Absència d’evidències de transmissió de prions idiopàtics humans a models transgènics de petits remugants
La majoria d’encefalopaties espongiformes transmissibles diagnosticades cada any en pacients humans a dia d’avui (>80%) es classifiquen com a malalties priòniques idiopàtiques, és a dir, sense una causa coneguda. A falta d’una explicació millor es creu que el malplegament de la proteïna prió, que provoca aquestes malalties, es dona de forma espontània en el cas de les idiopàtiques.
En canvi en altres formes de malalties priòniques el malplegament es dona o be degut a una mutació del gen que codifica per aquesta malaltia (malalties priòniques genètiques) o be per l’entrada d’un prió exogen que desencadena el malplegament de la proteïna prió del pacient (malalties priòniques adquirides). Aquest últim grup inclou casos iatrogènics, provocats per intervencions mèdiques (com transplantament de còrnia o de duramàter), casos de malaltia professional (per inoculació accidental) o els coneguts casos de la variant de la malaltia de Creutzfeldt Jackob (vMCJ), provocada per la ingesta d’aliments contaminats amb prions d’encefalopatia espongiforme bovina, la malaltia de les “vaques boges”.
Des de l’IRTA-CReSA fa anys que fem bandera de l’aproximació ONE HEATLH (una sola salut) en l’estudi de les malalties. Aquesta aproximació entén, o vol emfatitzar, que els patògens no funcionen en compartiments estancs si no que interactuen entre diferents especies animals, inclòs l’Homo sapiens, i també amb el medi ambient. Per tant, per trobar solucions i conèixer be els patògens amb els que lidiem, no podem restringir l’estudi de les malalties a una sola espècie.
Aquesta és l’aproximació que hem fet en el cas del projecte SCRA-ZOO-ECJ que pretén donar resposta a la pregunta: Pot ser que els casos de malaltia de Creutzfeldt Jackob (MCJ) idiopàtics tinguin un origen en prions de petits remugants?
Les ovelles i les cabres tenen també malalties priòniques: l’Scrapie clàssic, una malaltia priònica adquirida i endèmica a la península ibèrica i l’Scrapie atípic una malaltia priònica idiopàtica (espontània) que és present a tot el planeta. En principi no s’han trobat cap evidència epidemiològica que pugui relacionar els prions d’ovelles i cabres amb les malalties priòniques humanes i, a dia d’avui, es creu que aquestes malalties no son zoonòtiques. Però ja fa uns anys un grup d’investigadors va publicar uns resultats experimentals que van posar en dubte aquesta hipòtesi. De forma resumida, el que van fer va ser inocular ratolins transgènics humanitzats (amb proteïna prió humana enlloc de la de ratolí) amb prions de scrapie clàssic d’ovella. El resultat va ser que aquest model de ratolí humanitzat no només es va infectar amb els prions d’ovella, sinó que el fenotip de la malaltia que tenien aquells ratolins era idèntic al que tenien quan s’infectaven amb MCJ esporàdic. Aquest resultat suggereix que les ovelles i les persones podrien estar infectades per una mateixa soca priònica i ens empeny a investigar el tema amb major porfuditat.
En el projecte SCRA-ZOO-ECJ hem abordat una aproximació similar però a l’inrevés. Hem agafat prions de 5 pacients humans de Catalunya i el Pais Basc morts de malalties priòniques idiopàtiques i els hem inoculat en models de ratolí transgènic de petits remugants. Ratolins que tenen prió d’ovella (Tg338) i de cabra (Tg501). L’objectiu era demostrar si aquests prions humans realment podien contenir la mateixa soca priònica que les ovelles o cabres.
Figura: Corbes de supervivència dels dos bioassaigs que demostren que els ratolins inoculats amb prions humans van tenir una supervivència equivalent als inoculats amb un control negatiu (encèfal de pacient no neurològic).
Hem arribat al final dels 4 anys de durada del projecte i cap dels ratolins que hem inoculat a la unitat d’alta contenció biològica de l’IRTA-CReSA (ICTS RELASB) s’han infectat en el primer passi. Aquest és un resultat provisional que confirma que existeix una forta barrera de transmissió entre les especies humana i ovina. Però no ens permet descartar que hi hagi hagut una transmissió subclínica que hagi passat desapercebuda (es coneix que això sol passar en aquest tipus d’experiments). Per tant, és necessari realitzar segons passis d’aquestes inoculacions que ja estan en marxa a les nostres instal·lacions per acabar de descartar la hipòtesi plantejada. Com és habitual, els projectes de recerca sobre malalties priòniques triguen molts anys a donar els seus fruits, però confiem en que, siguin quin siguin, els resultats d’aquest projecte ajudaran al agents que prenen decisions sobre política alimentaria a determinar si els prions de petits remugants poden suposar, o no, un problema de seguretat alimentaria.
Mentrestant, la manca d’evidències d’un risc zoonòtic dels prions de Scrapie, no és evidència d’absència d’aquest risc. És important, per tant seguir amb els programes de vigilància i erradicació d’aquestes malalties.
Aquest projecte AGL2017-88535-P ha estat finançat parcialment per l’Agència estatal d’investigació (EAI) del Ministeri de ciència i innovació del Govern d’Espanya i el FEDER i pel projecte RedPRION (Interreg POCTEFA EFA148/16).
