Comentaris virus-lents (14): Infecció per Ebola a Espanya

Ahir, 6 d’octubre, es va conèixer la infecció de la primera persona fora d’Àfrica i ha resultat ser una sanitària espanyola que havia estat en contacte amb el segon expatriat infectat, Manuel García Viejo, que va morir a finals d’agost.

Pel que se sap aquesta persona va entrar dues vegades a la habitació on es trobava el malalt; en la primera estava viu, en la segona va entrar, segons s’ha informat, quan ja havia mort per realitzar l’acondicionament de la sala prèvia a la seva descontaminació, suposem.

Primer de tot. El risc “0” no existeix. La única manera de tenir un risc “0” amb un patogen és que aquest no estigui present al teu estat i això encara, ja que amb la globalització actual pot ser que entri en forma de paisà que retorna o turista.

Les indumentàries emprades no són evidentment com les que hem vist que es fan servir al Centers for Diseases Control and Prevention (CDC) no son vestits de pressió positiva amb dutxa química posterior per a la seva descontaminació. Tanmateix aquestes indumentàries, fins i tot bastant més precàries, són emprades com a indumentària de camp als hospitals i carrers dels països afectats on la pressió d’infecció (tant nombre d’afectats com carrega vírica, con nombre d’exposicions diàries a infectats) és molt més intensa. I la fan servir tant els equips locals com els metges i equips de ONGs, com Metges Sense Fronteres (MSF), per exemple. La cinta americana, la barrera tèxtil de les granotes si està homologada, les costures termosegellades, les ulleres estanques, fins i tot l’ús de sistemes de flux d’aire estèril poden ser suficients. Molt més importants poden arribar a ser els protocols de vestir d’indumentària i, més important, de retirar-se la indumentària que ha estat en contacte amb el malalt, prèvia descontaminació. I recordem que tota descontaminació implica també uns temps de contacte que s’han de complir escrupolosament; anar massa ràpid pot determinar que el desinfectant no hagi inactivat totes les partícules víriques presents i en quedin disponibles per arribar a les nostres mucoses. És en aquest moment, si es fa malament, que si el vestit exterior està contaminat podem tocar-lo amb les mans nues i facilitar la transmissió.

Xavier Abad, experto en bioseguridad del CReSA.

Xavier Abad, expert en bioseguretat del CReSA.

El virus Ebola és un virus mortal però làbil. Per mes detalls podeu veure la entrada: Comentaris virus-lents (13). És evident que els accidents ocorren però fins i tot en aquest cas, si no arriba a mucoses i la pell està intacte el virus podria ser descontaminat amb desinfectants habituals (lleixiu diluït, etanol 70%, etc.).

La presa de temperatura corporal és una mesura normal i no invasiva per seguir la fisiologia i estat de salut d’una persona. Nosaltres també la apliquem quan estem treballant amb altres virus hemorràgics com és el cas del virus de la febre de la vall del Rift. Implica mesurar la temperatura corporal al mateix lloc, i sempre a les mateixes hores (un parell de cops diaris com a molt) i posar-se en mans d’un metge quan arribem a un llindar de 38ºC o 38,5ºC.

La persona infectada és agent transmissor un cop s’ha començat a desfermar la simptomatologia clínica i la febre és la seva avant-sala, el primer senyal d’alerta. Si al primer senyal de febre informem i ens posem en mans del metge (i ens aïllem) la nostra transmissibilitat es redueix dràsticament (assumint que les persones que tindran cura de nosaltres es protegiran adequadament, és clar). No donar importància (o que et diguin que no cal donar-li importància) a aquest símptoma, sobre tot si has participat en una operativa amb un agent que la provoca, no sembla una mesura gaire assenyada.
Finalment encara que altament infecciós, la transmissió de l’Ebola NO és aerògena. No és el virus de la grip; no pot recorre distàncies ni ser propagat per l’aire d’una habitació ni circular pels conductes de ventilació (cosa que per exemple sí podia fer el SARS coronavirus que fa desfermar una alerta mundial els anys 2002-2003). Va al mateix pas de la persona infectada. Cal tenir contacte amb la persona malalta o superfícies molt manegades per ella per infectar-se. Estar a una distància de conversa no infectarà generalment a la gent; compartir una habitació molt difícilment infecta a ningú. Compartir un transport públic difícilment ho farà perquè cal contactar amb pell o mucoses de la personà afectada, o elements que hagin estat en contacte amb elles. Això no és la grip, això no és el SARS coronavirus.

Hi ha hagut un error? Segur? Esbrinarem quin és? Difícilment. Probablement sabrem de quines maneres no ha estat però ens quedaran algunes opcions sense descartar. Els procediments d’actuació que s’apliquen no són espanyols, són europeus, internacionals, l’error haurà estat en l’aplicació per persones d’aquests procediments i no està més de dir que aquest hospital, el Hospital Carlos III, estava en procés de desballestament i que va haver d’activar-se a corre cuita per fer front al primer malalt d’Ebola. Potser no es casualitat que no passés res amb el primer i sí amb el segon; la confiança és una mala consellera.

Veurem l’evolució. El que està clar és que ja el tenim a casa. I quan un virus, el que sigui entra en una casa, en una regió, pot ser difícil de treure.

Però aquesta, aquesta és una altra historia.

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Cap de la Unitat de Biocontenció IRTA-CReSA. comentarisviruslents.org xavier.abad@irta.cat