Comentaris virus-lents (43): Infeccions arbovirals endèmiques, falti, falti, falti… Dengue!

Ja el tenim aquí…potser només ve de visita, o potser caldria dir que torna de visita…no sabem si per uns dies o per molts anys.

S’han detectat dos afectats per virus Dengue a la regió de Múrcia. Són un home i una dona, d’entre 50 i 60 anys, que comparteixen llar, i tenen vincles familiars entre ells. No és dengue importat perquè suposaria que aquestes dues persones, que no són parella, tinguessin un historial de viatge recent a una zona endèmica. No és el cas, aquest dengue el van agafar a la península. La confirmació dels casos porta data del 4 d’octubre mentre algunes fonts comenten que la infecció tingué lloc a finals d’agost la qual cosa posa un interrogant en la velocitat dels plans de vigilància i diagnòstic. Una tercera persona, una dona de Madrid, que va coincidir amb les dues altres en unes vacances a Cadis, mostrà símptomes compatibles amb la infecció fa uns dies. En tot cas les dues persones de Múrcia s’han recuperat clínicament i cap d’elles està en perill (lògic perquè el dengue té una taxa de mortalitat en persones immunocompetents molt baixa).

El dengue és una malaltia causada per un flavivirus, i la majoria de la gent la cursa de forma asimptomàtica. En els casos que hi ha símptomes aquests són inicialment semblants al d’una grip: febre alta, intensos maldecaps, darrera dels ulls i a musculatura i articulacions. Ocasionalment vòmits. Els símptomes apareixen entre 3 i 14 desprès de la picada de mosquit.

El dengue no es transmet de persona a persona, només per picada de mosquit infectat. Per aquesta malaltia no hi ha tractament específic ni vacuna, (bé, de fet sí hi ha una “recomanada” per la OMS, però llegiu aquest enllaç, llegiu… ), per la qual cosa l’atenció mèdica es centra en alleugerir les símptomes i donar suport vital als casos més greus (us sona, no, era l’estratègia enfront Ebola fins l’arribada de la vacuna).

L’únic vector competent conegut per a la transmissió de dengue a España, ara mateix, és el mosquit tigre (Aedes albopictus) que ha colonitzat profundament tot el llevant peninsular (i això inclou Múrcia) però també ha arribat a Aragó i el País Basc aprofitant l’Ebre, probablement. Aedes aegypti també és molt bon vector del virus Dengue, com ho és de la febre groga i el virus Zika i es va aïllar a Fuerteventura a finals de l’any passat però en principi ha estat considerat com eradicat…i en tot cas encara no ha saltat a la Península. No és la península una “rara avis” perquè casos de dengue o chikungunya autòctons ja s’han descrit en països propers com França, amb primer cas autòcton el 2010, o Itàlia. I de casos importats a Europa, el 2016 es van comptabilitzar més de 2800.

El problema ara mateix és que no se sap el punt d’infecció, entre Cadis i Murcia hi ha molts kilòmetres, la qual cosa dificulta fer un estudi entomològic intensiu (que implica captura d’espècimens de mosquits de la zona probable) i per tant les subseqüents derivades epidemiològiques.

Tampoc se sap res del serotip…del virus Dengue es coneixen cinc serotips. Contraure algun d’ells immunitza per sempre d’una reinfecció pel mateix serotip però no vers els altres. Pitjor encara, si una persona pateix dues infeccions successives amb dos serotips diferents, té una probabilitat més alta de desenvolupar un dengue hemorràgic, la forma més severa de la malaltia, que afecta principalment a immunodeprimits i a nens.

I és que la progressió del dengue és espectacular. La Organització Mundial de la Salut (OMS) informa de més de 100 països on la malaltia es endèmica (als anys 70 del segle passat eren solament una desena). Un estudi de la mateixa OMS va estimar que s’han passat de 100 a 400 milions d’afectats, dels quals una quarta part manifestaren clínica compatible amb la malaltia i d’aquests, unes 500.000 persones acabaren recorrent a hospitals públics (un 300% més),amb una taxa de mortalitat en aquest col·lectiu del 2,5%.

Trampa de mosquits per a la vigilància virològica al voltant de pacients amb Dengue importat.

Al Centre de Recerca en Sanitat Animal fa més de deu anys que es treballa amb mosquits (els nostrats Culex spp, però també nou vinguts com Aedes albopictus)i virus transmesos pels mateixos, com el virus de la febre de la Vall del Rift, el virus de la febre el Nil Occidental, Chikungunya, el virus Zika o el mateix virus Dengue. CReSA és també responsable de la vigilància virològica en mosquits de les zones on habiten els casos importats a Catalunya en el marc del programa de vigilància d’arbovirosis transmesos per mosquits de Catalunya coordinat pel departament de Salut. Recentment el grup d’investigació del CReSA d’arbovirus i artròpodes vectors ha demostrat que el mosquit tigre és susceptible als 2 serotips 1 i 2 (responsables dels brots autòctons a Europa) i que és capaç de transmetre el serotip 1. Aquest estudi ha estat el primer en testar la capacitat de transmissió a Europa amb unes condicions ambientals que mimetitzen la temperatura i la humitat en un context d’estiu al Mediterrani (Brustolin et al., 2018). Per altra banda, ja al 2015 el CReSA va detectar el virus Dengue a un mosquit tigre local a Catalunya en el marc del programa de vigilància esmentat anteriorment (Aranda et al., acceptat).

Tenint en compte les dates de la infecció reportada a Múrcia, el més probable és que la cadena transmissió ja s’hagi trencat, amb el temps transcorregut des de la infecció i l’arribada del fred que porta a la interrupció de cicle natural dels mosquits…winter is coming…si és que no hi ha transmissió dels virus de les femelles infectades a la seva darrera posta d’ous, que poden sobreviure a l’hivern (resisteixen temperatures de fins a -10ºC) i emergir com adults a la primavera …cosa que Aedes albopictus ha demostrat que pot fer per alguns arbovirus.

Però aquesta, aquesta és una altra història.

 

L’autor vol agraïr la revisió critica de l’entrada per part de la Dra. Nuria Busquets.

Referències:

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Cap de la Unitat de Biocontenció IRTA-CReSA. comentarisviruslents.org xavier.abad@irta.cat