Comentaris viruslents (34): Una discussió vectorial, a Barcelona
Fa uns dies, a Barcelona, hagué un interessant debat sobre virus transmesos per artròpodes, és a dir, mosquits i paparres entre altres. El debat fou un B-DEBATE, de l’International Center for Scientific Debate, organitzat per Biocat, la Fundació La Caixa i el Barcelona Institute of Global Health (ISGlobal) i resultà força interessant. Unes breus notes.
Ja hem parlat en aquest blog diverses vegades de les malalties vectorials. Qui més qui menys està al cas de Zika, Chikungunya, i els clàssics dengue o virus de la febre groga, sense oblidar altres com el virus de la febre del Nil Occidental o el virus de la febre de la vall del Rift, o el virus de la febre hemorràgica d Crimea-Congo (aquest transmès per paparres que va provocar una mort a Espanya, l’any 2016). En aquest debat, centrat en Zika, aquests altres actors esmentats també tragueren el cap.
El debat s’estructurà en diverses seccions:
- La vigilància i la prevenció de les infeccions;
- El diagnòstic clínic, la gestió (cura) dels malats i la disponibilitat de vacunes (si falla el primer punt);
- Els vectors o forces motrius, tant ambientals com pròpiament entomològics, de les infeccions arbovirals;
- L’experiència nacional (Catalunya, Gracia, Algèria, Itàlia, França, Portugal i Líban) en la vigilància i control dels virus transmesos per artròpodes;
- Com un corol·lari d’això, les col·laboracions regionals i les xarxes col·laboratives (amb la intervenció de la ciutadania);
- I finalment, les ciències socials i l’economia de la salut; en altres paraules, la gestió de la informació per preparar i educar a la població i l’impacte econòmic evident i soterrat de brots epidèmics com el de Zika al continent sud-americà el darrer any.
En aquest debat, que comptà amb una àmplia representació de IRTA-CReSA, Núria Busquets va co-moderar la sessió Entomology and Environmental Drives of Arboviral Infections.
En el debat, prou reeixit, sorgiren diferents temes.
- La necessitat de posar les malalties transmeses per artròpodes a l’agenda de salut pública però també sanitat animal dels països mediterranis ja que a conseqüència de l’escalfament global i dels moviments cada cop més intensos de mercaderies i persones (l’increment d’ interconnectivitat global) aquestes són cada cop més probables i en cas d’arribar tenen un ecosistema acceptable per quedar-s’hi. De fet, ja són una realitat perquè circulació local de chikungunya i dengue ja s’ha descrit a les ribes del Mediterrani a cavall del mosquit tigre, Aedes albopictus.
- Ja hi ha feina feta i grups de recerca connectats i compromesos. Iniciatives com MediPIET, acrònim de Further Development and Consolidation of the Mediterranean Programme for Intervention Epidemiology Training, que cerca bastir grups de treball competent en epidemiologia d’intervenció, de crisis, per al control dels reptes nacionals i trans-frontereres de les malalties infeccioses. Iniciatives com MediLabSecure una xarxa de salut per la prevenció de malalties transmeses per artròpodes al voltant de les regions mediterrànies i del mar Negre; Infravec2 una xarxa de infraestructures per a la recerca en la biologia i competència vectorial, que ofereixen accés a les instal·lacions per fer recerca, entre altres àmbits, en el desenvolupament de noves estratègies de control; ZIKAlliance , una xarxa global per al control i la prevenció del virus Zika; ZikaPLAN , una xarxa per lluitar contra Zika i construir capacitats de resposta de llarga durada a altres brots a Llatino-Amèrica, etc. El que cal és una connexió entre les xarxes per idealment, cobrir els gaps, el buits; que la informació d’una serveixi per cobrir algunes mancances d’una segona i a l’inrevés. Això és el que cerca, en certa mesura, COMPARE, una xarxa multidisciplinària que es vol constituir en plataforma de bescanvi de dades, en un marc analític i global, per una ràpida identificació, contenció i mitigació de les malalties infeccioses emergents (en aquest cas no exclusivament vectorials).
- La necessitat d’invertir entre brots, en situació de calma, en plans de vigilància entomològica i mantenir estratègies de control dels esmentats vectors. Un esforç poc lluït però necessari, que pot estar complementat però no substituït per la col·laboració ciutadana (en aquest aspecte la iniciativa Mosquito Alert és un molt bon exemple). Un exemple que demostra, que amb bones eines, la xarxa ciutadana pot emular els resultats de les xarxes institucionals de vigilància, en aquest cas sí, omplint gaps o avisant de noves deteccions que són després comprovades pels entomòlegs professionals.
- La urgent necessitat de mecanismes de decisió més ràpids. En certa manera la idea de tenir equips de treball o xarxes dorments que en una situació de crisi puguin començar a treballar en qüestió de setmanes (i no mesos) per poder tenir una incidència real en un brot. Un exemple de llibre el tenim, altre cop, amb el brot de Zika. Encara i la ràpida resposta de la UE la convocatòria de projectes específics enfront Zika s’obrí quan la seva incidència a Sudamèrica era màxima; la concessió del projectes s’ha executat quan l’afectació ja és mínima. Per tant, els projectes han de treballar amb la cua d’efectes i afectats i fer estudis retrospectius amb un baix impacte directe, i sense avaluar mesures en un brot massiu i ascendent. Els treballs de camp en aquest aspecte deixen de tenir força sentit. Un altre exemple el tindríem en l’epidèmia d’Ebola a Guinea-Libèria-Sierra Lleona, entre 2014-2016.
- Que una emergència no dreni el finançament ni els esforços fets per l’anterior ni que afecti als de la propera emergència. El cas de Zika és també un exemple. Ara molts projectes s’han generat o tenen un focus en el Zika però abans que el Zika estava el dengue, que amenaça a mes de 3 mil milions de persones, en 128 països, que està incrementat dia a dia el seu rang geogràfic, amb el risc obvi d’introducció en països no endèmics fins ara; que ha doblat el nombre de casos clínics aparents entre 1990 i 2013; i que esta incrementant la seva incidència com a malaltia clínica greu, particularment en nens. No pots ser que prestar més atenció a Zika ens faci perdre de vista o discontinuar esforços amb el dengue.
- L’impacte ocult de les malalties vectorials (i en general de les malalties infeccioses). Hi ha impactes evidents en costos d’hospitalització, els costos laborals cessants, costos de control de vectors, dels plans de vigilància però hi ha costos més amagats; impacte en el turisme, en congressos, en inversions domèstiques o internacionals, i fins i tot en exportació de mercaderies per a res relacionades amb el brot o la seva causa.
- La modelització de les malalties vectorials, i la possibilitat de trobar predictors de la mateixa (bàsicament analitzant els patrons climàtics que poden portar a una emergència del vector i de la malaltia que transporta).
- I finalment, mirant cap a casa nostra, una explicació dels plans de vigilància de les malalties vectorials a Catalunya, en els que intervenen epidemiòlegs, entomòlegs, viròlegs, especialistes de salut ambientals, funcionaris del govern i de l’administració local i xarxes d’atenció primària i hospitals. Entre el 2014 i el 2016 es veu l’impacte del brot de Zika, perquè encara el que diuen alguns mal informats, Catalunya no està a l’espai sideral. Dels casos confirmats a Catalunya el 2014, tots importats, 81 foren de Chikungunya (Chik), 51 de dengue i cap de Zika; el 2015 foren de 95, 97 i 3 casos per Chik, dengue i Zika respectivament, i el 2016, 150 casos de Zika, per 88 de dengue i una forta davallada de Chikungunya amb solament 27 casos. En aquest darrer any, 2016, els països que contribuïren amb més casos importats de Zika a Catalunya foren la República Dominicana, Colòmbia, Hondures i Nicaragua…però no Brasil.
Un debat que va aportar algunes respostes però que també deixar moltes preguntes sense contestar, o amb una contesta encara insatisfactòria, i aquest ha de ser el nostre objectiu pels propers anys.
Però aquesta, aquesta serà una altra història.
