Un vedell de deu mesos d’edat i de raça Frisona presenta el fetge de consistència endurida, superfície irregular i hepatomegàlia. A la secció, s’observen múltiples nodulacions. No s’observen conductes biliars engruixits ni vesícula biliar distesa. La mostra va ser remesa com una sospita de cirrosi, colangiohepatitis o hepatitis necrotitzant.

L’estudi histopatològic evidencia una marcada fibrosi intersticial en espais porta i, de forma generalitzada, en septes interlobel·lars causant una disrupció intensa del parènquima hepàtic reduint el teixit romanent a múltiples nòduls de regeneració. Entre el teixit fibrós s’observa hiperplàsia de conductes biliars, i presència d’hepatòcits individualitzats que apareixen degenerats i atròfics, o tumefactes amb un nucli de grans dimensions (cariomegalia). Focalment s’observen infiltrats inflamatoris de cèl·lules mononuclears (limfòcits, macròfags i cèl·lules plasmàtiques) entre el teixit fibròtic. Es tracta d’una lesió crònica de fibrosi hepàtica amb regeneració, fase prèvia d’una cirrosi hepàtica.

La cirrosi hepàtica és el resultat final d’un dany continu i prolongat dels hepatòcits i/o epiteli biliar i per tant, és una troballa inespecífica que s’observa en fases cròniques de diferents causes. En remugants, tant boví com caprí i oví, hi ha diverses causes de cirrosi hepàtica, però la més freqüent és una intoxicació hepàtica crònica. Els tòxics hepàtics més comuns són aflatoxina B1 (derivat del fong Aspergillus spp. o Penicillium spp.) i alcaloides pirrolizidina (presents en plantes com Senecio, Crotalaria i Heliotropium) entre d’altres. En tots aquests casos, els hepatòcits metabolitzen aquests tòxics donant lloc a metabòlits tòxics.

Les infeccions cròniques per paràsits hepàtics (sobretot Fasciola hepatica) també són causa de cirrosi a l’afectar l’epiteli biliar. En aquests casos, la lesió és conseqüència d’una colangiohepatitis amb fibrosi centrada al voltant de conductes biliars on romanen els paràsits.

Icterícia, fotosensibilització i edema generalitzat són conseqüències comuns en casos de cirrosi hepàtica i, en alguns casos necrosi d’altres òrgans com el miocardi.

 

Fetge de vedell. Múltiples nòduls intraparenquimatosos, prominents i de diàmetre variable. Observis l’absència de conductes biliars distesos.

Fetge. Hematoxil·lina i eosina (H&E). Disrupció generalitzada del parenquima hepàtic, amb absència de patró lobel·lar. Els hepatòcits apareixen agregats en nòduls de regeneració (asterisc) i separats entre si per una molt intensa reacció fibrosa crònica en espais portals (fletxa) i en septes interlobel·lars.

Fetge a més augments. H&E. Observis la presència de gran quantitat d’hepatòcits individualitzats (punta de fletxa) entre el teixit fibròtic intersticial així com infiltrat inflamatori mononuclear. Inset: hiperplàsia de conductes biliars entre el teixit fibròtic (fletxa).