Comentaris virus-lents (23): Zika i semen, amistat puntual i perillosa.
El virus Zika és un arbovirus, un arthropod borne virus, un virus transmès per artròpodes com és el cas dels mosquits. Afinem una mica més aquesta definició; Zika és un arbovirus, un arthropod borne virus, un virus majoritàriament transmès per artròpodes com és el cas dels mosquits. Hi ha però algunes vies secundàries. Zikavirus però també Ebola, per exemple, aparentment molt diferents, tenen una via de transmissió, secundària clarament, però relativament sorprenent, la sexual.Una via secundària, amb baixa probabilitat, suma casos si el nombre d’afectats és prou gran, a nivell de milers d’infectats guarits, per exemple, i no es prenen les mesures preventives i d’educació sanitària pertinents. Per saber més, pel que fa a Ebola, podeu mirar entrada sobre Ebola i entrada sobre seqüeles no conegudes de l’Ebola després del darrer brot. Quan un brot es fa molt més gran que els habituals (10, 20, 50 vegades més gran) apareixen símptomes poc freqüents o successos relativament poc probables…un 1% de presència en 100.000 infectats dona per molta gent afectada.
Les transmissions poc vectorials de Zika poden ser la crònica d’una historia ja anunciada… El 2011, un investigador nord-americà assenyalà la possible transmissió sexual de zikavirus d’un investigador, que havia anat a Senegal i havia manifestat la malaltia abans de tornar a Colorado (EEUU), a la seva dona però no als seus fills. Ja que els vectors competents (els mosquits, específicament Aedes aegypti) no estaven presents al nord d’aquest estat, la conclusió lògica és la transmissió per activitat sexual. Per cert, l’autor Brian Foy sap del que parla ja que ell era l’investigador infectat.
Un altre cas està registrat, des de desembre de 2013 durant l’epidèmia de virus Zika a la Polinèsia Francesa, a partir d’un home de 44 anys, que havia patit dos episodis compatibles amb infecció per Zika, separats entre ells vuit setmanes, quan cercà tractament per un episodi de hematospèrmia (presència de sang al semen). No hi ha informació si va tenir relacions sexuals durant l’episodi.
La hematospèrmia es produí a les dues setmanes del segon episodi febre, mal de cap i artràlgia. Quan se li preguntà assegurà no haver tingut contacte físic amb persones que tinguessin en aquell moment un episodi agut de Zika. Les mostres de semen i orina que se li extragueren resultaren positives per virus Zika, mentre que la mostra de sang no; per tant l’home era portador del virus sense virèmia detectable.
La hematospèrmia té moltes causes, i en algunes d’elles tenen a veure microorganismes infecciosos, transmissibles sexualment, com el papillomavirus humà o el virus herpes simplex.
En el cas que ens ocupa la quantitat de virus trobada al semen no era de cap manera menor; per tècniques de biologia molecular és detectaren de l’ordre de 107 còpies per ml; la concentració a l’orina sí que fou significativament menor, un pèl per sota de 104 còpies/ml. Quan es comprovaren quants d’aquests virus eren infecciosos es veié que al semen encara hi havia infectivitat però no a la mostra d’orina.
Res del que esteu llegint és extraordinari; altres flavivirus s’han detectat a l’orina de persones infectades com és el cas de West Nile Virus, amb títols superiors als títols vírics corresponents circulant en sang; així com també el virus del dengue encara que per aquest virus, i el virus de la febre groga, no es detectà virus infecciós, únicament genoma víric.
L’element preocupant, com el cas d’Ebola, és que el virus està viable i transmissible, setmanes després que s’hagi passat la fase aguda, amb el malalt totalment recuperat i “actiu”.
I per posar un cas actual, fa uns dies a Dallas, i confirmat pel CDC, s’ha informat d’un altre cas de transmissió sexual a partir d’una persona retornada des de Veneçuela; aquesta darrera hauria practicat sexe, sense protecció, quan tenia símptomes compatibles amb la malaltia, i havia transmès la infecció a la seva parella.
La transmissió vectorial seria l’autopista; la transmissió sexual seria el carrer estret, però transitable. I quan fem entrar la teoria dels grans nombres, el que és del tot anecdòtic en un brot de petit abast es pot transformar en un tema més greu, i menys traçable, quan l’epidèmia involucra a centenars de milers de persones…com està resultat ara a Sudamèrica.
Però aquesta, aquesta és una altra història.
