Les infeccions intramamarials amb Streptococcus agalactiae i Staphylococcus aureus són un problema important en ramats de vaques lleteres des d’un punt de vista econòmic, de diagnòstic i de salut pública. Aquests bacteris provoquen la mastitis contagiosa en les mamelles de les vaques, una inflamació en les glàndules mamàries. Durant el segle XX s’han destinat molts esforços per controlar-ho, sobretot per reduir Strep. aglactiae en països escandinaus, però la proporció de ramats positius va augmentar al llarg del segle XXI.

El control de la mastitis bovina depèn principalment de la prevenció de noves infeccions dins i entre els ramats de vaques lleteres mantenint mesures adequades de bioseguretat. En el cas de la transmissió d’aquests patògens de mastitis contagiosa es produeix principalment quan es munyeixen les vaques. La higiene de la munyida i la neteja de la mamella en els sistemes automàtics és diferent del sistema de munyiment convencional, ja que té més vaques per unitat de munyiment i sense contacte amb mans humanes. Per tant, si comparem els dos sistemes, s’espera trobar una diferència en la prevalença d’aquests patògens tant en la llet com a la pell de la mamella.

Cultiu de mostres bacterianes al laboratori.

Aquests dos bacteris es coneixen com a patògens de la mastitis contagiosa, però també s’han trobat en reservoris ambientals. Per exemple, s’ha vist que hi pot haver transmissió d’aquests bacteris a través del contacte fecal i oral que fa que aquests patògens es mantinguin als ramats. És per això que segueix sent un problema en granges que utilitzen els sistemes de munyiment automàtic, per exemple a Dinamarca.

Autor: Yasser Mahmmod

En aquest estudi s’ha volgut calcular la sensibilitat i especificitat de l’assaig Mastit4 qPCR amb la del cultiu bacterià per identificar els bacteris Strep. agalactiae i Staph. aureus en mostres de llet i de pell de mamelles, a partir de vaques amb un alt recompte de cèl·lules somàtiques en ramats que utilitzen els sistemes automàtics de munyiment. Es van seleccionar aleatòriament 30-40 vaques i es van recollir mostres de pell i mostres de llet asèptica. Es van aïllar diferents colònies bacterianes de Strep. agalactiae i Staph. aureus en diferents cultius i després es van identificar a partir de característiques morfològiques.

Hem conclòs que el mètode qPCR és més sensible per diagnosticar les infeccions subclíniques intramamàries per Strep. agalactiae i Staph. aureus, tant en mostres de llet com de pell de mamella. Per tant, el mètode és valuós per detectar aquests patògens i s’ha de tenir en compte en les proves diagnòstiques rutinàries.

References:

• Svennesen, L., Mahmmod, Y. S., Skjølstrup, N. K., Mathiasen, L. R., Katholm, J., Pedersen, K., … & Nielsen, S. S. (2018). Accuracy of qPCR and bacterial culture for the diagnosis of bovine intramammary infections and teat skin colonisation with Streptococcus agalactiae and Staphylococcus aureus using Bayesian analysis. Preventive veterinary medicine, 161, 69-74. doi: 10.1016/j.prevetmed.2018.10.013
• Aquest estudi va ser finançat per Danish Milk Levy Fund i per DNA Diagnostic A/S realitzant les anàlisis qPCR. Els autors volen donar les gràcies als agricultors danesos per fer que les seves vaques estiguin disponibles per al nostre estudi i els tècnics de laboratori de la Universitat Tècnica de Dinamarca pel seu suport.

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Yasser Mahmmod

Investigador del Subprograma de Malalties endèmiques. IsDB Merit Research Fellow. Marie Sklodowska-Curie Fellow. yasser.mahmmod@irta.cat 

•