Continuem a amb aquesta segona entrada dedicada a les lesions que es van observar en vísceres decomisades de canals de boví

Recordeu que en entrades anteriors vam discutir algunes de les lesions més comuns que es poden trobar en vísceres de porcí i de petits remugants.

 

Cas 1

Pulmó de bovi amb una consolidació del parènquima pulmonar de distribució anteroventral, aquesta lesió correspon a una broncopneumònia supurativa.

Costa més de veure que en els pulmons de petit remugant per què la pleura en bovins és mes gruixuda, però la consistència del parènquima pulmonar anteroventral está augmentada i en fer-li un tall podem observar la presència d’exsudat supuratiu (mentre que l’aspecte del parènquima -tall superior amb el ganivet- és normal).

Presència d’edema alveolar i cèl·lules inflamatòries (macròfags i leucòcits polimorfonuclears neutròfils).

 

Cas 2

Un exemple més crònic de broncopneumònia supurativa. L’aspecte rugós del parènquima pulmonar es deu a la dilatació dels bronquis per la presència d’exsudat supuratiu (bronquiectàsies). Aquesta imatge no és d’escorxador si no de la Sala de Necròpsies, SDPV Facultat de Veterinària de la UAB.

 

Cas 3

Cor de boví augmentat de mida i amb el pericardi adherit al epicardi.

En fer talls podem observar que es tracta d’una pericarditis fibrosa. Engruiximent i presencia d’adherències fibroses entre epicardi i pericardi. Es tracta d’una cronificació d’un exsudat fibrinós. La causa és desconeguda, una possibiltat és una reticulopericarditis traumàtica.

Epicardi marcadament engruixit, amb infiltració de teixit conjuntiu fibrós i teixit adipós i projeccions villoses (a dalt).

 

Cas 4

Pulmó de boví amb àrees enfosquides i àrees de coloració més blanquinosa de distribució dorsoposterior.

En fer un tall es pot observar que el canvi de coloració afecta només la capa superficial del parènquima pulmonar, la resta presenta un aspecte normal. Es tracta d’una atelèctasi (col·lapse d’alvèols). La falta d’aire a l’interior dels alvèols li dona una coloració més fosca. Així mateix les àrees més blanquinoses corresponen a alvèols plens daire. No es tracta de cap lesió.

 

Cas 5

Tall de pulmó de boví amb presència d’aire (bombolles) als septes interlobel·lars. Es tracta d’un emfisema intersticial causat molt probablement per dilatacions espasmòdiques de la cavitat toràcica durant el moment del sacrifici que fan augmentar la pressió de l’aire als alvèols, no és una lesió en vida de l’animal si no una alteració mecànica que provoca que l’aire surti dels alvèols cap a l’espai intersticial. Imatge: SDPV, Facultat de Veterinària de la UAB.

 

Cas 6

Pulmó de boví amb una zona de consolidació del parènquima pulmonar anteroventral (a la cantonada esquerre inferior de la imatge).

En tallar-ho la lesió desprèn una forta olor pútrida i l’aspecte és cavernós i de coloració verd-grisosa. Es tracta d’una pneumònia gangrenosa. L’aspecte i la olor els provoquen la proliferació de bacteris. Una possible causa és la deglució desviada de material alimentici, coneguda com pneumònia per aspiració.

A la histología es podia a observar fibrosi, infiltrat inflamatori ric en macròfags i leucòcits polimorfonuclears neutròfils, necrosi del parenquima pulmonar i secreció amb abundants bacteris i detritus celulars.

 

Cas 7

Fetge de boví amb múltiples abscessos.

Els abscessos estan format per acúmuls de leucòcits polimorfonuclears neutròfils en diferents fases de degeneració, envoltant, en ocasions, a les colònies de bacteris (sageta).

 

Cas 8

Pulmó de boví amb broncopneumònia supurativa (noteu les àrees enfosquides de consolidaicó anteroventrals). Es poden observar al marge de l’area lesionada amb el parènquima pulmonar normal unes àrees de parènquima més blanquinoses. Antigament aquesta troballa es describia com a emfisema vicariant, aquesta nomenclatura fa referència al vicari (substitut del bisbe) ja que es creia que eren àrees de pulmó que compensaven la falta de funcionalitat de l’area lesionada. Això NO és correcte, simplement es tracata d’àrees amb una falta de col·lapse alveolar, probablement degut a que la presència d’exsudat inflamatori ha evitat que surti l’aire de l’interior dels alvèols. Imatge: SDPV, Facultat de Veterinària de la UAB.