“Chikungunya: com la globalització estén noves malalties al món”, article a THE CONVERSATION
Article redactat per la investigadora de l’IRTA-CReSA Núria Busquets al diari digital THE CONVERSATION:
La globalització és ideal per a la ràpida dispersió de patògens a noves àrees. El transport d’animals i el moviment de persones faciliten la propagació geogràfica de virus i mosquits vectors de malalties. La probabilitat d’importar infeccions endèmiques causa de viatgers que tornen de determinades àrees és avui més alta, a causa del increment en el volum de vols internacionals en els últims anys. També per l’augment d’aquestes malalties.
Una persona malalta pot arribar a gairebé qualsevol lloc del món en menys de 36 hores. S’estima que uns 4 000 milions de persones van viatjar en avió en el 2018. Tot això fa que, al costat d’altres factors climàtics i socioeconòmics, en les últimes dècades hagin augmentat les malalties emergents. Entre elles les transmeses per mosquits.
Un invasor molt eficaç
El mosquit Aedes albopictus, més conegut com a mosquit tigre, és una de les espècies de mosquits invasors més eficients dels últims anys. És nativa dels boscos tropicals del sud-est asiàtic, i des d’allà s’ha distribuït per tot el món.
El mosquit tigre és una espècie agressiva que té preferència per les persones, encara que també s’alimenta d’altres espècies animals. La seva distribució global ha augmentat dramàticament en les últimes dècades a causa del comerç amb països asiàtics, sobretot per mercaderies com pneumàtics i plantes ornamentals, on es poden trobar ous i larves d’aquests insectes. Així, aquesta espècie invasora ha viatjat llargues distàncies amb eficàcia. L’èxit d’aquesta espècie a l’hora d’establir-se en llocs temperats com el Mediterrani s’ha relacionat amb la seva fisiologia i la seva plasticitat ecològica. Aquestes li han permès adaptar-se a temperatures més fredes que les del seu lloc d’origen.
Aquest insecte també s’ha adaptat perfectament a diferents hàbitats, urbans i periurbans. El 2004 es va detectar per primera vegada a Espanya (Sant Cugat del Vallès, Catalunya) i d’allí es va distribuir progressivament per la costa del Mediterrani, aprofitant els cotxes com transport. La invasió de noves àrees ha provocat preocupació en salut pública, ja que és vector d’almenys 26 virus diferents, causants de malalties com Dengue, Zika i chikungunya.
Mapa de la distribución del mosquito tigre en Europa. Fuente: ECDC.
El virus de la Chikungunya va ser identificat per primera vegada en els anys 50 durant un brot a Tanzània. El nom prové de l’idioma makonde i significa “el que s’encorba”, en referència a la postura freqüentment adoptada pels pacients a causa del dolor en les articulacions. Els pacients infectats amb el virus de Chikungunya poden experimentar febre (uns 40 ⁰C) que pot progressar a una erupció cutània i dolor articular a causa de la inflamació. Alguns poden arribar a tenir dolors articulars crònics.
El virus es manté a l’Àfrica mitjançant un cicle de transmissió entre mosquits i primats. No obstant això, en àrees altament poblades el virus es manté en un cicle urbà, en què els éssers humans són el principal hoste i els mosquits del gènere Aedes actuen com a vectors, sense la necessitat del reservori animal.
D’Àfrica a Europa
Des dels anys 2000, la chikungunya ha reemergit i infectat a milions de persones, sobretot a Àfrica, Àsia i Oceania, i avui és una gran preocupació per a la salut pública global. El 2005, el moviment de mercaderies i persones entre les illes de l’oceà Índic va introduir el virus a l’illa de la Reunió, el que va causar un brot important amb uns 40 000 casos reportats per setmana. Va ser la primera vegada que es van reportar manifestacions neurològiques, infeccions fetals i mortalitat associada al virus. Es creu que el vector transmissor a l’Illa de la Reunió va ser el mosquit tigre.
El 2007 es va detectar el primer brot autòcton a Europa, a Emilia-Romagna (Itàlia). Allà es van reportar més de 200 casos i la presència del temut mosquit. Més tard s’han detectat més casos a França i Itàlia: el 2017 Itàlia va patir un altre brot amb 277 afectats.
Des que el virus de chikungunya va entrar al continent americà, en 2013, es va propagar ràpidament pel Carib i al sud i nord d’Amèrica. Amb més d’un milió de casos, ha fet que el risc de transmissió autòctona del virus s’incrementi en els últims anys en aquells països on el mosquit tigre està present, a causa del retorn de viatgers des de zones endèmiques d’Amèrica.
El virus arriba a Espanya
Des del 2008, cada any s’han confirmat casos de viatgers que arriben a Espanya virèmics, és a dir, infectats amb el virus de la chikungunya en alguna de les zones endèmiques del món. De moment no s’ha detectat un brot autòcton, encara que sí hi ha hagut dos falsos positius. Un, el 2015; l’altre, fa uns dies, després que Islàndia confirmés què tres turistes havien estat diagnosticats per error després de tornar d’Alacant.
Actualment, la millor prevenció per evitar la transmissió del virus és el control vectorial. És important eliminar els llocs de cria del mosquit tigre, aquells que es troben en les propietats privades, com ara l’aigua dels plats dels testos, joguines abandonats, tots aquells petits recipients que poden acumular aigua i facilitar el creixement de larves del mosquit . També utilitzar repel·lents eficaços i anar al metge quan s’observin símptomes compatibles amb la malaltia.
