Alteracions més freqüents i mostres pel diagnòstic laboratorial.

La Malaltia de Marek (MD) és una malaltia neoplàsica de l’aviram causada per la infecció amb un alfa-herpesvirus oncogènic. El virus de Marek (MDV) presenta una distribució molt ubiqua i és molt resistent en condicions ambientals per tant, és pràcticament segur que totes les aus estan exposades a soques de MDV durant la seva vida, i per tant estan infectades. Però només en uns pocs casos es desenvoluparà la malaltia. La infecció que produeix en les aus és persistent i poden estar infectades durant tota la seva vida. El virus infecta cèl·lules limfocitàries, que en alguns casos es transformaran en cèl•lules tumorals i infiltraran diferents òrgans i teixits de l’animal.

Es poden observar diferents quadres clínics en la Malaltia de Marek:

 

QUADRES CLÍNICS DE LA MALATIA DE MAREK

Nerviós S’observa una paràlisi flàccida generalment unilateral de les potes o les ales. Les cèl·lules tumorals en aquest cas infiltren el sistema nerviós perifèric, especialment el nervi ciàtic (neurolimfomatosi).
Visceral Mortalitat en degoteig i en alguns casos diarrea. A la necròpsia s’observa la presència de tumors en diferents òrgans. Els més comuns són fetge, proventricle i melsa.
Coll flàccid S’observa una paràlisi flàccida transitòria del coll de les aus, que els obliga a adoptar una postura amb el coll estirat a terra. Generalment, s’associa a la infecció amb soques altament virulentes (“very virulent plus”) del virus de Marek (vv+ MDV).

Donada la ubiqüitat i resistència del virus és habitual la vacunació al 1er dia de vida en sala d’incubació per evitar el contagi dels pollets. Tot i això, l’eficàcia de la vacuna depèn de diversos factors:

 

FACTORS QUE  CONDICIONEN L’EFICÀCIA DE LA VACUNA

Patotip Hi ha diferents patotips de soques de Marek: les soques virulentes (“virulent” – v MDV), les altament virulentes (“very virulent” – vv MDV) i les altament virulentes plus (“very virulent plus” – vv+ MDV). Entre altres coses les soques vvMDV i les vv+MDV es caracteritzen per poder trencar la immunitat generada per les vacunes de Marek HVT i bivalents. Aquí no sabem quins patotips tenim en camp, però la clínica de coll flàccid que s’observa en algunes explotacions s’associa a soques vv+MDV, per tant probablement estan circulant.
Serotip A més també hi ha diferents serotips de Marek (1, 2 i 3). Les vacunes més comuns porten bé HVT (serotip 3)  o bé Rispens CVI988 (serotip 1) i hi ha algunes vacunes combinades.La CVI988 sembla que és la que dóna millor protecció enfront vv+MDV.La HVTdóna bona protecció enfront soques virulentes, i en combinació amb soques del serotip 2 enfront soques vvMDV.
Genètica També hi ha un efecte genètic: algunes estirps són més susceptibles a Marek que d’altres.
Conservació La vacuna de Marek es conserva congelada en nitrogen líquid i el seu maneig en sala d’incubació ha de ser molt bo perquè el títol de la vacuna cau molt ràpidament.
Pauta  Per acabar de complicar el tema, com que a dia d’avui els broilers es sacrifiquen molt aviat, en molts casos no els dóna temps a desenvolupar malaltia, i és comú no vacunar a dosi completa. De fet la majoria dels casos de Marek que es veuen a escorxador solen ser en aus de creiexement més lent.

ANTEMORTEM: Els signes dependran del quadre clínic dels animals, però es pot observar paràlisi de les extremitats o paràlisi flàccida del coll.

POSTMORTEM: Les lesions observades poden incloure engruiximent, generalment unilateral, dels nervis ciàtics, lesions nodulars a les vísceres, engruiximent de la paret del proventricle, esplenomegàlia i nòduls perifol·liculars a la pell.

DIAGNÒSTIC LABORATORIAL: El diagnòstic de MD no solament ha de confirmar la malaltia sinó que ha de descartar altres síndromes neoplàsiques en les aus com pot ser la leucosi. Això es pot fer mitjançant un estudi histopatològic, per tant els teixits que s’han d’enviar (remetre mostres en formol) han d’incloure aquells que ens permetin diferenciar ambdues malalties. Mostres: nervi ciàtic, pell, encèfal i bossa de Fabrici. A més a més, s’han d’enviar els teixits o òrgans que es vegin afectats (fetge, melsa, proventricle, etc).

Imatge característica d’un pollastre amb paràlisi flàccida del coll.

Imatge característica d’un pollastre amb paràlisi flàccida del coll.

Paràlisi de les extremitats.

Paràlisi de les extremitats.

Imatges de nòduls perifol•liculars a les extremitats.

Imatges de nòduls perifol•liculars a les extremitats.

Imatges de nòduls perifol•liculars al coll.

Imatges de nòduls perifol•liculars al coll.

Esplenomegàlia.

Esplenomegàlia.

Proventriculitis.

Proventriculitis.

Infiltrat neoplàssic limfoide al fetge.

Infiltrat neoplàssic limfoide al fetge.