Presència de lesions nodulars, intraparenquimatoses, blanquinoses, d’aproximadament 1 cm al fetge de vedells.

En dues remeses de vedells diferents s’observa la presencia de lesions nodulars al fetge, en cada cas hi ha tres animals afectats. El diagnòstic diferencial proposat pels inspectors inclou Tuberculosi.

L’estudi histopatològic rebel·la lesions de tipus granulomatós-necrotitzant amb presència d’abundants leucòcits polimorfonuclears eosinòfils. Aquest tipus de lesió s’associa a quists hidatídics en diferents estadis d‘involució i degeneració com a conseqüència de la reacció inflamatòria de l‘hoste.

Anomenem quist hidatídic a la forma que pren en l’hoste intermediari l’Echinococcus granulosus, la forma adulta del qual es una tenia intestinal que te per hoste definitiu als cànids.
Les oncosferes que surten dels ous ingerits pels hostes intermediaris (remugants, porc o persones, entre d’altres) penetren per l’intestí i solen formar els quists hidatídics al fetge o, si passen a la cava via limfàtics, poden aparèixer freqüentment en pulmó, o a qualsevol altre òrgan.

Les lesions quístiques poden contenir líquid a l’interior amb múltiples protoescolex (sorra hidatídica) i solen estar associats a una reacció granulomatosa. La mida pot variar des de pocs mil·límetres fins a 10 cm de diàmetre.

Es tracta d’una zoonosi.

En aquest cas, presentem lesions associades a quists degenerats i necrosats (sovint mineralitzats) que és possible confondre amb granulomes tuberculosos.

 

Nòdul blanquinós, encapsulat, intraparenquimatós al fetge.

Nòdul blanquinós, encapsulat, intraparenquimatós al fetge.

Nòdul blanquinós de mida més reduïda, irregular, intraparenquimatós al fetge.

Nòdul blanquinós de mida més reduïda, irregular, intraparenquimatós al fetge.