Els patògens dispersats pels humans en latituds polars amenacen la fauna antàrtica
Un equip d’investigadors del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) alerta que cada cop és més fàcil introduir agents infecciosos d’origen humà en regions remotes de l’Hemisferi Sud del planeta. A través d’un estudi publicat a Science of The Total Environment, els experts han detectat bacteris intestinals infecciosos d’origen humà en aus marines dels ecosistemes de l’Antàrtida.
El fet d’haver trobat aquests patògens humans en llocs remots del Sud del planeta suggereix que altres agents infecciosos més perillosos també podrien ser introduïts de la mateixa manera, alguns amb conseqüències més greus per a la fauna. Exploradors, baleners, científics -i més darrerament, també turistes- són exemples de col·lectius humans que s’han desplaçat fins als punts més remots de l’extrem Sud del planeta. Ara, a causa d’aquest moviment global humà, ha aparegut una nova amenaça que posa en perill la fauna d’aquests indrets extrems del planeta a causa dels patògens que alliberen els humans quan viatgen o viuen en localitats properes a l’Antàrtida.
Foto: Jacob González-Solís (UB-IRBio)
Els investigadors han identificat bacteris del gènere Salmonella i Campylobacter en aus marines dels ecosistemes antàrtics i subantàrtics, com el paràsit subantàrctic (Stercorarius antarcticus), un ocell marí carronyaire. Es tracta de dos bacteris que provoquen infeccions freqüents en els humans, però que també els poden adquirir els ocells carronyaires quan estan en contacte amb l’activitat humana o el seu bestiar. “Les zoonosis són malalties que es transmeten d’animals a persones, però quan és l’espècie humana que infecta altres éssers vius es parla d’un cas de zoonosi inversa”, explica la Dra. Marta Cerdà-Cuéllar, investigadora de l’IRTA-CReSA. Fins ara, cap estudi havia pogut determinar si aquesta relació patogènica podria succeir en regions extremes del planeta. Amb aquests resultats, es posa de manifest la fragilitat dels ecosistemes antàrtics davant dels impactes humans a l’Antàrtida.
Figura: Cerdà et al. 2018
Els experts han identificat que el risc de zoonosi inversa (les infeccions que són transmeses per l’espècie humana a altres éssers vius) és major com més a prop viuen les aus marines a zones habitades, per exemple, a les illes Malvines (Falkland) o l’arxipèlag Tristan da Cunha; o bé en zones més remotes on hi ha bases científiques. D’altra banda, les rutes migratòries d’algunes espècies d’aus carronyaries i la connectivitat entre diferents comunitats podria estar accelerant la circulació dels agents zoonòtics entre els ecosistemes de diferents latituds.
Bacteris resistents a antibiòtics en ecosistemes polars
Els bacteris Salmonella i Campylobacter són la causa habitual d’infeccions en humans. Aquests patògens es poden trobar també en el bestiar, animals domèstics i en la fauna salvatge, però normalment sense causar-los cap malaltia aparent. Tot i això, els investigadors han detectat soques de Campylobacter resistents als antibiòtics d’ús habitual en medicina humana i veterinària en alguns exemplars d’ocells marins. D’altra banda, “el fet d’haver descobert genotips de Campylobacter habituals en l’espècie humana o en bestiar ens va donar la pista definitiva per confirmar que l’home pot estar introduint patògens en aquestes regions remotesde l’Antàrtida”, explica la Dra. Cerdà-Cuéllar.
Foto: Jacob González-Solís (UB-IRBio)
No tota la biodiversitat de les àrees polars està protegida
Amb aquest estudi els experts consideren que és imprescindible adoptar mesures de bioseguretat més estrictes en aquestes regions antàrtiques per evitar l’entrada de nous patògens. De fet, el Protocol del Tractat Antàrtic sobre Protecció del Medi Ambient ja estableix una sèrie de principis aplicables a les activitats humanes a l’Antàrtida per reduir la petjada humana en el continent blanc. Tot i això, algunes àrees subantàrtiques que són també l’hàbitat natural d’algunes espècies d’aus marines com el paràsit subantàrctic o el petrell gegant, no estan protegides per la normativa protectora i podrien esdevenir la via d’entrada dels agents patògens.
Referència de l’article:
Foto de la capçalera: Jacob González-Solís (UB-IRBio)
