Aedes aegypti, detectat a Fuerteventura, Illes Canàries

A principis de desembre de l’any passat, la Conselleria de Sanitat del Govern de Canàries, a través de la seva Direcció General de Salut Pública, va detectar alguns exemplars de mosquit de l’espècie Aedes aegypti en una urbanització, la de Las Granadas, en el Puerto del Rosario de l’illa de Fuerteventura. Inicialment es va capturar una femella i en visites posteriors una altre. La Conselleria va iniciar tot un programa de control que va incloure la instal·lació de diversos tipus de paranys tant d’oviposició com de captures d’adults, informació i enquestes als habitants de la zona i un programa de control d’adults i de possibles focus de cria larvària. No hi ha hagut més informació al respecte de la població existent d’aquesta espècie.

Imatge: James Gathany, CDC. Observeu el patró de ratlles blanques en forma de lira al dors de A.aegypti. El mosquit tigre (A.albopictus) té una sola franja blanca central.

Segons fonts pròpies de la Conselleria, a Canàries es fa vigilància sobre possibles mosquits invasors des de 2011 a través del Sistema de Vigilància Entomològica de Canàries, amb la participació de l’Institut Universitari de Malalties Tropicals i de Salut Pública de la Universitat de la Laguna i val a dir que el 2014, aquest Institut ja va fer unes jornades sobre la vigilància d’aquesta i d’altres possibles espècies de mosquits invasores a Canàries.

Cal tenir en compte que Aedes aegypti és un molt bon vector de patògens com els causants de la febre groga, el dengue o recentment el Zika i que un cop trobat a Madeira el 2005, ha estat responsable de transmissió del dengue el 2012-2013 i que també és present en els darrers anys a les ribes orientals del Mar Negre a Europa. El perill per tant és gran si aquest mosquit s’estableix a Europa occidental, o potser, més ben dit, torna a aparèixer, ja que aquesta espècie era present a bona part de les costes mediterrànies europees fins a mitjans del segle XX. La darrera cita a la península Ibérica és la de Rico-Avelló y Rico de 1953 en la que indica que havia estat present a tot el litoral espanyol. De fet, la seva presència està associada a les epidèmies de febre groga que ens van afectar des del segle XVIII, començant precisament a Canàries el 1701. A Barcelona van haver-hi dues epidèmies el 1821 i el 1870 amb més de 20.000 morts en total. Encara que no s’ha pogut comprovar, tot sembla indicar que aquests mosquits arribaven amb el comerç de vaixells a vela a les sentines, provinents d’Amèrica o Àfrica i al mateix temps també arribava el virus amb el comerç d’esclaus que no va ser prohibit a Espanya fins el 1886!.

Caldrà doncs vigilar eficaçment la possible arribada d’aquesta espècie de mosquit, encara que hi ha molts factors a tenir en compte pel seu establiment. Les característiques de la seva biologia amb impossibilitat actual de presentar diapausa i sobreviure a hiverns freds o el ja prou discutit canvi climàtic amb l’escalfament global i el transport de bens i persones a gran escala jugaran el seu paper en un escenari que pugui permetre que de nou tinguem aquesta espècie en el nostre entorn.

Per a més informació:

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Investigador del Subprograma de Malalties exòtiques. Programa de Sanitat Animal IRTA-CReSA. carles.aranda@irta.cat