D’on véns? Cap a on vas anar?

Em vaig llicenciar en veterinària el 1999 per la Universitat de Saragossa. Vaig començar treballant amb oví, primer en una explotació d’ovelles a Épila, un poble prop de Saragossa, més tard, en els serveis veterinaris de la cooperativa Oviaragón. Després vaig seguir en una clínica mixta a Osca (una Associació de Defensa Sanitària d’oví al matí i petits animals a la tarda).

Després d’un mes i mig a Osca, vaig rebre una trucada que va canviar de forma substancial la meva trajectòria professional. Una amiga que estava treballant a Anglaterra, en el brot de febre aftosa, va proposar que vingués a contribuir. Vaig estar uns mesos a Newcastle i després vaig marxar a Worcester, que està més al sud del país.

Per dir la veritat, li vaig agafar el gust al tema de viatjar i conèixer el món i quan vaig veure l’oportunitat de passar uns mesos a Perú, la vaig aprofitar. A través d’una ONG, aquí vaig col·laborar en un projecte de sensibilització sobre Leishmaniosis.

Finalment, vaig aterrar a Barcelona el novembre de 2002 i des de llavors he combinat la recerca amb la docència, com a associat al principi i ajudant després. Vaig aconseguir llegir la meva tesi sobre l’evolució de l’eradicació del virus Aujeszky el juliol de 2008.

Actualment tinc un incert contracte de professor agregat interí amb la UAB. D’altra banda, la meva recerca la desenvolupo al 100% en el subprograma d’epidemiologia del CReSA.

El camp de l’epidemiologia sempre t’ha interessat?

El meu interès en epidemiologia va començar quan vivia a Anglaterra. Durant aquesta etapa, vaig pensar en la idea d’especialitzar-me en el tema, així, vaig escriure un correu a diferents persones, que per via web vaig descobrir que tenien alguna relació amb epidemiologia a Espanya. Jordi Casal, investigador en CReSA i catedràtic de la UAB, em va contestar i va animar al fet que m’especialitzara en l’àrea.

Per a mi, aquest és el segon gran punt d’inflexió de la meva trajectòria.

Fer un doctorat i dedicar-me a la recerca mai havien estat entre els meus plans, però en aquest punt de la meva vida vaig dir i per què no?

Dr. Allepuz

Com funciona el subprograma d’epidemiologia?

Dins del subprograma tenim una única línia, l’epidemiologia veterinària.
Engloba temes de treball relacionats amb la vigilància de malalties, estudi de factors de risc, de distribució geogràfica de malalties i de recerca de brots.

Actualment estic treballant fonamentalment amb dos projectes de remugants. Un va relacionat amb l’epidemiologia de la tuberculosi bovina a Espanya i l’altre amb llengua blava a Europa. També participo en estudis relatius a epidemiologia del PRRS i en l’assessorament al DAAM en allò relacionat amb el control de la tuberculosi bovina i de la brucelosis ovina i caprina.

El teu treball de recerca està relacionat amb el diagnòstic de les malalties?

En l’epidemiologia existeixen eines que permeten avaluar la capacitat de les proves diagnòstiques en la detecció de les malalties. No obstant això, l’epidemiologia no se centra tant en el diagnòstic, sinó en tractar d’entendre les malalties, com es transmeten, es prevenen i/o es controlen.

Quin tipus d’eines utilitzes?

L’ordinador és el protagonista en el nostre treball. S’empren molts programes d’anàlisis estadístiques, de simulació i de visualització de dades, per exemple, sistemes d’informació geogràfica, que permeten avaluar la distribució del risc d’una malaltia en un mapa.

Quan haig d’anar a buscar les dades, utilitzo qüestionaris epidemiològics, és a dir, enquestes en les quals es recullen dades que considerem d’interès per a l’estudi.

Així que la tecnologia ocupa un lloc molt important…

Sí. Cada vegada hi ha eines d’anàlisis més potents, noves tècniques de mineria de dades i complexos models matemàtics i estadístics, amb prediccions i explicacions més precises en relació al comportament de les malalties. De vegades sembla que els nous mètodes superen la qualitat de les dades disponibles.

Es pot observar també una tendència a millorar la qualitat dels registres i això es veu reflectit en el desenvolupament d’aplicacions que faciliten la recollida dels mateixos.

Una nova tendència de futur en epidemiologia…

El treball multidisciplinari, amb una col·laboració entre veterinaris, metges, biòlegs, estadístics, matemàtics, informàtics, sociòlegs…

“One Health” és el concepte en auge en l’actualitat, en què s’intenta abordar els problemes sanitaris d’una manera integral, combinant la salut humana i l’animal amb els problemes ambientals, condicionants econòmics i sociològics. En aquest sentit, crec que és una tendència de futur treballar de manera conjunta, multidisciplinària.