Comentaris virus-lents (5): una corona més que ve d’Orient
Un nou coronavirus (membre de la mateixa família vírica en què es troba el SARS) ha sorgit d’Orient. Des del 2012 s’estan registrant casos (inicialment a Aràbia Saudita, després també a Qatar, Emirats Àrabs Units i Jordània, tot i que ara s’ha estès al Regne Unit i França) d’una infecció per coronavirus amb una aparentment elevada taxa de letalitat.
Fins a la data, 12 de maig, s’han descrit 33 casos amb un total de 18 morts. Respecte 2012, que va comptabilitzar 12 afectats amb 6 casos fatals hi ha una evident progressió en el nombre d’infectats i casos fatals, si bé no s’ha de descartar un cert biaix en intensificar-se el control i monitoratge.
Alguns estudis apunten a una major facilitat de replicació d’aquest nou coronavirus respecte al virus de la SARS, que entre els anys 2003 i 2004 va provocar una molt elevada preocupació en tot el Sud-est asiàtic (Xina, Taiwan, Hong Kong, Singapur, Vietnam, Filipines, encara que va arribar a Canadà i EEUU) amb un balanç proper als 800 morts i més de 8000 afectats. No obstant això, aquesta ràpida capacitat de propagació no pressuposa necessàriament una major virulència. Tampoc s’ha demostrat la dosi infecciosa o el temps de contacte necessari per infectar-se. Bona part dels afectats són persones d’edat avançada que ja presentaven algun problema de salut. En molts casos les persones infectades desenvolupen una pneumònia greu. Es desconeixen la proporció de casos asimptomàtics o de persones que cursen una malaltia lleu (amb simptomatologia de refredat) que no els porta a l’hospital.
Es desconeix també l’origen del virus encara que no seria molt aventurat dir que podria tenir el seu origen en el món animal (s’apunta a camells, cabres i fins i tot ratpenats), i ser per tant un altre virus zoonòtic. La principal preocupació és que adquireixi o demostri una forta capacitat de transmissió persona-persona. La transmissió persona-persona ja s’ha demostrat recentment a França, un individu infectat (acabava de tornar d’un viatge a l’Aràbia) va transmetre al seu company d’habitació el virus. Tots dos van compartir habitació no més de 3 dies. No obstant això, la facilitat d’aquesta transmissió està en dubte, ja que han tingut de transcórrer més de 9 mesos des de l’aparició del virus per observar-la.
Amb el focus de l’Organització Mundial de la Salut apuntant a aquest nou virus és d’esperar que en les pròximes setmanes es resolguin bona part dels dubtes sobre la seva virulència, capacitat de transmissibilitat i potencial epidèmic d’aquesta nova variant.
És clar que al virus sempre li queda mutar per anar allargant l’intriga.
Però aquesta, aquesta és una altra història.
