Fascioliosis Bovina: una malaltia tropical infecciosa oblidada de recent reaparició al delta del Nil, Egipte
La fasciolosi bovina és una malaltia infecciosa causada pel paràsit hepàtic Fasciola spp (F. gigantica i F. hepatica). Causa pèrdues econòmiques significatives per reducció en la producció de llet, pèrdua de gana i de pes dels animals, així com per l’augment de l’ús de antihelmíntics i de serveis veterinaris. A més, és una de les malalties parasitàries zoonòtiques més comuns en els països en desenvolupament segons l’Organització Mundial de la Salut.
A Egipte, la fasciolosi presenta unes característiques especials que fan que la seva situació sigui d’especial interès. Els científics van descobrir que la fasciolosi era ja comú en l’antic Egipte, pel descobriment de fragments del paràsit hepàtic en les tombes i mòmies egípcies. A més, hi ha notícies d’ambdues espècies de Fasciola a Egipte des dels temps dels faraons, particularment F. gigantica. D’altra banda, la prevalença de la fasciolosi humana ha augmentat significativament a Egipte des de 1990. A causa d’aquesta greu situació, Egipte va ser un dels primers països que va implementar estratègies de control a nivell nacional enfront de la fasciolosi humana des de 1996.
Cal esmentar que l’aparició de fasciolosi està fortament vinculada al caragol d’aigua dolça, que actua com a hoste intermedi del paràsit. A Egipte, les activitats agrícoles depenen exclusivament de l’aigua del riu Nil, que travessa el centre d’Egipte des del sud fins arribar al mar Mediterrani al nord. Aquesta situació fa que el control del paràsit Fasciola i la seva malaltia tant en els animals com en l’ésser humà sigui particularment difícil.
La cria d’animals de granja en els sistema de producció de petits agricultors és una pràctica agrícola comuna per part de les llars tradicionals d’Egipte. Aquest sistema és generalment extensiu, amb ramats petits de subsistència o per generar un ingrés addicional per a la llar. Molts estudis han estudiat la prevalença i els factors de risc associats a la fasciolosi bovina dels sistemes de producció intensiva i de gran escala. No obstant això, no hi ha literatura disponible que documenti la prevalença i els factors de risc entre els animals criats en els sistemes de producció familiars, particularment en àrees endèmiques com el Delta d’Egipte, que poden tenir nivells variables d’infecció. Aquesta informació és important per comprendre la naturalesa de la malaltia i la seva transmissió, que permet proposar estratègies de control efectives en els animals, amb la consegüent reducció del risc de transmissió zoonòtica als humans.
Fasciona hepàtica en un fetge de boví. Imatge: SDPV.
El diagnòstic de la fasciolosi per a l’inici del tractament antihelmíntic es basa en signes clínics, com pèrdua de pes, anèmia, diarrea i edema subcutani, juntament amb la detecció dels ous de Fasciola spp en la femta. Recentment, l’ecografia s’ha implementat per a l’avaluació de trastorns abdominals i toràcics en remugants. No obstant això, la tècnica ultrasonogràfica mai s’ha aplicat per estudiar les conseqüències i les troballes associats amb la fasciolosi bovina a gran escala.
Hem dut a terme aquest estudi per a (1) estimar la prevalença de la fasciolosi bovina, i identificar les característiques epidemiològiques en els sistemes de producció de les llars tradicionals, i (2) descriure l’associació entre el quadre clínic, el recompte d’ous de Fasciola spp i les troballes de l’ecografia hepatobiliar associada a la fasciolosi bovina.
Aquest estudi ha estat publicat recentment a la revista científica The Preventive Veterinary Medicine:
El Damaty HM, Mahmmod YS, Gouda SM, Sobhy NM. Epidemiological and ultrasonographic investigation of bovine fascioliasis in smallholder production system in Eastern Nile Delta of Egypt. Preventive Veterinary Medicine 2018 Oct
Per a la realització d’aquest estudi, es van seleccionar a l’atzar 270 búfals d’aigua i vaques criats en sistemes de producció de petits agricultors en diferents llogarets de la província de Sharkia, a Egipte. Les mostres fecals van ser recollides i examinades microscòpicament per detectar la presència o absència d’ous de Fasciola spp utilitzant mètodes parasitològics al laboratori del Departament de Medicina Animal, Facultat de Medicina Veterinària, Universitat de Zagazig. Els animals que van mostrar ous de Fasciola spp en les seves mostres van ser sotmesos a examen ultrasonogràfic.
La prevalença global d’animals copro-positius va ser del 27%. La prevalença d’infecció hepàtica va ser major en els búfals que en les vaques. La prevalença va ser menor en animals alimentats amb pinso que aquells animals que amb alimentació de pasturatge lliure. Les nostres troballes van mostrar que les vaques tenen menys probabilitat de ser positives per a Fasciola spp en comparació amb els búfals d’aigua. A més, vam trobar que l’administració d’antihelmíntics a animals de forma regular disminuia el risc d’copro-positivitat a Fasciola spp en comparació amb els animals que van rebre els antihelmíntics irregularment.
Pel que fa a l’ecografia, es va observar una correlació entre la càrrega del paràsit, els signes clínics i les observacions en l’ecografia. Els animals amb baixa càrrega d’ous de Fasciola spp van mostrar un fetge normal, mentre que els que van presentar alta càrrega d’ous en femta van mostrar alteracions hepàtiques a la ecografía. El nostre estudi va mostrar que la prevalença de la fasciolosi bovina és alta en els ramats de producció tradicional al Delta del Nil Oriental d’Egipte. L’administració regular d’antihelmíntics redueix significativament la possibilitat que l’animal expulsi ous de Fasciola spp per la femta, disminuint d’aquesta forma la transmissió del paràsit. L’ultrasò representa una valuosa tècnica de pronòstic per a l’avaluació de la infecció hepàtica.
