24 de març, Dia Mundial de la tuberculosi
Cada any l’Organització Mundial de la Salut (OMS) conmemora el Dia Mundial de la Tuberculosi . L’equip de recerca de tuberculosi de l’IRTA-CReSA, format per personal científic i tècnic, ens explica com és la seva feina diària amb aquesta malaltia.
Tuberculosi: una malaltia coneguda en temps d’incerteses (Bernat Pérez de Val)
Vivim dies excepcionals, amb raó dediquem els nostre temps a fer càbales sobre com la pandèmia de COVID-19, causada pel SARS Coronavirus-2, afectarà a les nostres vides i, per extensió, al conjunt de la societat. És un repte enorme que la majoria de les generacions presents no havíem ni imaginat. Però el superarem, n’aprendrem de tot plegat i el que haurem viscut ens recordarà que la recerca en malalties infeccioses i el seu control són cabdals en un món globalitzat.
No totes les malalties infeccioses es comporten igual, la tuberculosi n’és un clar exemple, no genera grans pics epidèmics en un curt espai de temps, acostuma a progressar lentament en les persones infectades, podríem dir que es una malaltia discreta, quasi silenciosa. Però es propaga i molt, quasi 10 milions de persones s’infecten cada any, s’estén i molt, s’estima que un terç de la humanitat d’arreu del planeta està infectada, i també mata, molt, moltíssim, més d’un milió i mig de persones cada any, una xifra insuportable per una malaltia que quasi sempre hauria de ser “curable”.
La tuberculosi és també una malaltia que compartim les persones i els animals. La causen un grup de microorganismes anomenats micobacteris del complex Mycobacterium tuberculosis, i s’inclou dins de les malalties anomenades zoonosis, és a dir, que poden passar dels animals a les persones i viceversa. Per això a Catalunya fem prevenció, control i lluita contra la tuberculosi animal des de fa anys, començant per la tuberculosi bovina, sotmesa a un programa d’eradicació a nivell estatal, continuant pel control de la malaltia en altres animals de producció (sobretot les cabres que en són un reservori molt important) i acabant amb una vigilància de la malaltia en la fauna silvestre, que sovint interacciona amb els animals de producció. A continuació us comentem algunes de les activitats que realitza el laboratori de diagnòstic de micobacteris de l’IRTA-CReSA.
Com fem créixer els micobacteris? (Maite Martín)
Les mostres que analitzem per poder aïllar els micobacteris poden venir de diferents orígens:
- Bovins i caprins destinats a consum humà, que han donat positiu a proves diagnòstiques
- Animals d’escorxador on s’ha observat alguna lesió a l’animal sospitosa de tuberculosi.
- Animals procedents de cacera: fauna silvestre.
De tots aquests animals, el tipus de mostra preferent que analitzem són els nòduls limfàtics, principalment respiratoris, per tal d’aïllar els micobacteris: homogeneïtzem els teixits i fem cultiu en medis sòlids selectius pel creixement de micobacteris i en medi líquid, emprant un sistema automatitzat anomenat BACTEC MGIT. Aquests mètodes són els mateixos que es fan servir als hospitals per al diagnòstic de tuberculosi en humans.
Un cop obtenim un creixement, realitzem unes tècniques molecular (entre elles la PCR) per tal de saber la soca específica que tenia cada animal infectat. D’aquesta manera podem fer un estudi epidemiològic dels brots, per exemple estudiant si hi ha relacions entre les soques aïllades en les explotacions de boví, cabrum o la fauna salvatge d’una zona concreta.
El principal inconvenient es que els micobacteris triguen molt a créixer en cultiu. En medi sòlid no podem donar una mostra con a negativa fins que han passat 3 mesos de l’inici del cultiu, per això, una altra tècnica que realitzem és que fem es la PCR quantitativa directament dels homogenats dels teixits, que ens permet obtenir un resultat preliminar en 2 dies, encara que aquesta PCR no donarà positiu a no ser que hi hagi una càrrega relativament bacteriana alta. Tota aquesta activitat es realitza a la Unitat de Biocontenció de nivell 3 de l’IRTA-CReSA, amb una mascareta FPP3, ulleres protectores i una granota que ens cobreix fins i tot el cap, ja que és una malaltia que també afecta a les persones.
Buscant els micobacteris amb el microscopi (Mónica Pérez)
Un altre mètode emprat per el diagnòstic de tuberculosi consisteix en l’estudi anatomopatològic mitjançant l’avaluació microscòpica dels teixits. En el cas que el patòleg observi macroscòpicament lesions compatibles amb tuberculosi, es recol·lectarà una petita porció de teixit, es fixarà en formol i s’inclourà en parafina.
L’estudi histològic consta d’aquestes tècniques:
- Avaluació microscòpica de la presència de lesions tuberculoses mitjançant la tinció d’Hematoxilina-Eosina (HE) que ens permetrà fer un diagnòstic preliminar de tuberculosi, si el resultat és positiu, es procedeix a fer una tinció diferencial.
- Avaluació microscòpica de la presència de bacils àcid alcohol resistents mitjançant la tinció de Ziehl-Neelsen (ZN). Aquesta tinció es basa principalment en les característiques de la paret bacteriana que tenen els micobacteris que els hi confereixen la propietat de resistir a la decoloració amb alcohol-àcid després de la tinció amb un colorant bàsic (Fucsina Fenicada). Per tant, els bacils “àcid alcohols resistents” (Micobacteris) s’observaran al microscopi de color fúcsia (Tenyits amb la Fucsina Fenicada) ja que hauran resistit a la decoloració, mentre que altres bacteris i estructures cel·lulars es tenyiran de verd degut al colorant de contrast (Verd Llum). La tinció de Ziehl-Neelsen és una tècnica senzilla, ràpida i econòmica, encara que de baixa sensibilitat però es una valuosa eina per al patòleg per detectar els casos que arriben al laboratori sospitosos de tuberculosi.
Podem ‘veure’ la tuberculosi a la sang? (Zoraida Cervera)
La tuberculosi és una malaltia que podem detectar al laboratori mitjançant vàries tècniques de diagnòstic, entre elles estan les ELISA, que són tècniques immunològiques que ens permeten determinar si els animals estan infectats o han estat en contacte amb el micobacteri.
Al laboratori de diagnòstic de tuberculosi utilitzem dues ELISA diferents:
- La tècnica del ‘gamma interferó’ ens serveix per detectar a un animal amb la malaltia activa, si és així, el seu sistema immune haurà produït unes cèl·lules que alliberen una citoquina, anomenada gamma interferó, per lluitar contra la infecció. Per realitzar aquesta tècnica necessitem sang de l’animal que hem de processar al laboratori abans de 8 hores i llavors estimulem aquesta sang amb unes proteïnes del micobacteri, si l’animal estava infectat, s’alliberarà gamma interferó a la sang que detectarem l’endemà per la tècnica ELISA.
- L’altra tècnica que utilitzem és la ELISA de detecció d’anticossos contra la tuberculosi. Amb aquesta tècnica detectem també animals molt crònics que ja no és possible detectar per la tècnica del gamma interferó. Per realitzar aquesta tècnica necessitem el sèrum de la sang, ja que és on podrem detectar els anticossos que l’animal haurà generat per lluitar contra la infecció.
Buscant el micobacteri a la fauna silvestre (Abel Muñoz)
Un dels procediments que són de vital importància per al control de la tuberculosi és l’anàlisi de mostres procedents de fauna silvestre. Aquest ens permetrà correlacionar els diferents punts de contagi del micobacteri en l’entorn natural. Nosaltres obtenim les mostres gràcies a l’ajut, principalment dels caçadors i dels agents rurals, ja que ens envien els nòduls limfàtics i les sangs de les seves captures.
Quan hem rebut les mostres, el primer que cal és organitzar-les, les sangs s’utilitzaran per tècniques de detecció d’anticossos, mentre que els teixits seran analitzats per comprovar que no presenten lesions macroscòpiques compatibles amb tuberculosi. El procediment que es segueix amb els tubs de sang comença amb separar-ne el sèrum, que conté els anticossos que els animals infectats han generat en front al micobacteri i que es el que voldrem detectar per saber si l’animal havia estat en contacte amb la malaltia.
Amb els teixits el procediment comença per fer una exploració mitjançant diferents talls seriats d’uns pocs mil·límetres, això ens permetrà observar amb deteniment d’interior dels nòduls limfàtics evitant passar per alt alguna lesió per petita que sigui. En cas de que evidenciem alguna lesió compatible amb tuberculosi, procedirem a agafar una mostra amb la finalitat de comprovar si cultivant-la podem obtenir el creixement del micobacteri tuberculós i donar la mostra com positiva a tuberculosi.
Finalitzats els procediments, és important registrar les dades obtingudes per així planificar les mesures que es realitzaran per fer un seguiment i, en la mesura del possible, eradicar la tuberculosi en els entorns naturals on s’han evidenciat casos positius i, a més a més, estudiar la interacció que hi ha entre les diferents espècies animals positives de les mateixes zones.
La lluita continua
Amb aquesta feina al laboratori i molta més que no hem explicat, a l’IRTA-CReSA lluitem contra aquesta malaltia mil·lenària que avui continua sent un gran repte de sanitat animal i de salut pública. La lluita continua, nosaltres seguirem lliurant-la.
