Addicte a Barcelona (testimoni d’en Feng, un estudiant de doctorat xinès al CReSA)

Quan tracto de recordar els últims 4 anys a Barcelona, ​​m’adono que ja porto a la Xina 2 mesos sencers! Cada moment únic que val la pena recordar sembla que m’estava passant ahir mateix. El cel blau, la platja meravellosa i la gent apassionada, tot em sembla encara molt proper….

La primera impressió que vaig tenir de Barcelona van ser el sol i la temperatura agradables. El 26 de Setembre de 2011, una persona va aparèixer a l’aeroport de Barcelona a les 10 del matí amb el front ben suat i buscant entre la gent una cara familiar que havia vist en un ordinador en un país totalment diferent. Els únics companys eren una maleta de 23 kg i una bossa de mà també molt pesada. Aquesta va ser la primera vegada que vaig arribar a l’aeroport de Barcelona. Després de recollir-me, el meu agradable supervisor, el Quim, amb l’humor que el caracteritza, va començar a preguntar-me sobre la meva vida a la Xina i em va parlar sobre la universitat i el CReSA de camí a la UAB. Amb certa vergonya he d’admetre que, després de 14 hores de viatge i amb el meu horrible anglès, no era capaç de concentrar-me en la conversa amb en Quim. Un cop el cotxe va entrar al campus, el Quim va començar a explicar-me els diferents edificis, les facultats i també la cultura d’aquesta universitat. Finalment, vam aparcar fora del CReSA, el lloc on la meva vida de doctorand va començar i va acabar, on vaig conèixer als meus nous amics i on van fer de mi un millor investigador.

feng at work 2

Estudis de camp a granges comercials de porc.

Per a un xinès, sense saber res d’espanyol o català, la vida al principi va ser molt dura, però també interessant! Per exemple, quan vaig entrar per primera vegada en un supermercat anomenat “Al Campo”, estava perdut en un mar de productes. Exceptuant els que ja coneixia de vista, la imaginació i el diccionari  van ser imprescindibles per anar de compres. No es poden imaginar com d’avergonyit n’estava quan vaig haver d’escopir la primera mossegada del formatge d’ovella, jo només sabia que era formatge, però no tenia ni idea del seu gust – “Massa gust d’ovella!“. Records de la primera vegada que vaig voler provar el formatge.

Al CReSA, tothom et saludava amb un “Hola!” inclús els que no et coneixien. Aquí vaig conèixer un munt d’amics que van ajudar-me moltíssim en els meus experiments i van compartir moments genials amb mi. Amb l’ajuda de l’Anna, l’Eva i tants d’altres, ràpidament vaig poder començar a portar el meu projecte de forma independent. Supervisat amb afecte per la Marina i la Tujia, vaig aprendre que un investigador excel·lent ha de ser rigorós amb si mateix i tenir cura de tots i cadascun dels detalls del seu estudi. A més, els meus col·legues, amics de doctorat de diferents parts del món, també em va donar l’oportunitat de conèixer diferents cultures, alimentant així la meva visió.

…un investigador excel·lent ha de ser rigorós amb si mateix i tenir cura de tots i cadascun dels detalls del seu estudi.

Igual que el clima mediterrani d’aquí, els espanyols són gent molt amable i apassionada. Com a estranger, és normal haver de preguntar com es va als llocs quan visites Barcelona.  La gent, amable, i sempre pacient, em van mostrar on volia anar, de vegades arribant fins i tot a acompanyar-me fins al meu destí. Si hagués d’explicar per què Barcelona és una ciutat apassionant, jo diria que ho fan les persones que hi viuen.

Caminant pels carrers del centre de Barcelona, ​​els innombrables museus són sempre una bona opció per conèixer la intensa història de la ciutat. Des del Museu Nacional d’Art de Catalunya fins a Drassanes i Museu Marítim, des de la Sagrada Família a la Casa Milà, des del Parc Güell al Museu del FCB, sempre hi ha museus que et permetran oblidar-te del temps i això és el glamour de la nit dels museus .

Si em pregunten per un lloc on relaxar-se, sense dubtar diré que a la “Platja”. Allà, sempre es veu el cel blau, vaixells de vela, nedadors, jugadors de voleibol i runners.

Després de 4 anys treballant i vivint a Barcelona, ​​m’estimo molt aquest lloc. Tants i tants records i amics han fet un tresor de la meva experiència a Barcelona.

Ens tornarem a veure a Barcelona! Com ja he dit, no m’agrada dir “Adéu“.

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Related Posts

Be Sociable, Share!