És cabdal realitzar l’estudi de les malalties zoonòtiques, és a dir aquelles que es transmeten dels animals a les persones, amb un abordatge d’Una Sola Salut (One Health). Això inclou la fauna silvestre, donat el paper que hi juga com a reservori i disseminadora d’agents patògens, inclosos els zoonòtics. L’actual pandèmia per SARS-CoV-2 ho ha fet més evident pel públic en general.

Campylobacter i Salmonella són, de llarg, els agents bacterians zoonòtics de transmissió alimentària més importants tant a Europa com als països industrialitzats en general. Causen gastroenteritis i la principal font d’infecció és el consum i la incorrecta manipulació d’aliments contaminats, especialment d’origen aviar. No obstant,  a més dels animals de producció, la fauna silvestre també pot jugar un paper rellevant en l’epidemiologia d’aquests patògens. Però la importància relativa de les diferents espècies animals sol estar condicionada pels seus hàbits alimentaris, que influeixen en la propensió a ser portadors d’agents patògens. D’aquesta manera els animals carronyaires i aquells que habiten àrees amb major pressió antropogènica, són els que amb major probabilitat actuen de portadors, asimptomàtics o no, d’agents patògens, entre els que s’inclouen els zoonòtics. Un exemple són els porcs senglars de l’àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta d’animals que s’han acostumat a la presència humana i que han trobat una font d’aliment fàcil d’obtenir i abundant en les escombraries que es generen a la ciutat i els seus voltants.

Amb l’objectiu de determinar el paper que poden jugar els porcs senglars de l’àrea metropolitana de Barcelona com a reservoris dels agents zoonòtics bacterians mencionats anteriorment, i el potencial risc que poden suposar per a la salut pública, vam obtenir mostres fecals de 130 individus durant el període juny 2015-febrer 2016. Els individus mostrejats van ser capturats en tres zones dins l’àrea metropolitana de Barcelona: la ciutat de Barcelona, el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el Parc Natural de la Serra de Collserola. A partir d’aquestes mostres vam determinar la prevalença de Campylobacter i Salmonella, la susceptibilitat a antibiòtics dels aïllaments obtinguts, així com la diversitat genètica i el potencial de virulència dels aïllaments de Campylobacter. La prevalença de Campylobacter fou del 61%, amb el 46% dels individus positius a C. lanienae, el 16% positius a C. coli i el 1% positius a C. hyointestinalis; un 4% van resultar ser portadors de C. lanienae i de C. coli, mentre que un 1% ho foren de C. lanienae i C. hyointestinalis. Aquesta és la primera vegada que es detecta C. hyointestinalis en fauna silvestre a Espanya, i la prevalença de C. lanienae és la major trobada fins ara en porcs senglars. Cal remarcar que si bé C. coli és la segona espècie de Campylobacter més freqüentment aïllada de casos de campilobacteriosi humana, s’han descrit casos de campilobacteriosi deguda a C. lanienae.

L’anàlisi mitjançant genotipat dels aïllaments de Campylobacter van mostrar una elevada diversitat genètica entre els aïllaments, no obstant la majoria de C. coli van resultar ser genotips que també s’han aïllat arreu del món tant d’animals domèstics (ovelles, vaques i porcs, però sobretot pollastres) com de casos de gastroenteritis en humans. Per altra banda, el 33% de les soques de C. coli analitzades i el 14% de les de C. lanienae van mostrar un elevat potencial de virulència, donada la prevalença de tot un ventall de gens de virulència relacionats amb motilitat, adhesió i colonització, invasió i producció de toxina, que vam detectar. Per altra banda, tots els aïllaments analitzats van ser resistents com a mínim a un antibiòtic, i el 67% de C. coli van ser multiresistents, és a dir, eren resistents a tres o més famílies d’antibiòtics.

Pel que fa a Salmonella, si bé la prevalença va ser baixa, amb 4 individus (3%) portadors de Salmonella enterica subsp. enterica, un d’aquests individus va resultar ser portador del serovar Enteritidis i un altre del serovar Typhimurium monofàsica amb perfil de multiresistència. Es tracta dels dos principals serovars causants de salmonel·losi en humans, i el serovar Typhimurium monofàsica també està associat a carn de porcí a Europa. Les característiques de diverses soques de Campylobacter i de Salmonella que hem aïllat de la població de porcs senglars de l’àrea metropolitana de Barcelona suggereixen un origen antropogènic. Es tracta d’una població de porcs senglars que són reservori de Campylobacter, i en menor mesura de Salmonella, d’importància en salut pública i tenen el potencial d’escampar aquests patògens, incloses soques resistents a antibiòtics, en àrees urbanes.

Aquest estudi ha estat parcialment finançat per l’Ajuntament de Barcelona i pel projecte de recerca PID2020-115046GB-I00 del Ministerio de Ciencia e Innovación i ha estat publicat recentment a la revista científica Science of the Total Environment:

Castillo-Contreras R, Marín M, López-Olvera JR, Ayats T, Fernandez Aguilar X, Lavín S, Mentaberre G, Cerdà-Cuéllar M. 2022. Zoonotic Campylobacter spp. and Salmonella spp. carried by wild boars in a metropolitan area: occurrence, antimicrobial susceptibility and public health relevance. Sci Total Environ. 822:153444. Doi: 10.1016/j.scitotenv.2022.153444

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Marta Cerdà

•