En una canal de porc, femella de 2 anys d’edat, s’aprecien múltiples nòduls blanquinosos endurits al fetge i també als nòduls limfàtics mesentèrics. Són de consistència moderadament endurida i, al tall, mostren una coloració rosada, amb el marge blanquinós.

Els inspectors que remeten el cas immediatament sospiten d’una neoplàsia d’origen limfoide i ens fan arribar mostres fixades en formol per confirmar el diagnòstic.

Hem de confessar que tots els patòlegs del SESC vam estar d’acord amb el diagnòstic dels inspectors, i ens va agafar per sorpresa el que vam veure al microscopi…

Histològicament, les masses del fetge i els nòduls mesentèrics, estaven formades per abundant teixit fibrós, indicador de la cronicitat de la lesió, amb un infiltrat inflamatori granulomatós amb abundants leucòcits polimorfonuclears eosinòfils i cèl·lules gegants multinucleades originades per la presència d’hifes fúngiques. Es tracta per tant d’una hepatitis i limfadenitis crònica fúngica.

Es tracta d’una lesió d’aparició poc freqüent i molt probablement causada per fongs de la classe dels Zigomicets (entre els que trobem generes com Mucor, Cunninghamella o Rhizopus, entre d’altres). Aquests fongs es troben a l’ambient i poden entrar a través de ferides, no es tracta d’una malaltia contagiosa. En aquest cas, l’afectació dels nòduls limfàtics mesentèrics, suggereix una possible entrada per via digesitva. La malaltia que causen s’anomena zigomicosis o mucormicosis. Al no disposar de teixit fresc, no hem pogut intentar cultivar i caracteritzar el fong causant de la lesió.

En el diferencial d’aquesta lesió, a part de neoplasia, també caldria incloure altre agents que provoquen inflamació granulomatosa com micobacteris i paràsits encara que, macroscòpicament, solen tenir un aspecte diferent.

 

Múltiples nòduls blanquinosos al parènquima hepàtic.

Múltiples nòduls blanquinosos al parènquima hepàtic.

Alguns nòduls limfàtics abdominals també estaven augmentats de mida.

Alguns nòduls limfàtics abdominals també estaven augmentats de mida.

Detall de les lesions un cop tallades, la superfície interna era de color rosat, amb els marges blancs.

Detall de les lesions un cop tallades, la superfície interna era de color rosat, amb els marges blancs.

Tinció de hematoxil•lina i eosina. A Teixit hepàtic comprimit (a l’esquerra) amb un fragment de nòdul constituït per abundant teixit fibrós i infiltrat inflamatori mixte. B Detall de l’infiltrat inflamatori ric en macròfags, cèl•lules gegants multinucleades i leucòcits polimorfonuclears eosinòfils. C i D. Presència d’hifes fúngiques de paret fina, ramificades, envoltades de cèl•lules inflamatòries.

Tinció d’hematoxil·lina i eosina. A Teixit hepàtic comprimit (a l’esquerra) amb un fragment de nòdul constituït per abundant teixit fibrós i infiltrat inflamatori mixte. B Detall de l’infiltrat inflamatori ric en macròfags, cèl•lules gegants multinucleades i leucòcits polimorfonuclears eosinòfils. C i D. Presència d’hifes fúngiques de paret fina, ramificades, envoltades de cèl•lules inflamatòries.

Tinció de Grocott. A i C: La tinció de Grocott impregna de color negre les fines parets de les hifes fúngiques. B: Fragments d’hifes fúngiques fagocitades per una cèl•lula gegant multinucleada. D: En aquesta imatge es pot observar que les hifes són septades.

Tinció de Grocott. A, C i D: La tinció de Grocott impregna de color negre les fines parets de les hifes fúngiques. B: Fragments d’hifes fúngiques fagocitades per una cèl•lula gegant multinucleada.