L’any 2022 ha començat amb un bon ensurt pel món del porc: El passat 7 de gener de 2022 els serveis veterinaris oficials d’Itàlia van alertar de la presència de virus de la pesta porcina africana (VPPA), genotip II, en mostres recollides d’un cadàver de porc senglar trobat al municipi d’Ovada (Piemont), al nord-oest del país. Així doncs la pesta porcina africana (PPA) ha aparegut, de manera tan sobtada com inesperada, a Itàlia. Bé, de fet, a la Itàlia continental, ja que a l’illa de Sardenya, la PPA ja fa anys i panys que hi és, però, anem a pams, primer, què és la PPA i perquè és tan important?

La PPA és una malaltia hemorràgica mortal causada pel VPPA que afecta als porcs, tan domèstics com salvatges (senglars) i que es troba dins el llistat de malalties de declaració obligatòria a la OIE (organització mundial de la Sanitat Animal).Tot i ser innòcua per a l’espècie humana, l’acció dels humans (transport d’animals infectants, de productes carnis…) té molt a veure en l’expansió de la malaltia. Actualment no hi ha ni tractament ni vacuna eficaç i el seu control es redueix a la reforçar tot el possible les mesures de bioseguretat existents a les granges i a un diagnòstic ràpid combinat amb el buidat de les instal·lacions afectades per la malaltia. Per tal que aquesta estratègia sigui eficaç, aquest buidat ha d’anar acompanyat d’unes compensacions econòmiques justes pel granger. En absència d’un ajut econòmic just, les declaracions de la malaltia escassejaran i la PPA acabarà fora de control: Així ha passat (i passarà) arreu on aquesta estratègia no s’ha implementat apropiadament. L’aparició de la PPA en un país té conseqüències devastadores, ja que es prohibeixen les exportacions de porc i els seus productes derivats de la zona afectada. Deixant a part les conseqüències econòmiques directes de les baixes produïdes per la malaltia o de les derivades del curs de la seva erradicació, podem fàcilment imaginar el desastre que suposaria l’aparició d’un cas de PPA a la plana de Vic o a Lleida per a l’economia de Catalunya.

El VPPA té el seu origen a Àfrica, on viuen els seus reservoris naturals (facoquers i altres porcs salvatges africans, així com les paparres del gènere Ornithodoros) que s’infecten de manera asimptomàtica. Va ser durant els anys 1957 i 1960 que la PPA va fer el seu primer salt fora del continent africà, entrant des de Portugal (a través de porcs domèstics alimentats amb restes de alimentaris -infectats amb VPPA- procedents d’un avió) i estenent-se per quasi tota l’Europa Occidental, i -tot i que fugaçment- per Amèrica. Mica en mica, la malaltia va anar essent controlada, fins que l’any 1995, la península Ibérica fou declarada lliure de PPA. La malaltia va aleshores desaparèixer d’Europa, amb l’excepció de l’illa de Sardenya (Itàlia), on el VPPA (soques pertanyents al genotip I) és endèmic des del 1978. Uns anys més tard, al 2007, el VPPA (soques pertanyents al genotip II) va tornar a sortir d’Àfrica per aparèixer a la República de Geòrgia (aquesta vegada, foren porcs domèstics alimentats amb restes alimentaris procedents d’un vaixell) des d’on s’ha anat estenent, de manera lenta però inexorable cap a Europa i cap a Àsia (notablement cal destacar el cas de la Xina, primer productor mundial de porc) i fins i tot s’han detectat focus puntuals a illes d’Oceania i al Carib. Depenent del país, la situació afecta més a porcs domèstic (notablement a l’escenari asiàtic) o a senglars (cas majoritari a l’Europa occidental). Des de que el 2014 es va detectar la PPA dins la Unió Europea, la malaltia es va estendre fins a 16 països, dels quals, només dos han estat capaços de tornar a ser declarats de nou oficialment lliures de la malaltia: la República Txeca (PPA erradicada el 2018) i Bèlgica (PPA erradicada el 2020).

El focus que es va declarar a Bèlgica al setembre de 2018 té una certa similitud amb el que es va reportar la setmana passada a Itàlia. En ambdós casos, el VPPA va realitzar un salt espectacular, cobrint centenars de kilòmetres de distància per damunt de fronteres: una tasca impossible d’aconseguir per un senglar infectat. Així doncs, cal buscar un altre origen que no sigui el desplaçament natural d’animals salvatges. Restes de productes carnis contaminats amb VPPA deixats a l’abast d’un senglar en una àrea de descans d’una autopista (un tros d’un entrepà d’embotit provinent d’Europa de l’est, per exemple) no és pas una possibilitat descabellada ni, el que és pitjor, improbable. També cal parar atenció a la quantitat ingent d’animals que creuen la nostra frontera: aquesta és l’altra gran possibilitat d’entrada de la PPA a Catalunya. Amb el preu del porc en alça, el gran número garrins que actualment importem per a engreixar-los i posteriorment exportar-ne la canal a països ara deficitaris com la Xina. Tampoc menystinguem el número d’animals ja engreixats que s’importen i van directes a escorxador: pensem que un cop es creua la frontera, si l’animal es detecta al nostre país, el positiu seria nostre. Cal anar en compte on es comprem tots aquests animals que s’importen. Molt en compte. La cobdícia per aconseguir una bona ganga pot dur a tot el sector a la ruïna.

Hemorràgia del nòdul limfàtic gastrohepàtic (sageta) és una lesió molt característica. La vesícula biliar mostra àrees d’hemorràgia a la seva paret. Al tub digestiu es poden veure petèquies a la serosa, com és el cas de l’estómac d’aquesta imatge (asterisc). Imatge del SESC.

Segons informen les autoritats italianes, a la zona on s’ha descobert el cadàver infectat del senglar, només hi ha un nombre reduït d’explotacions industrials de porcí i algunes petites explotacions casolanes (les anomenades explotacions de backyard), és a dir, que no es tracta d’una zona d’alta densitat de bestiar porcí. Ara bé, la densitat de senglars es considera molt elevada i això és un detall a tenir en compte a l’hora de valorar el risc d’expansió del focus. Les autoritats italianes han adoptat de forma immediata les mesures de control de la PPA recomanades i han convocant un grup d’experts per decidir les mesures a implementar per tal de limitar la disseminació de la malaltia. Així, en una zona al voltant d’on es va trobar la carcassa infectada s’ha endegat la cerca activa de cadàvers de senglars i la seva posterior retirada i anàlisi, s’ha procedit a controlar la cacera a la zona, es realitzaran visites d’inspecció a les explotacions de porcí properes… i, lògicament, tant a la zona directament afectada, com a la resta d’Itàlia, s’intensificarà la bioseguretat a les explotacions, la vigilància sobre els animals i es treballarà de cara a augmentar el nivell d’alerta. Lamentablement, i en el moment de redactar aquest text, hi ha dos casos més, encara per confirmar. Es tracta de dues carcasses de senglar trobades a uns 20km del focus primigeni. Si aquests nous casos es confirmessin, seria molt preocupant ja que, per una banda, aquest fet indicaria que probablement el VPPA ja porta un cert temps circulant per la zona i, per l’altra, donat que la detecció de la malaltia no ha estat tan primerenca com ens hagués agradat, les probabilitats de controlar el brot amb l’eficàcia que van mostrar els txecs i els belgues, minven considerablement.

Mentrestant, què podem fer a casa nostra? No ens cansarem d’insistir: cal recordar l’extrema importància de la bioseguretat a les explotacions porcines, siguin de la grandària que siguin. Cal anar en compte amb la cacera, especialment si es va a caçar a l’estranger, encara que sigui a països lliures de PPA (no cal dir de les precaucions extremes que caldrà prendre si visitem directament països afectats o limítrofs!). Cal també enfortir els sistemes existents de vigilància passiva tan a explotació, com a escorxador o envers la fauna silvestre: cal verificar tots els animals potencialment sospitosos de PPA. La rapidesa en actuar és clau per poder controlar amb èxit la malaltia.

Així doncs, l’aparició sobtada d’aquest focus al nord d’Itàlia, fins ara el més proper a casa nostra des de la reaparició de la PPA a Europa el 2007, hauria d’augmentar (encara més) la tensió sobre el sector porcí: cal ser conscients que l’espasa de Damocles penja, ara més que mai, damunt dels nostres caps. Si tot va bé i aquest focus es resol amb èxit (creuem els dits) tal i com es va resoldre fa dos anys el focus belga, podrem respirar alleugerits, però no podrem de cap manera creure que el problema de la PPA s’haurà resolt: el proper salt de fronteres podria aparèixer al nostre país. Avisats estem, i no una, sinó dues vegades. Esforcem-nos.

Aquí podeu veure entrades al blog del SESC amb imatges de lesions típiques de PPA en canals de porc.

• Lesions de Pesta Porquina Africana
• Detecció de lesions de pesta porcina a escorxadors i establiments de manipulació de caça
• Exemple de la vigilància que es fa a escorxadors d’aquesta malaltia

També podeu consultar el web del Departament d’Acció Climàtica, Agricultura i Agenda Rural amb mesures per combatre la PPA: 

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Francesc Accensi

Francesc Accensi és investigador a l'IRTA-CreSA al Programa de Sanitat Animal. francesc.accensi@uab.cat

•