El CReSA i el parc de bombers
Una visió simplista interpretaria que els bombers són aquells que s’encarreguen d’extingir incendis. No obstant, els incendis són accidents i, per tant, no són la regla, sinó l’excepció de la vida del dia a dia. Aleshores, aquesta versió simple podria continuar amb tota una sèrie de qüestions… I què fan la resta del temps? Val la pena mantenir un parc de bombers si la major part del temps no fan la feina que els ha originat? I si en temps de crisi reduïm el nombre dels parcs de bombers?
Analitzant amb una mica de detall qui són i què fan els bombers, probablement arribarem a la conclusió que les preguntes anteriors són realment sobreres i no s’adeqüen a la realitat. Els bombers efectivament intervenen en els incendis d’habitatges, indústries i vegetació, però també en molts altres tipus d’emergències com ensorraments i rescats (muntanya, aigua, habitatges, infraestructures ferroviàries, accidents de trànsit, inundacions, i tants d’altres). És més, també treballen en l’anomenada prevenció operativa, tant per minimitzar el risc d’accident com per estar més preparats en cas que es produeixi. Aleshores, val realment la pena preguntar-se per la seva utilitat i suggerir retallades pressupostàries en aquest servei social? No en la meva opinió, però certament aquestes retallades s’han produït. I el risc a curt, mitjà i llarg termini de que la capacitat de reacció d’aquest cos social es redueixi és quelcom que els mateixos representants dels bombers han denunciat. En som conscients com a societat?
El CReSA és un centre de recerca en sanitat animals, i hom pensaria que qualsevol similitud amb el parc de bombers és pura coincidència. Bé… o no del tot! El CReSA és un organisme públic amb múltiples funcions. A més de la investigació en diferents malalties d’animals i d’aquelles que poder afectar al bestiar i transmetre’s a l’home (zoonosis), també realitza serveis en l’àmbit de la sanitat animal encomanats per la Unió Europea i Espanya, l’execució dels quals estan transferits a Catalunya. Aquests últims serveis inclouen la vigilància sanitària d’una sèrie de malalties prou importants com perquè no decaiguem en la seva monitorització, estudi i control… Aquesta importància no és només sanitària pels animals (salut i benestar del bestiar), sinó també pels ciutadans (seguretat i qualitat alimentària, prevenció de zoonosis), a més d’econòmica. Aquest últim és també un altre punt important, donat que la ramaderia és una activitat econòmica fonamental a Catalunya.
Per altra banda, el CReSA disposa d’unes instal·lacions laboratorials i d’animalari úniques a Catalunya (i de les poques arreu d’Europa), amb capacitat de treballar amb pràcticament qualsevol microbi que pugui afectar a animals i/o humans. Això ens dona una capacitat de resposta gairebé immediata en cas de presentar-se qualsevol emergència sanitària vehiculada per animals. Recordeu ara episodis com els de les “vaques boges”, la grip aviària i la grip pandèmica (inicialment anomenada grip porcina), de molta nomenada a la premsa, i altres com la pesta porcina clàssica (1997, 2001-02), malaltia de la llengua blava a l’oví i boví (a partir de 2004) i més recentment la malaltia de Schmallenberg també en remugants (2012). Per a una bona capacitat de resposta no n’hi ha prou amb disposar d’unes instal·lacions científicament avançades, sinó també en comptar amb professionals (científics) amb la formació adequada per poder treballar amb aquestes emergències en cas de que es produeixin. Si ho mirem d’aquesta manera… tots aquells comentaris que formulava més amunt sobre el parc de bombers també es podrien aplicar al CReSA, oi? Malgrat la meva no és una opinió objectiva (treballo al CReSA!), penso que una societat avançada com crec que és la nostra no es pot permetre el luxe de perdre, encara que sigui parcialment, allò que tant ha costat d’aconseguir a través dels anys. I ara, 2012, és un moment crucial per reivindicar que la ciència, la tecnologia i el coneixement no són elements a prescindir o minimitzar en moments de crisi, sinó ans el contrari. Són elements que ens han de permetre encarar el futur de la nostra societat en les millors condicions de benestar i prosperitat.
D’aquí que amb aquestes paraules us vull fer arribar la importància de país que té el fet de disposar de centres com el CReSA, l’objectiu final del qual no és més (ni menys) que intentar donar el servei que la societat necessita, en aquest cas en matèria de sanitat animal i tot allò que comporta en relació a la salut i l’alimentació de la població humana.
Treballar en el camp de les emergències vol dir estar sempre preparat, tenir els elements de treball adequats i disposar dels professionals més capacitats. El parc de bombers i el CReSA s’assemblen més del que podíem pensar al principi!
