Campylobacter és un dels principals responsables de les malalties diarreiques transmeses per aliments. La major part dels casos de diarrees estan associats al consum d’aliments, principalment carn d’aviram contaminada amb Campylobacter, de manera que aquest bacteri representa un problema de seguretat alimentària de primer ordre. A diferència de la Salmonella, el Campylobacter no forma part del vocabulari popular, ni apareix regularment en els mitjans de comunicació, tot i que sigui un dels patògens responsables del major nombre de casos de diarrees en els humans a la Unió Europea.

Però com es produeix la infecció per Campylobacter en humans?

Els bacteris contaminen fàcilment els aliments, la infecció en humans es produeix a través de la ingestió d’aliments contaminats per Campylobacter, especialment carn de pollastre crua o poc cuinada, llet no pasteuritzada, aigua mediambiental, viatges a l’exterior, contaminació creuada durant la manipulació i preparació de menjar a la llar. A més, s’han detectat altres potencials factors de risc per a l’humà, com l’edat (mes casos en nens menors de 5 anys) i l’estacionalitat (mes casos positius en mesos càlids) i l’estat immunològic de l’hoste.

Com actuar per controlar la campylobacteriosis?

Donada la importància de Campylobacter en la salut pública es fa necessari el control en tots els nivells de la cadena alimentària molt particularment en producció primària deguda a l’alta prevalença en aus, d’aquí la importància de conèixer en profunditat el comportament i l’epidemiologia d’aquest patogen, per tal de trobar estratègies per aplicar en primer lloc en la producció primària per baixar la prevalença i per tant baixar la càrrega bacteriana en els pollastres a l’edat del sacrifici, per després fer el seguiment i el control en els diferents nivells de producció (escorxadors, distribuïdors, minoristes i consumidor final).

D’altra banda, la implementació de mesures de bioseguretat efectives per al control de Campylobacter en granja, no només aconseguirien reduir l’alta prevalença de lots positius a edat de sacrifici, sinó que indirectament millorarien l’estatus sanitari general de la granja. Això comportaria una menor necessitat de l’ús terapèutic d’antibiòtics i probablement una reducció de soques resistents. De moment, no hi ha una intervenció o tècnica única que hagi demostrat prevenir de forma efectiva la presència de Campylobacter en aliments. El control adequat d’aquest patogen requereix la combinació d’estratègies de control en diferents punts de la cadena alimentària.

Es va dur a terme una tesi doctoral a les instalacions de l’IRTA-CReSA en la que es va plantejar aprofundir en el coneixement sobre Campylobacter en avicultura de carn tant des de l’aspecte de la diversitat genètica, com de la circulació de soques resistents a antimicrobians en granja o de la potencial virulència de les mateixes. Tot això amb la finalitat última de contribuir a establir o millorar mecanismes de control del patogen en granja, per minimitzar el risc d’infecció en humans.

Juan Guillermo Cantero Portillo ha estat becat pel Programa de beques de postgrau d’Itaipu (Paraguai). Aquesta tesi ha estat parcialment finançada pel projecte CamCon (Campylobacter control – novel approaches in primary poultry production) del Setè Programa Marc de la UE, FP7 / 2007-2013, amb ref. 244.547.

La tesi va ser presentada a la Sala de graus de la Facultat de Veterinària el passat dia 25 de juliol del 2017.

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Guillermo Cantero

•