Discreta, amb una ment inquieta i ganes d’afrontar nous reptes. Així és com es defineix la Natàlia Majó i és el que la va portar a dedicar-se a la recerca, després de llicenciar-se en Veterinària a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Des de l’octubre de 2019, entoma el repte de ser la nova cap del programa de Sanitat Animal de l’IRTA, prenent el relleu d’en Fernando Rodríguez. L’experiència de Majó com a professora del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la Facultat de Veterinària de la UAB i la seva àrea de recerca en malalties víriques aviàries fa que aquesta nova etapa sigui “una oportunitat per retornar tot el que ha assolit durant la seva trajectòria al centre que ha vist néixer i evolucionar”.

Vivim en un país on la ramaderia ocupa un lloc molt important en el sector primari i en l’economia.

Per això és fonamental la recerca en la sanitat animal perquè els animals tinguin un bon estat de salut i visquin millor a les granges. Això és el que fem al centre IRTA-CReSA, que és on es desenvolupa la recerca principal del programa de Sanitat Animal de l’IRTA. Aquí investiguem les malalties infeccioses provocades per virus i bacteris que afecten sobretot els animals de ramaderia destinats al consum humà, però també als animals salvatges. D’altra banda, hi ha algunes malalties ―les anomenades zoonòtiques― que es poden transmetre dels animals a les persones i que poden suposar un perill per a la salut humana, com la grip aviària, la tuberculosi o les malalties priòniques. En aquest sentit és bàsic estudiar i conèixer aquestes malalties i els seus mecanismes de transmissió.

Així doncs, en molts casos també necessiteu treballar amb la medicina humana?

Cada vegada es té més coneixement de les malalties infeccioses dels animals que també són un risc per a la salut humana. Un clar exemple són les malalties transmeses per vectors, com el mosquits, o bé les resistències antimicrobianes que constantment plantegen reptes de com tractarem les malalties, tant en els animals com en les persones, en un futur. Per tant, no només treballem amb la medicina humana sinó també amb l’epidemiologia, la microbiologia i la biotecnologia. Aquesta diversitat de coneixements ens aporta diferents perspectives dels problemes i els reptes que ens plantegem, però també ens fa adonar que tots aquests professionals compartim més coneixement del què ens pensem, per exemple algunes metodologies o tècniques de diagnòstic. De fet, des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) ja fa anys que s’estableixen acords i col·laboracions per alinear aquestes àrees de recerca cap al concepte d’una sola salut o One Health.

Cada vegada es té més coneixement de les malalties infeccioses dels animals que també són un risc per a la salut humana.

És en aquesta línia que es va crear el Màster Erasmus Mundus in Science in Infectious Diseases and One Health, del qual vas ser la coordinadora?

Exacte. El 2017 vam iniciar la primera edició del màster, el mòdul de bioseguretat del qual es realitza a la Unitat de Biocontenció de l’IRTA-CReSA. Com bé dius, és un màster amb visió completa de la salut global. Compta amb 35 col·laboradors associats, molts de l’àmbit de la salut humana com l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron, l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, i institucions internacionals com el Centre Pasteur del Camerun o l’Institut Nacional Francès de Recerca en Agricultura (INRA) i empreses del sector farmacèutic.

Natàlia Majó està especialitzada en malalties aviàries.

Què caldria millorar per potenciar encara més la recerca en sanitat animal?

Actualment tenim col·laboracions amb centres i institucions molt potents, tant en l’àmbit nacional com internacional, així com bons perfils investigadors. No obstant, i malgrat que som un àmbit que repercuteix molt en el sector econòmic, ens manquen recursos per investigar. Necessitem més inversió i atraure talent. Això, en el nostre cas, és molt difícil, perquè la sanitat animal està dins de l’àmbit de la salut i en moltes ocasions competim, quant a recursos de recerca, amb la salut humana.

La sensació és de poc reconeixement?

Necessitem que els polítics, les empreses i la societat entenguin per què és necessari invertir en la recerca en sanitat animal. El principal problema que tenim és que els recursos més importants ens arriben quan hi ha alarmes sanitàries o brots importants, és a dir, quan l’impacte ja ha provocat conseqüències. Si nosaltres som capaços de donar resposta a aquestes alarmes és gràcies a tots els anys previs de recerca que hem fet per conèixer millor una malaltia o per millorar les tècniques de diagnòstic. És a dir, gràcies a una recerca bàsica que requereix anys de dedicació, per la qual cosa ens cal una inversió prèvia per estar realment preparats per quan ens arriben noves malalties. Si no és així, no podrem fer-ho.

El centre IRTA-CReSA té la particularitat que permet treballar amb patògens altament perillosos.

Sí, el nostre centre disposa d’una Unitat de Biocontenció on hi ha laboratoris i estabulari en condicions de nivell de bioseguretat 3. Si tenim en compte que el màxim nivell de bioseguretat és el 4, ens trobem amb un centre únic i singular. A Catalunya som l’únic centre públic que treballa amb aquest nivell de bioseguretat amb malalties infeccioses animals. En l’àmbit estatal, també ho fa el Centro de Investigación en Sanidad Animal INIA-CISA, ubicat a Valdeolmos (Madrid). De manera conjunta conformem la Red de Laboratorios de Alta Seguridad Biológica (RLASB), una de les Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars d’Espanya (ICTS).

A Catalunya som l’únic centre públic que treballa amb aquest nivell de bioseguretat amb malalties infeccioses animals.

El personal tècnic rep una formació específica per treballar a la Unitat de Biocontenció.

La bioseguretat ha ajudat a eradicar malalties?

Absolutament. La bioseguretat és cada vegada més important pel control de les malalties, no només als laboratoris sinó també a les granges. La salmonel·losi, per exemple, sempre havia estat un problema greu i una de les principals causes de gastroenteritis en les persones. Gràcies als estudis que es van realitzar a principis dels 2000, la Unió Europea va establir unes normes de control de la malaltia, entre elles la implementació de més bioseguretat a les granges d’aviram, que van aconseguir reduir moltíssim els nivells d’aquest microorganisme a les granges i, també, en conseqüència a les persones. Com a docent, en l’àmbit de l’aviram, he pogut comprovar que actualment hi ha més consciència de les mesures de bioseguretat i control i es té més coneixement de les vies de dispersió i transmissió dels patògens. Fa només tres anys, per exemple, quan portava l’alumnat a visitar granges entràvem sense problema. En canvi, avui dia cada vegada són més estrictes amb els accessos.

A banda de la bioseguretat, les vacunes també han estat una eina bàsica per fer front a moltes malalties.

Les vacunes són el futur. Hem de prevenir les malalties perquè aviat no disposarem d’antibiòtics per tractar-les o bé els tindrem restringits degut a les resistències. De fet, un dels pilars de la recerca del programa de Sanitat Animal és millorar el coneixement dels patògens per innovar o millorar les vacunes. Hem d’aconseguir que siguin eficaces i segures. Però això és una recerca llarga i costosa, sovint incomprensible de cara a la societat, ja que per obtenir un producte efectiu fa falta gairebé una dècada per conèixer i estudiar el comportament d’un patogen.

Hem d’aconseguir vacunes eficaces i segures, ja que són el futur.

Quines són les malalties infeccioses emergents que més ens preocupen actualment?

En són diverses, però les malalties que tenen més impacte actualment són les pestes porcines, tant la pesta porcina africana com la pesta porcina clàssica, amb conseqüències devastadores pel sector porcí en molts països d’arreu del món. A l’Àsia ja estem veient els efectes de la pesta porcina africana i ara ens estem preparant per si arriba al país. Tenim la sort que a l’IRTA-CReSA tenim grups de recerca molt potents treballant en aquestes dues malalties i per tant podem disposar d’eines de diagnòstic i control efectives. A més, som centre de referència de l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) per a la pesta porcina clàssica. D’altra banda, hi ha malalties que segueixen existint i ens han de preocupar com a experts en sanitat animal, encara que no apareguin als mitjans de comunicació. Els anys 2016 i 2017 hi va haver una de les epidèmies més importants de grip aviària a Europa amb un gran nombre de granges d’aviram afectades sobretot a França i Hongria, però com que pràcticament no va sortir als mitjans, va passar força desapercebut.

El programa de Sanitat Animal treballa amb malalties de declaració obligatòria així com amb programes específics de vigilància i control epidemiològic.

Ens enfrontem a un futur marcat pel canvi climàtic i la globalització. Com afectarà això en l’aparició de noves malalties?

És evident que com més ens movem pel planeta, hi ha més risc de contagi o aparició de noves malalties. Si a això li sumem el canvi climàtic, els efectes es reflecteixen sobretot en les malalties transmeses per vectors. El fet de tenir espècies exòtiques vectores de malalties com el cas del mosquit tigre, també ha suposat l’arribada de nous virus, que, de fet, tenen una línia de recerca pròpia d’arbovirus dins del programa de Sanitat Animal de l’IRTA. També hi ha altres animals que pateixen i patiran els efectes del canvi climàtic com les aus, sobretot les migratòries, ja que els seus desplaçaments es poden veure alterats per canvis en el clima. Això pot tenir efectes en les malalties que afecten les aus si tenim en compte que la seva ecologia pot canviar i podrien entrar en contacte amb nous hàbitats, noves espècies i interaccions.

Com més ens movem pel planeta, hi ha més risc de contagi o aparició de noves malalties. Si a això li sumem el canvi climàtic, els efectes es reflecteixen sobretot en les malalties transmeses per vectors.

Quins objectius et planteges durant els propers anys com a cap de programa de Sanitat Animal?

Darrere la ciència hi ha persones i el meu objectiu principal és, sobretot, facilitar al màxim que la gent pugui fer la seva feina el millor possible, tenint en compte els recursos dels quals disposem. Actualment la nostra recerca en Sanitat Animal està en una posició molt bona en l’àmbit nacional i internacional. Per tant, hem d’aconseguir mantenir-nos en aquest nivell de qualitat científica i avançar i millorar en tot el que puguem.

Per acabar, és interessant remarcar que malgrat el gruix d’investigadores que hi ha en els centres de recerca del país, cap dels 40 centres que formen la xarxa CERCA a Catalunya està dirigit per una dona.

És la realitat que tenim i ha de canviar. Existeix un sostre de vidre per a la dona investigadora que hem de saber trencar. Està demostrat que el nombre de dones va disminuint a mesura que s’ascendeix en la carrera científica i això es deu a diversos factors. Per exemple, el de continuïtat històrica, que vol dir que durant molts anys era impossible que una dona ocupés un càrrec de poder. Per sort, això cada cop passa menys. D’altra banda, s’està començant a veure que el lideratge en els centres i a les empreses ha anat evolucionant cap a un model més participatiu. Això en part ha afavorit la creació d’equips de direcció més diversos i paritaris. Per últim, no hem de deixar de banda la conciliació de la vida personal i familiar, que fa que moltes dones es plantegin, com a mínim durant uns anys, relegar la seva activitat professional a un segon pla.

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Marina Torres

Comunicació Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA). Programa Sanitat Animal IRTA. marina.torres@irta.cat

•