En un porc de raça híbrida de 6 mesos d’edat s’aprecia una alteració bilateral dels ronyons. Aquests presenten una pèrdua de l’estructura normal, amb una evident atròfia de la medul·la i també, en menor mesura, de l’escorça. El parènquima renal presenta un aspecte microquísitc. Els urèters estan molt dilatats i engruixits.

Histològicament s’observa que el parènquima renal esta ocupat en la seva pràctica totalitat per quists recoberts per un epiteli simple, alguns dels qual contenen estructures glomerulars més o menys atrofiades. A l’interstici s’aprecia fibrosi i un component inflamatori mononuclear lleu. De forma aïllada s’observen restes de parènquima renal amb un aspecte aparentment normal (probablement funcionals).

Les lesions observades apunten a una alteració del desenvolupament renal normal ocasionant estructures microquístiques en gairebé la totalitat de l’escorça renal i una pèrdua important de medul•la. Malgrat que no es pot classificar en tipus coneguts de lesió renal, en el diagnòstic diferencial podem incloure:

  • Ronyó poliquístic congènit. Mutacions al gen PKD (polycystic kidney disease) poden donar lloc a aquest tipus de lesió que sol ser hereditària.
  • Ronyó poliquístic adquirit, potser com a conseqüència d’una inflamació intersticial cronificada o be degut a altres causes que poden desencadenar l’aparició de quists (hipokalemia, alguns medicaments, etc)
  • Displàsia renal (defecte en la formació de les nefrones), també congènita. Però la presència focal de nefrones correctament formades fa que aquesta opció sigui menys probable.
Ronyons pàl•lids, amb irregularitats a la superfície i atròfia de la medul•la i l’escorça. Histològicament, les zones marronoses prominents corresponen a la fracció de parènquima renal “normal” mentre que la resta de parènquima està deprimit i atròfic.

Ronyons pàl•lids, amb irregularitats a la superfície i atròfia de la medul•la i l’escorça. Histològicament, les zones marronoses prominents corresponen a la fracció de parènquima renal “normal” mentre que la resta de parènquima està deprimit i atròfic.

De prop es pot observar una multitud de petits quists que donen un aspecte esponjós al parènquima renal i la manca de medul•la renal.

De prop es pot observar una multitud de petits quists que donen un aspecte esponjós al parènquima renal i la manca de medul•la renal.

Microscòpicament, tots els quists estan recobert d’epiteli simple i entre ells s’aprecien restes aïllades de parènquima renal aparentment normal.

Microscòpicament, tots els quists estan recobert d’epiteli simple i entre ells s’aprecien restes aïllades de parènquima renal aparentment normal.

Algunes de les cavitats quístiques contenen un glomèrul renal. L’interstici presenta fibrosi i en algunes zones infiltrat inflamatori mononucelar.

Algunes de les cavitats quístiques contenen un glomèrul renal. L’interstici presenta fibrosi i en algunes zones infiltrat inflamatori mononucelar.