Accidents laborals: no és “mala sort”
Els fets no desitjats (FND) són una constant en la nostra vida. Correm per agafar l’autobús i, just quan estem molt a prop d’aconseguir, tanca les portes i arrenca …
Els accidents, són un subconjunt dins d’aquests Fets No Desitjats (FND). Es tracta d’aquells que generen conseqüències per a la salut. Correm per agafar l’autobús i just quan anem a aconseguir-ho ens lesionem el peu al saltar de la vorera …
Un accident, en genèric, és un resultat de l’activitat humana, sobtat, inesperat i de curta durada que dóna lloc a un resultat no desitjat (Hollnagel, 2004). Dins dels accidents generals tenim, al seu torn, els accidents de treball: per exemple les punxades per seguir intentant tapar les agulles amb els seus corresponents caputxes …
La major part dels FND ens ocorren de manera individual; vostè, jo o aquell company té un accident. No hem d’oblidar, però, que tots els accidents ocorren sempre en un context social. Si intentem aplicar la nostra experiència individual forjada pels accidents soferts o vistos al context social de l’accidentalitat les conclusions que traiem poden ser, sovint, errònies i poden conduir a que prenguem mesures que no contribueixin a resoldre el problema.
Quines són les causes reals dels accidents de treball? Quina idea té vostè? Què creu que pensa la resta de la gent? I que ens diu l’experiència i les dades contrastades?
Anem a llistar ara una sèrie de possibles causes genèriques d’accidentalitat:
- El lloc de treball està en condicions dolentes.
- Els accessos al lloc de treball estan en condicions dolentes.
- La màquina està insuficientment protegida.
- L’àrea de treball o superfície és insegura.
- Les instal·lacions són velles.
- Cal treure la producció per sobre de tot.
- Per falta d’eines o mitjans adequats.
- El propi treball obliga a realitzar operacions perilloses.
- Per esforços o postures forçades.
- Falta o inadequació dels equips de protecció personal.
- Per cansament o fatiga.
- Per excés de confiança o costum.
- El lloc de treball està mal dissenyat.
- Es treballa sense la formació suficient.
- El ritme de treball és molt elevat.
- Manca d’espai.
- Manca d’experiència en el treball.
- Per causes relacionades amb el trànsit.
Escullin una, bé, no serem dràstics, 3 causes majoritàries i guardeu-la escrites en un paper abans de seguir llegint.
Què opina la gent? La gent té tres idees bàsiques; l’excés de confiança, la mala sort (és la primera vegada que passa, mai ens havia passat) i l’error humà. Fins i tot Joan Rosell en algun tall periodístic ha comentat “també el destí té la seva importància” (!!). Sorprenentment, tant els dirigents empresarials com els treballadors coincideixen en aquest punt; en els dos casos van indicar com a causa majoritària l’excés de confiança, les distraccions, o el costum (poc més del 50%).
La teoria i les idees preconcebudes enfront de l’experiència.
Tarvainen i Mattila l’any 2000 van realitzar una investigació exhaustiva de més de 400 accidents mortals (entre 1985 i 1996) i van concloure que eren multicausals (de l’ordre de 5 causes per accident) i que les causes organitzatives eren les més comunes (de l’ordre del 50 %). Entre els errors organitzatius detectats els mètodes de treball (amb un 30%), el manteniment (una mica més del 15%) i la supervisió i la informació-cooperació (totes dues amb una mica menys del 15%) van ser els més freqüents. Quan la classificació es feia discriminat entre causes de l’organització, medi ambient, equips i personal, l’organització per si sola sumava el 50% i el segon grup de causes era el medi ambient amb una mica menys del 20% i els equips amb una mica més del 10%.
En l’anàlisi qualitativa de la mortalitat per accident de treball a Espanya (2005-2007) l’organització del treball i la tasca (causant del 31% dels accidents) i la gestió de la prevenció (amb un 17%), ambdues lligades a la organització, ja sumaven el 50% dels accidents.
Per tant els errors que condueixen als accidents són múltiples, i han portat a l’avui dia universalment acceptat principi de la multicausalitat.
Cal distingir clarament entre errads i incompliments. Els errors poden ser conseqüència de manca de coneixements o experiència (individual, del treballador) i es combaten amb formació continuada dels treballadors. Els incompliments, n’hi ha de diversos tipus (vegeu Taula 1) afecten molt més a l’organització. I una tolerància reiterada en l’incompliment de les normes de seguretat pot portar a un excés de confiança individual de greus conseqüències.
Al llarg del segle XX, i el que portem de segle XXI, s’han desenvolupat diferents teories per explicar l’accidentalitat i, modelitzant-la, buscar la manera de reduir. De l’evolució dels models es poden extreure també bastants lliçons, que queden per a una altra entrada.
Però aquesta, aquesta és definitivament una altra història.
PD: Guardin el paper fins a la lectura de la segona entrada, si us plau.
