Una causa comú de decomís en oví d’engreix d’entre 2 i 5 mesos és la presència de lesions necrotitzants multifocals, sense alteració aparent dels linfonodes associada, ni del parènquima hepàtic restant.

En aquest cas, més que lesions abscedificants bacterianes semblen lesions purulento-necròtiques provocades per trajectes de migració larvària parasitaris compatibles amb cisticercs, especialment la lesió amb un punt hemorràgic central (cosa difícil d’observar en un abscés). La lesió que es pot observar quan hi ha una cisticercosi hepàtica consisteix en àrees inflamatorio-necròtiques multifocals irregulars i mal delimitades que rodegen trajectes de migració larvària (en el cas de l’oví, Cysticercus tenuicollis). Algunes larves poden ser resultar encapsulades formant abscessos amb material necròtic caseïficat o mineralitzat a l’interior on destaca la presència d’eosinòfils. És clar que caldria veure l’aparença d’aquestes lesions al tall i per una confirmació més fefaent estudiar-ne l’aspecte histopatològic.

Un possible diagnòstic diferencial de la presència de lesions imflamatorio-necròtiques multifocals al fetge devé de possibles ruminitis. La ingesta excessiva de carbohidrats fermentables provoca acidosi ruminal i, secundàriament, ruminits i erosions-úlceres de la mucosa. A més a més, una ruminitis podria alterar la microflora ruminal i afavorir la proliferació de bacteris sapròfits com ara Fusobacterium necrophorum, abundant a les parts més rostrals de tracte digestiu. Aquest –via vena porta- pot provocar àrees de necrosi al fetge amb infiltració purulenta que, mascroscòpicament, també tenen aparença d’abscessos.

Lesions imflamatorio-necròtiques al fetge. Compatibles amb trajectes de migració parasitària i vesícules de cisticercs (sageta).

Lesions imflamatorio-necròtiques al fetge. Compatibles amb trajectes de migració parasitària i vesícules de cisticercs (sageta).