Darrerament han arribat al SESC diverses consultes referents a canals de porcí amb presència d’eritema (envermelliment de la pell) i alteracions dels limfonodes. 

  • Limfadenomegàlia: augment de la mida dels limfonodes.
  • Limfadenitis: inflamació dels limfonodes que, quan és generalitzada, sol ser indicador d’una malaltia infecciosa sistèmica en aquella canal. No obstant, això no sempre és així.
  • Limfadenopatia: terme que fa referència a una afectació inespecífica (a nivell macroscòpic) dels limfonodes, que cursa amb augment de mida, podent ésser regional o generalitzada.

En aquesta entrada volem fer una breu revisió de les possibles causes que poden desencadenar alteracions dels limfondes.

  • Hiperplàsia limfoide benigna: reacció immunològica inespecífica del limfonode, on no s’observa cap exsudat inflamatori. Es pot acompanyar d’edema o congestió.Pot ser un procés fisiològic o conseqüència d’una infecció vírica, bacteriana o protozoària prèvia. En els porcs pot presentar un aspecte quístic degut a l’arquitectura lobular dels seus limfonodes.
  • Resposta a l’estrès: els porcs responen de forma peculiar a l’estrès durant el maneig. Un maneig deficient o una sobreexcitació poden causar l’aparició hiperaguda d’hemorràgies/reabsorció de sang  als limfonodes i també  lesions eritematoses a la pell i subcutis, que cal diferenciar de lesions associades a septicèmia o virèmia.
  • Limfadenitis: presència d’un reacció inflamatoria als limfonodes; pot ser aguda o crònica i pot tenir diferents causes.
    • Limfadenitis supurativa o abscedificant: es caracteritza per la presència d’exsudat purulent. Associat a infeccions bacterianes.
    • Limfadenitis necrotitzant: presència de necrosi. Associat a infecció per Salmonella typhisuis, micobacteris, fongs i bacteris de tipus actinomicetals (Nocardia spp).
    • Limfadenitis granulomatosa: es poden observar nòduls endurits, ben delimitats o encapsulats, de vegades mineralitzats (forma nodular), o bé un augment de mida sense lesió macroscòpica aparent (forma difusa). Microscòpicament s’observa infiltració de macròfags, La forma nodular és compatible amb Tuberculosi, infeccions fúngiques o migracions parasitàries; la forma difusa es típica de la Circovirosi porcina.
  • Neoplàsia: pot ser primària (el limfoma és una neoplàsia relativament  freqüent en porc) o be, menys freqüentment, és pot tractar d’una metàstasi (carcinoma, mesotelioma, etc).
  • Altres alteracions:
    • Edema: augment de mida i aspecte humit al tall; cal recordar que els limfonodes drenen el líquid extravasat dels teixits.
    • Reabsorció de sang / Hemorràgies: Aspecte vermellós fosc, els limfonodes drenen la sang extravasada als teixits. També poden ser primàries per dany vascular degut a virèmia o septicèmia. En cas de drenatge sanguini, les zones envermellides corresponen a sinus peritraveculars i subcapsulars, mentre que si és hemorràgia del propi limfonode la coloració vermellosa es troba generalment a tot el parènquima.
    • Emfisema: presència de bombolles d’aire adherides al propi limfonode; en porcs, associat a enfisema intestinal. Augmenten de mida i suren a l’aigua.
    • Hemosiderosi: dipòsits d’hemosiderina, bàsicament observats a sinus peritraveculars i subcapsulars; especialment visibles en animals joves que han rebut injecció de ferro, donant coloració marronosa fosca als limfonodes
    • Antracosi: dipòsit de pigments de carbó de coloració negrosa.
    • Melanosi: dipòsit congènit de pigment melànic.
    • Dipòsit de pigment ceroide: producte de metabolisme de substàncies lipídiques, coloració verdosa.

Llistat de malalties més freqüents que poden cursar amb limfadenopatia:

Malaltia / Agent

Localització

Lesió macroscòpica

BACTERIS
Arcanobacterium pyogenes Generalitzat o focal Limfadenitis purulenta.
Bacillus anthracis LN mandibular i suprafaringi. Augment de mida.

Hemorràgia i necrosi.

Clostridium perfringens LN peritoneals Hemorràgia. Emfisema.
Epidermitis exsudativa

(Staphylococcus hyicus)

LN superficials Augment de mida. Edema.

Limfadenitis purulenta.

Mal roig

(Erysipelothrix rhusiopathiae)

Generalitzat Augment de mida, congestió, hemorràgia subcapsular.
Mycoplasma hyopneumoniae LN bronquials i mediastínics. Augment de mida.
Rhodococcus equi LN cervical i submaxilar Limfadenitis necrotitzant.
Salmonel·losi LN peritoneals Edema, hemorràgia i necrosi.
Septicèmia per Escherichia coli Comença pels LN mesentèrics.

Generalitzat

Augment de mida. Congestió.
Septicèmia per Salmonella Generalitzat, però sobretot LN gastrohepàtics. Edema i augment de mida.
Septicèmia per Streptococcus (S.equisimilis, S.suis) Generalitzat o focal Augment de mida.

Limfadenitis purulenta.

Tuberculosis

(M. bovis, M. avium)

Generalitzat o focal Limfadenitis granulomatosa/necrotitzant.
VIRUS
Malaltia d’Aujeszky Sobre tot LN cav. oral i tracte respiratori superior. Augment de mida, hemorràgia i necrosi.
Circovirosi porcina Generalitzat Augment de mida.

Limfadenitis granulomatosa.

Citomegalovirus LN toràcics Augment de mida.
Encefalitis B Japonesa Generalitzat Congestió.
Influenza porcina LN bronquials i mediastinics. Augment de mida.
Peste Porcina Clàssica i altres pestivirus (BD, BVD) Generalitzat Augment de mida, edema i hemorràgies.
Peste Porcina Africana Generalitzat, però sobretot LN gastrohepàtics. Augment de mida, edema i marcades hemorràgies.
PRRS LN toràcics, generalitzat Edema, coloració bruna i augment de mida.
ALTRES
Toxoplasmosi Generalitzat Augment de mida.
Neoplàsies limfoides (Limfoma multicèntric, limfosarcoma) Generalitzat Augment de mida.

En cas de limfadenopatía cal buscar altres lesions a les seroses, la pell o les vísceres que suggereixin septicèmia o virèmia com ara hemorràgies (petèquies, equimosis, púrpura) o pústules, pàpules, crostes…

Per diagnosticar aquests processos cal remetre mostres fixades en formol de la pell/ òrgans afectats i limfonodes. Cal tenir en compte que el procés d’escaldat de les canals genera importants artefactes a la pell i sovint dificulta l’obtenció d’un diagnòstic acurat. Per facilitar el diagnòstic és recomanable adjuntar també  mostres del mateix animal de la pell no afectada per poder comprar-ho amb la part lesionada.

Si se sospita d’una septicèmia es poden remetre mostres de fetge o melsa (òrgans amb gran contingut de sang) refrigerades per fer-ne un cultiu microbiològic.

Limfadenomegalia moderada amb reabsorció de sang (drenatge regional). En aquest cas la causa més probable era una dermatitis per exposició a la radiació solar amb una hiperplàsia reactiva secundària dels limfonodes.

Limfadenomegalia moderada amb reabsorció de sang (drenatge regional). En aquest cas la causa més probable era una dermatitis per exposició a la radiació solar amb una hiperplàsia reactiva secundària dels limfonodes.

Un segon exemple del cas descrit a la Figura 1.

Un segon exemple del cas descrit a la Figura 1.