Amb la recent detecció de casos de Peste Porcina Africana (PPA) en senglar a Bèlgica a ningú se li escapa que hi ha cert risc d’introducció d’aquesta malaltia al nostre territori, així com també existeix cert risc d’introducció de la peste porcina clàssica (PPC). Per tant és essencial que tots els actors implicats en el sector porcí estiguin formats i alerta. Dos aspectes essencials per al control d’aquestes malalties son la bioseguretat i un bon sistema de vigilància passiva que asseguri el diagnòstic precoç de la mateixa.

A nivell d’escorxadors tenim un paper clar en aquesta vigilància passiva.

Si be és cert que per les característiques de la malaltia el més probable es que es detecti per brots de mortalitat en granges o en poblacions de senglar, la presentació inicial de la mateixa pot ser molt variable en funció de: la virulència de la soca, la càrrega inicial de virus, l’estat immunitari dels hostes, etc. Per tant no es pot descartar que arribin a l’escorxador animals infectats.

En entrades anteriors del blog ja hem repassat les lesions, de tipus hemorràgic principalment, que provoquen el virus de la PPA i la PPC en canals de porc domèstic.

Què cal fer en cas de sospita?

  • Notificar la sospita al DARP per telèfon i seguint el procediment de Malalties de Declaració Obligatòria.
  • Enviar consulta laboratorial URGENT al SESC indicant la sospita. Al CReSA farem PCR i RT-PCR per detectar la presència de virus de PPA i PPC, respectivament i es remetran mostres per a la seva confirmació al Laboratori Nacional de Referència.

Quines mostres cal remetre? 

  • Si la sospita és antemortem (animals que arriben amb quadres de febre alta o inclús morts durant el transport): la mostra d’elecció és sang amb anticoagulant (EDTA: tub rosa o lila), NO utilitzar heparina ja que pot interferir amb la PCR.
  • Si la sospita és postmortem (canals amb lesions de diàtesi hemorràgica): mostra refrigerada de melsa i/o tonsil·la i/o nòdul limfàtic submandibular. També es poden remetre altres nòduls limfàtics (gastrohepàtic, renal, retrofaringi) o pulmó. Addicionalment recomanem enviar mostres d’altres vísceres lesionades per intentar arribar a un diagnòstic definitiu (fetge, ronyó, etc.).

Qualsevol lesió hemorràgica ha de generar una sospita de PPA/PPC?

No ens atabalem! Les lesions de diàtesi hemorràgica no són específiques de la infecció pels virus de PAP/PPC, així doncs per declarar una sospita cal tenir un bon nivell de certesa.

Però, davant d’una situació epidemiològica com l’actual, on no podem menystenir el risc d’introducció de la malaltia, cal analitzar també totes aquelles lesions no concloents que entrin en el diagnòstic diferencial de PPA/PPC.

 

Taula orientativa amb criteris per diferenciar una sospita d’altres troballes no concloents que, en qualsevol cas, han de ser enviades sempre al SESC per al seu anàlisi laboratorial.

Nivell de Certesa Criteris Accions
Lesions no concloents Un sol animal (per partida) amb signes clínics: febre, abatiment, lesions cutànies eritematoses…

 

Un sol animal (per partida) amb lesions de diàtesi hemorràgica.

 

Un sol animal (per partida) que arriba mort de forma sobtada durant transport.

 

Lesions clarament compatibles amb altres malalties incloses al diferencial de PPA/PPC.

Per exemple: Mal roig i SDNP.

Remetre consulta URGENT al SESC (+ mostres refrigerades).
Sospita de PPA/PPC Dos o més animals (per partida) amb signes clínics: febre, abatiment, lesions cutànies eritematoses…

 

Dos o més animals (en una partida) amb lesions de diàtesi hemorràgica.

 

Dos o més animals (en una partida) que arriben morts de forma sobtada durant transport.

Remetre consulta URGENT al SESC (+ mostres refrigerades).

 

Declarar sospita PPA/PPC via procediment MDO.

 

Notificar DARP per telèfon.

A continuació podem veure imatges de dos casos recents de canals amb diàtesi hemorràgica en els que s’ha descartat un diagnòstic de PPA/PPC mitjançant PCR/RT-PCR.

 

Cas 1: Un sol animal, femella de raça mixta de 6 mesos, que presentava extenses lesions hemorràgiques. Es va descartar PPA/PPC però no es van observar altres lesions que permetessin determinar la causa de la diàtesi hemorràgica que presentava l’animal.

Lesions hemorràgiques a la pell de les orelles.

Extenses hemorràgies cutànies.

Absència de petèquies renals o reabsorció de sang als nòduls limfàtics.

Hemorràgies a la cara ventral del coll.

L’animal presentava una pericarditis fibrosa, indicativa d’un procés septicèmic ja resolt.

 

Cas 2: Un sol a animal, femella de raça mixta de 6 mesos d’edat, amb lesions hemorràgiques generalitzades a la pell, vísceres i nòduls limfàtics hemorràgics. També es va descartar PPA/PPC a laboratori però no es van observar lesions als òrgans estudiats que permetessin explicar la diàtesi hemorràgica.

Petèquies a la pell generalitzades per tota la canal.

Nòdul limfàtic gastrohepàtic hemorràgic i augmentat de mida.

Petèquies a l’epicardi i a la pleura visceral del pulmó.

Petèquies a la mucosa de la glotis.

La mida de la Melsa era normal. Es poden observar hemorràgies a la serosa del tracte gastrointestinal i al mesenteri.