosc al seu interior (melanòcits).A nivell del pulmó es van observar macròfags carregats de pigment, també de color negre.

 

La imatge de sota mostra la lesió primària observada a la pell de l'animal. La lesió dels limfonodes mediastínics s'interpreta com una metàstasi d'un melanoma cutani mentre que la lesió observada a nivell del pulmó sembla més aviat una reabsorció del pigment.

 

Feu clic a l'enllaç següent per a més informació sobre Melanomes en porc.

Lesió nodular negre al flanc de l'animal.

Your answers are highlighted below.

Question 1

Quin diagnòstic donaries a la lesió dels limfonodes?

A	Antracosi (partícules de carbó)
B	Reabsorció de sang
C	Metàstasi d'un melanoma
D	Melanosi maculosa

Once you are finished, click the button below. Any items you have not completed will be marked incorrect. Get Results

There is 1 question to complete.

You have completed

questions

question

Your score is

Correct

Wrong

Partial-Credit

You have not finished your quiz. If you leave this page, your progress will be lost.

Correct Answer

You Selected

Not Attempted

Final Score on Quiz

Attempted Questions Correct

Attempted Questions Wrong

Questions Not Attempted

Total Questions on Quiz

Question Details

Results

Date

Score

Hint

Time allowed

minutes

seconds

Time used

Answer Choice(s) Selected

Question Text

All done

No era ben be això....

Keep trying!

Not bad!

Good work!

CORRECTE!!!!

Els cisticercs son la fase larvària o metacestode de paràsits coneguts com a tènies (cucs plans) que es troben ens els hostes intermediaris. A continuació revisarem aquells casos en que el porc pot esdevenir hoste intermediari.

En el diagnòstic diferencial d’aquest tipus de lesions cal incloure la possibilitat que es tracti de quists serosos congènits.

Figura 1: Exemples de diferents quists trobats a la cavitat abdominal de canals porcines, especialment sobre el fetge (A i B) o al teixit adipós (D). Si és viable i el submergim en aigua calenta podem observar com s’evagina l’escòlex (C) podeu veure una gravació del mateix al vídeo de la figura 3.

Figura 2: Observació de l’escòlex de C.tenuicollis a 100 augments, es poden observar dues de les 4 ventoses i la doble corona de ganxos.

Figura 3: Vídeo del cisticerc observat en la figura 1C.

La sospita inicial era que es tractés d’una neoplasia de glàndula adrenal o be d’un limfoma.

L’estudi histopatològic va evidenciar que totes les masses eren formades per una proliferació neoplàsica maligne anaplàstica de cèl•lules mesenquimatoses.

Degut a que moltes de les cèl•lules presenten petites vacuoles buides se sospita d’un liposarcoma (neoplàsia maligne originada en cèl•lules del teixit adipós).

La tinció de Negre Sudan, feta en teixit fixat en formol però no inclòs en parafina, tenyeix el contingut d’aquests vacúols confirmant que es tracte de material lipídic.

Lesions multinodulars blanquinoses adjacents al ronyó. Les àrees més groguenques corresponen a necrosi del teixit neoplàsic.

El ronyó també tenia múltiples nòduls blanquinosos.

Al tall els nòduls aprofundien al parènquima renal.

(A) Tinció d’hematoxil•lina eosina on es pot observar un creixement mesenquimatós, anaplàsic amb abundants mitosis i vacúols buits al citoplasma de les cèl•lules. (B) Tinció de Negre Sudan que demostra que les cèl•lules neoplàsiques tenen gotícules carregades de lípids al seu interior.

En una vaca de 6 anys s’observa un creixement blanquinós, en forma de plaques a fetge, pulmó, úter, aparell digestiu, oment, pleura i peritoneu.

El creixement, d’aspecte proliferatiu en plaques s’observava tant a la pleura com al peritoneu.El diafragma estava entapissat per la lesió.

Alguns dels nòduls eren de coloració més vermellosa.

Detall de la lesió a la serosa peritoneal.

El primer que caldria pensar en veure aquest aspecte hemorràgic dels limfonodes és una reabsorció de sang extravasada, però en aquest cas l’hemorràgia hauria de ser visible en les zones de la canal o les vísceres que drenen cap als limfonodes afectats. Es descriu, per exemple, que en cas de mort amb distrés respiratori agut, és comú en vedells i xais veure aquest aspecte en els limfonodes cervicals i toràcics per reabsorció de sang extravasada a la tràquea.

En aquest cas es tracta d’una limfadenopatía generalitzada i, per tant, podria ser indicativa d’una septicèmia. Si aquest fos el cas, però, s’esperaria la presència d’altres lesions evidents, com a ara petèquies generalitzades.

Hi ha diferents agents que poden causar septicèma en ovins. A tall d’exemple, la Pasteurel·losi septicèmica és una sepsis relativament freqüent en oví i que pot causar aspecte hemorràgic i edematós als limfonodes. La literatura indica que en ovins de pocs mesos és causada per Manheimia hemolytica, mentre que en ovins majors de 5 mesos és mes freqüentment causada per Biberstinia trehalosi. En aquests casos sovint es descriuen també lesions a l’aparell respiratori (faringitis/tonsilitis necrotitzant, marcat edema i congestió pulmonar) i necrosis focals a fetge, a més de múltiples petèquies a mucoses i seroses de diversos òrgans. En qualsevol cas caldria fer histopatologia i cultiu microbiològic per tal de confirmar o descartar aquest possible diagnòstic.

Limfonode augmentat de mida i d’aspecte hemorràgic.

L’afectació dels limfonodes era generalitzada.