Ja us sonarà molt lluny el brot de grip aviaria H5N8 d’alta patogenicitat per aus, que no per persones, que va esclatar fa un mesos a Catalunya i que va tenir el seu cas índex en una cigonya trobada morta a principis del mes de febrer als aiguamolls de l’Empordà. Aquell brot va remetre i de fet, hores d’ara, les explotacions, desprès de l’entrada de sentinelles i que aquest hagin donat resultat negatiu ja estan en règim d’explotació.

Sentinelles?

Sí, sentinelles; després d’un brot es fa un buidat sanitari que implica la eliminació de tots els animals (infectats o no ja que HPAI és altament transmissible; l’ànec que és negatiu un dia pot esdevenir positiu, infectat, el següent) i la inactivació de tot el llit, femtes i materials en contacte amb els ànecs, i es desinfecta la instal·lació; terres, parets, sostres, utensilis, etc. Un cop acabada aquesta desinfecció s’entren animals susceptibles que fan la funció de sentinelles i que es deixen setmanes a la granja per confirmar que no emmalalteixen a l’hora que se’ls extreuen mostres per confirmar això per tècniques sensibles (amplificació d’àcids nucleics). Si els animals susceptibles, o sentinelles, no s’infecten es pot dir que s’ha demostrat “in vivo” que la instal·lació és segura i es pot reprendre la producció a les mateixes.

Hem passat de puntetes per un tema, però, com eliminem el purí d’ànecs de les granges afectades?

No estem parlant d’uns quants metres cúbics (m3), estem parlant de centenars de m3 que són potencialment infecciosos, sobre tot els primers dies.

Enterrem-los!!!

N’estem segurs? En tots els casos? Enterrar  les dejeccions no és viable per motius mediambientals i la probabilitat de propagar el problema a través de les capes freàtiques. Ens caldria fer-ho en unes condicions molt difícil d’acomplir des del punt de vista tècnic i econòmic.

Imatge: Ramon F. Velasquez.

Doncs transportem-los a una planta de tractament de purins, o a una planta que empri els purins per produir energia como una planta de biogas!!!

N’estem segurs? Tenim camions amb cubetes estanques que no alliberin cap mena de líquid i cobertes perquè l’aire no s’endugui elements? Estem segurs que en el procés de càrrega, aquests materials algun d’ells força dessecat i de molt petita mida no serà endut pel vent, o es disseminarà com un aerosol? Podem garantir que aquest material infecciós no fuitarà en cap moment del transport? Aquesta seguretat la podem estendre a un transport? Perfecte. Però i si fem 5 transports? I si fem 25 transports? El transport de material potencialment infecciós ha demostrat ser un factor de risc per la disseminació de virus de la grip aviària en granges avícoles (McQuiston et al., 2005). I si no tenim més remei, cerquem el millor i més estanc medi de transport i transportem el material dins de la zona de protecció (recordeu que cada granja afectada és el centre d’una circumferència de radi 3 km que passa a ser zona de protecció i d’una altra circumferència de radi 10 km que passa a etiquetar-se com zona de vigilància). Per no exportar el problema el camió no ha de traspassar aquesta circumferència, el tractament cal fer-ho dins l’àrea. Per cert, a les plantes de biogàs mesofil·les aquest material romandrà a 38-39ºC dins uns digestor durant 40 dies, molt per sobre de les capacitats de resistència ambiental del virus influenza, on el virus i la resta de material biodegradable patiran una digestió anaeròbica (en absència d’oxigen) generant un gas de composició variable, el biogàs (50-70% de metà CH₄; 30-40% de CO₂; <5% d’hidrogen i àcid sulfhídric).

Doncs què?

El què i com va ser adoptar una solució lenta, en certa manera passiva, però per això, segura. Es van deixar els purins (llit, femtes, etc.) a la mateix explotació per un període de 60 dies, dos mesos des del buidat. Aquest material, a més, havia rebut l’aport de productes de neteja i desinfecció, i va patir temperatures de més de 20-25ºC, o superiors si es va iniciar un cert compostatge, de 35-40ºC (encara que del paràmetre temperatura no es va fer seguiment), durant moltes hores del dia. I? Aquí es va jugar amb la persistència del virus influenza. Influenza, el virus de la grip aviària, independentment que es tracti de soques HPAI i LPAI és un virus embolcallat que pateix amb temperatures ambientals i en absència o escassetat d’aigua. Influenza pot sobreviure com a màxim unes poques setmanes a 20ºC; uns pocs dies a 37ºC, i unes poques hores o minuts a 56-60ºC (USDA, 2015); barrejat amb material fecal de pollets, la pèrdua d’infectivitat és molt més ràpida, de 24 hores a 30-37ºC a 2 dies a 15-20ºC per assolir pèrdua total de infectivitat (Lu et al., 2003). En situació de dessecació o forta dessecació l’embolcall es desorganitza i el virus esdevé inactiu (dades pròpies IRTA-CReSA). Aplicant temperatures ambientals (és a dir, sense escalfar i per tant consumir energia) i assecant l’ambient es va baixant de forma continua i inexorable la infectivitat vírica sense cap acció ni cost addicional, en un procés que podríem qualificar de “natural”.

Un altre procés “natural” a considerar, que no es va aplicar estrictament en aquest cas però que recorda a aquell explicat al paràgraf anterior, i del que hi ha proves experimentals que funciona (Senne et al., 1994; Bendfeldt et al., 2006; Elving et al., 2012) hagués estat el compostatge, alternativa relativament econòmica i ambientalment sostenible, i que pot executar-se on site evitant el transport de material contaminat. Suposa deixar actuar els microorganismes ambientals i aquells encara presents al residu perquè aquests facin una digestió mesòfila (temperatures entre 20 i 40ºC) i termòfila (amb generació de calor, assolint temperatures de 50 i 60ºC) transformant el residu al final en una “cosa” completament diferent, rica en nutrients que es pot fer servir com adob (en aquest cas però aquest material inert s’hauria d’eliminar, incinerat, per precaució). En condicions de compostatge correcte, els virus HPAI han estat inactivats en menys de 10 dies (Senne et al., 1994); en altres estudis el temps per assolir 12 log10R, és a dir, per “matar” 1.000.000.000.000 virus es va calcular en menys de 7 hores a les pitjors condicions, per temperatures de 37ºC (Elving et al., 2012). Perquè el compostatge sigui completament eficient caldria airejar la barreja; si no, pot donar-se una estratificació amb una digestió mesòfila, a “baixa temperatura”, a la superfície de les piles i una termòfila a l’interior; això, però, pot solucionar-se cobrint la pila allargassada amb una làmina plàstica o tèxtil aïllant. En el cas d’un residu que sabem contaminat hom podria pensar que caldria esperar uns dies per començar a fer la barreja, encara que correguem perill d’una certa anòxia a l’interior de la pila allargassada perquè qualsevol operació de volteig o aireig implica l’alliberament o re-suspensió de material particulat. De tota manera hi ha estudis (Elving et al., 2012) que demostren que fins i tot a la zona mesòfila (35-40ºC) la inactivació dels patògens com HPAI virus és més que suficient. I també hi ha sistemes, com el PAWS, Passively Areated Windrow systems, que permeten fer compostatge segur en piles estàtiques sense remenar (Schwarz i Bonhotal, 2015), encara que aquest sistema és fortament depenent del tipus i orígens dels elements de la pila, però permetria, fins i tot, eliminar les pròpies carcasses animals alhora que inactiva els patògens implicats (Flory i Peer, 2009).

Imatge: Ramon F. Velasquez.

En qualsevol cas, per les dues darreres solucions esmentades, la inactivació dels virus influenza, la degradació del seu ARN viral, no és funció directa i única de la temperatura si no també de l’activitat microbiana durant el procés ja que els virus, embolcallats o no,  no deixen de ser proteïna i, com a tal, és consumida pels bacteris i fongs que progressen durant el compostatge. Com més intensa sigui l’activitat microbiana a la pila més ràpid i eficient serà el compostatge i la inactivació vírica.

Fer aquests exercicis per avançat i/o recollir tota la informació de les actuacions després d’una emergència i digerir-la per enfrontar-nos a la propera emergència, que mai, mai serà exactament igual, potser fins i tot, gaire semblant, és i serà sempre un bon negoci.

Però aquesta, aquesta és una altra història.

Algunes referències consultades:

• Bendfeldt, E.S., Peer, R.W, and Flory, G.A. (2006). In-House Composting As A Rapid Response To Avian Influenza. BioCycle 47(5),38.
• Elving, J., Emmoth, E., Albihn, A., Vinnerås, B., and Ottoson, J. (2012). Composting for avian influenza virus elimination. Appl Environ Microbiol. 78(9),3280-3285. doi: 10.1128/AEM.07947-11. Epub 2012 Mar 2.
• Flory, G.A., and Peer, R.W. (2009). Real world experience with composting confirms it as an effective carcass disposal method during outbreaks of Avian Influenza. In: 3^rd International Symposium: Management of Animal Carcasses, Tissue and Related Byproducts. Connecting Research, Regulations and Response.
• Lu, H., Castro, A.E., Pennick, K., Liu, J., Yang, Q., Dunn, P., Weinstock, D., and Henzler, D. (2003). Survival of Avian Influenza Virus H7N2 in SPF Chickens and Their Environments. Avian Diseases 47,1015-1021.
• McQuiston, J.H., Garber, L.P., Porter-Spalding, B.A., Hahn, J.W., Pierson, F.W., Wainwright, S.H., Senne, D.A., Brignole, T.J., Akey, B.L., and Holt, T.J. (2005). Evaluation of the risk factors for the spread of low pathogenicity H7N2 avian influenza virus among commercial poultry farms. J.Am.Vet.Med. Assoc 226,767-772.
• Schwarz, M., and Bonhotal, J. (2015). Effectiveness of composting as a means of emergency disposal: a literature review. In: 5^th International Symposium on Managing Animal Mortality, Products, By Products and Associated Health Risks. Lancaster.
• Senne, D.A., Panigrahy, B., and Morgan, R.L. (1994). Effect of composting poultry carcasses on survival of exotic avian viruses: highly pathogenic avian influenza (HPAI) and adenovirus of egg drop syndrome-76. Avian Dis. 38,733-737.
• USDA-United States Department of Agriculture. (2015). Reduction of infectious highly pathogenci avian influenza virus in animal agricultural settings.

Imatge de portada.

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Francesc Xavier Abad

Cap de la Unitat de Biocontenció IRTA-CReSA. comentarisviruslents.org xavier.abad@irta.cat 

•