La variabilitat genètica del circovirus porcí 2 (PCV-2) en condicions d’infecció natural revela una xarxa complexa de quasiespecies virals.

Recentment, s’ha publicat un estudi que revela la complexa xarxa de quasiespècies virals present en animals infectats naturalment pel circovirus porcí 2 (PCV-2) en granja. L’estudi s’ha realitzat per investigadors de l’IRTA-CReSA en col·laboració amb un investigador de la Universitat de Pàdua (Itàlia).

El principal objectiu d’aquest estudi consistia a analitzar la variabilitat genètica de les subpoblacions (o quasiespècies) de PCV-2 per descobrir les forces que lideren l’evolució de PCV-2. Per aconseguir aquest objectiu, es va realitzar un mostreig setmanal d’animals individuals en tres granges, diferents des de la primera vegada que es detectava la infecció per aquest virus. L’anàlisi dels polimorfismes avaluats al llarg de tot el genoma, va demostrar la presència de diversos polimorfismes de nucleòtids (SNPs, single nucleotide polymorphisms) especialment a la regió genòmica que codifica per al gen de la càpside del virus. A través d’una reconstrucció global d’haplotips in silico es va aconseguir inferir la xarxa de transmissió del virus en el temps, suggerint una circulació rellevant dins de la granja. Es va trobar a més, evidència de co-infeccions i recombinació involucrant a múltiples genotips de PCV-2, després que els animals fóssin transportats i barrejats amb altres animals de diferents origen.

Per entendre el significat biològic de la paraula “quasiespècie” és útil recórrer a la seva etimologia. Quasiespècies es refereix a núvols o eixams d’elements relacionats que es comparteixin de manera gairebé idèntica (quasi) que un sol tipus de molècula (espècie).

Aquest estudi demostra la gran variabilitat de quasiespècies dins de l’hoste que mostra PCV-2, suggerint el paper de la selecció natural induït per la resposta immunològica de l’hoste a dirigir l’evolució de PCV-2. A més, es demostra que el maneig dels animals té un efecte en l’ocurrència de co-infeccions múltiples i la probabilitat de recombinació de diferents genotips.

Us podeu descarregar l’article al següent enllaç:

Correa-Fiz F, Franzo G, Llorens A, Segalés J, Kekarainen T Porcine circovirus 2 (PCV-2) genetic variability under natural infection scenario reveals a complex network of viral quasispecies. Scientific  Reports. 2018

L’autora és part dels projectes “Avaluació dels models animals i la protecció enfront de la malaltia de Glässer i el paper de la microbiota respiratòria” (AGL2013-45662-R) finançat per MINECO i PIGSs (Program for Innovative Global Prevention of Streptococcus suis) finançat per la Unió Europea (H2020-EU 727.966), on s’explora la microbiota de porcs en relació a diferents patologies. Aquest treball ha comptat amb el suport del premi PCV-2 d’Animal Animal Animal de Boehringer Ingelheim (2014).

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Investigadora del Programa de Sanitat Animal. IRTA-CReSA. flor.correa@irta.cat