Comentaris viruslents (42): AEBioS 2018-Un congrés molt divers
La setmana passada, del 3 al 5 d’octubre, AEBioS, la Asociación Española de Bioseguridad va celebrar el seu 4rt congrés, aquest cop a Salamanca. En aquest congrés vam participar, com altres vegades, personal de l’IRTA-CReSA, Centre de Recerca en Sanitat Animal, en Xavier Abad, i de la Plataforma d’Infraestructures de l’IRTA de l’Àrea de Producció Animal, en David Solanes.
Els tallers teòrics-pràctics resultaren un èxit i probablement seran objecte de iteració i millores al propers congrés; en aquest foren: “Equipos de Protección Individual (EPI´s): Elección y uso”, “Autoclaves, uso y validación de ciclos”, “Cabinas de seguridad biológica: elección, uso y limpieza” i “Validación GMP de superficies”
El “corpus” del congrés foren, però, les plenàries i taules rodones. Alguns arxius pdf de les xerrades i ponències estan accessibles al web de l’associació.
Sense voler ser exhaustiu comentaré breument algunes.
Va ser molt interessant i enriquidora “Edición genética y bioética” de Josep Santaló de la Universitat Autònoma de Barcelona, on es discutiren les potencialitats de la edició genètica no sols en animals o plantes si no en persones i on es plantejaren conceptes ètics com “playing God” o Què és millora?, i fins on fem arribar la millora? I què és una malaltia? ¿on acaba la patologia, on comença el polimorfisme, on la simple característica individual? Quins trets cal canviar i en quin sentit? I tenim dret a modificar-nos modificant llavors la nostra potencial descendència? El “biological enhancement” vs el determinisme genètic, la “tirania genètica”. I el concepte que tota millora es autoeliminadora ja que tota millora persegueix un bé posicional (ja que prové de la comparança).
Taller de EPIs. Foto: Ramos STS-Protección
Aquesta comunicació fou seguida per una segona plenària sobre “Investigación de doble uso (DURC): experimentos de ganancia de función (GOF), ¿una discusión interminable?” a càrrec de qui escriu, Xavier Abad, de IRTA-CReSA, que explicà la problemàtica dels experiments de guany de funció, dins d’allò que es considera la recerca de potencial ús dual, amb la dificultat de fer una avaluació risc / benefici objectiva i quantificable i consideracions sobre el grau de control a través de llistes d’agents selectes o del binomi terrorista malvat/operari negligent o incompetent, o com la preocupació del DURC s’ha desplaçat des de la bioprotecció al camp de la Bioseguretat.
Una altra ponència de prou actualitat resultà ser “Zoonosis transmitidas por garrapatas” de Nerea García (recordem el cas d’infecció mortal per Crimea Congo de fa un parell de mesos) on es feu una passejada sobre les malalties transmeses per paparres i les precaucions a adoptar en cas de ser mossegades per elles.
La taula rodona “Presentación de norma 171400”, moderada per l’actual president de AEBioS, en Iñaki Echeverría de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) fou molt esclaridora. Aquesta norma versa sobre el disseny de instal·lacions de alta contenció, nivell 3 de seguretat biològica (o NBS3), no solament en el àmbit humà, si no també pel que fa a l’experimentació animal o vegetal; no va més enllà, no aplica a laboratoris de màxima biocontenció o nivell 4 de Bioseguretat (NBS4). Per tant, serà la guia contra la que s’examinaran o xequejaran les prop de 60 instal·lacions de alta contenció que hi ha a Espanya ara mateix. No és una norma tècnica, no dona indicacions de materials ni de qualitat, és un document de mínims, però alhora és minuciós en aquests requisits mínims, la qual cosa hauria d’ajudar a la estandardització de les instal·lacions. I serà una norma certificable.
Va ser provocadora, i interessant la plenària sobre “Bioinseguridad” a càrrec de Gonzalo Pascual, de CISA Valdeolmos. La Bioseguretat és podria definir com un estat transitori, inestable, entre dos punts de bioinseguretat; en un exemple molt gràfic, la bioseguretat és una corda de moltes fibres, si trenquem o tallem algunes, tensionen a totes les restants. La comunicació sobre “Soluciones de diseño y construcción para laboratorios NCB3” d’en Luis Linares, fou també interessant i aportà dades sobre costos comparatius entre instal·lacions NBS2 i NBS2; els costos del m2 a NBS3 són com a mínim el doble que l’equivalent de NBS2; com, a més, NBS3 necessita àrees de serveis, àrees mecàniques, els costos son encara més alts; de fet les seves estimacions indiquen que per cada m2 útil a NBS3 es necessiten 3 o 4 m2 addicionals que són experimentalment improductius. També es feu un repàs molt útil sobre els diferents models constructius, incloent la construcció en panel modular.
Molt interesant, finalment, va ser la comunicació de “Registro de desinfectantes” a càrrec de J. A. Serón, de MATACHANA, ja que pel 2020 a la Unió Europea serà obligatori que els desinfectants estiguin registrats pel seu ús; un desinfectant de superfícies estarà registrat i es podrà fer servir per superfícies però, per exemple, no podria ser emprat com a nebulitzat o per desinfectar volums líquids. Això pot suposar un important repte per productors, distribuïdors, i òbviament aplicadors, entre els quals ens compten els gestors/responsables d’instal·lacions. I a Espanya, com no, la situació és kafkiana; registrar un desinfectant costa més de 200.000 euros i més de dos anys de tràmits, fer el mateix a Alemanya costa 50 euros i unes poques setmanes.
En definitiva, un congrés on ens vam reunir unes 120 persones, professionals de centres de recerca, administració, empreses dedicades a la biocontenció, la bioseguretat, la fabricació i distribució dels equips de protecció individual, desinfectants, etc. per posar en comú experiències, nous desenvolupaments, i resolució de problemàtiques. etc. Sempre en un esperit de franca col·laboració ja que el problema d’un altre pot acabar sent el teu problema, o el de tots.
Però aquesta, aquesta és una altra història.
Imatge de portada: Iñaqui Echeverria
