Les aigües residuals mostren els nivells de resistència antimicrobiana a tot el món

Un estudi internacional dirigit per la Universitat Tècnica de Dinamarca, amb la participació de la investigadora del programa de Sanitat Animal de l’IRTA Marta Cerdà-Cuéllar, demostra que analitzar el material genètic de les aigües residuals informa de manera ràpida, exacta i econòmica dels tipus i nivells de bacteris resistents a antibiòtics. Aquests tipus d’anàlisis permetran fer un seguiment de l’aparició de resistències antimicrobianes a tot el món i predir situacions futures.

La resistència antimicrobiana és una de les principals amenaces mundials per a la salut pública. Ara, per primera vegada, un equip científic internacional ha publicat, a partir de l’ampli anàlisi de mostres d’aigües residuals, les primeres dades globals comparables dels nivells i els tipus de bacteris resistents als antibiòtics que hi ha a nivell mundial. En l’estudi, publicat aquest mes a la revista Nature Communications, s’han analitzat exhaustivament les aigües residuals de 74 ciutats de 60 països diferents. Mitjançant l’anàlisi de l’ADN de les mostres s’ha pogut identificar un ventall molt ampli de gens que confereixen resistència a antibiòtics.

Gran part de les mostres d'aigües residuals provenen d'aigües d'entrada a depuradores./CC by Ivan Bandura

Gran part de les mostres d’aigües residuals provenen d’aigües d’entrada a depuradores./CC by Ivan Bandura

Segons els resultats, els investigadors suggereixen dos grups de regions en funció de l’abundància i la diversitat de resistència antimicrobiana. Per una banda, Amèrica del Nord, Europa occidental, Austràlia i Nova Zelanda és on hi ha un nivell més baix de resistència antimicrobiana. D’altra banda, a Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud és on se’n troba més. Al Brasil, Índia i Vietnam és on s’ha trobat més diversitat de gens de resistència en les aigües residuals analitzades. “Això suggereix que aquests països podrien ser punts calents d’emergència de nous mecanismes de resistència a antibiòtics”, explica Marta Cerdà, investigadora del Centre de Recerca en Sanitat Animal IRTA-CReSA.

Les resistències es relacionen amb el sanejament i la salut humana i animal

El fet de trobar gens de resistència antimicrobiana a les aigües residuals s’explica, en part, per l’ús d’antibiòtics que fa la població d’un país. No obstant, aquesta no és la única causa del nivell global de resistències detectat en l’estudi. Altres factors que els investigadors han pogut associar amb la presència de resistència antimicrobiana són les condicions sanitàries de cada país i de l’estat de salut general de la població. “Per tant, creiem que seria molt efectiu millorar les condicions sanitàries en els països que hi ha nivells més alts de resistència antimicrobiana per fer front al problema”, comenta Marta Cerdà.

Previsions globals sobre l’abundància de la resistència als antimicrobians (AMR) a tots els països i territoris del món. Mapa acolorit segons l'abundància prevista d'AMR de color blau clar (baixa abundància d'AMR) a blau fosc (abundància d'AMR alta).

Previsions globals sobre l’abundància de la resistència als antimicrobians (AMR) a tots els països i territoris del món. Mapa acolorit segons l’abundància prevista d’AMR de color blau clar (baixa abundància d’AMR) a blau fosc (abundància d’AMR alta).

Utilitzant dades de l’índex de desenvolupament humà des de l’any 2000 fins el 2016 del Banc Mundial de Dades, els investigadors han elaborat un mapa mundial que prediu els nivells de resistència antimicrobiana en poblacions sanes de 259 països diferents. Tenint en compte dades sobre els factors socioeconòmics, de salut i del medi ambient en cada país, les estimacions suggereixen que els Països Baixos, Nova Zelanda i Suècia tindrien els nivells més baixos de resistència, mentre que Tanzània, Vietnam i Nigèria tindrien els nivells més alts.

Un sistema de vigilància global

Analitzar les aigües residuals té molts avantatges. Per una banda, permet determinar de forma ràpida, precisa i relativament econòmica quins bacteris hi ha en un àrea geogràfica determinada. D’altra banda, es tracta d’un tipus de mostra que no requereix l’aprovació d’un comitè d’ètica, ja que és un material que no es pot rastrejar a nivell d’individu. Així doncs, l’objectiu és desenvolupar un sistema de vigilància global que permeti intercanviar informació a temps real. D’aquesta manera, aquesta informació permetria gestionar la presència i la distribució de microorganismes que provoquen malalties, així com de resistències antimicrobianes més enllà de les fronteres d’un país, com l’èbola, el xarampió, la poliomielitis o el còlera.

Article científic de referència:

Hendriksen et al. (2019). Global monitoring of antimicrobial resistance based on metagenomics analyses of urban sewage. Nature Communications. 10:1124. DOI: 10.1038/s41467-019-08853-3

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Comunicació Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA). Programa Sanitat Animal IRTA. marina.torres@irta.cat