Quant ens costa la Cisticercosi bovina?
Taenia saginata és un paràsit zoonòtic que causa teniasi en les persones (hoste definitiu) i cisticercosi en el boví (hoste intermediari). La forma adulta del paràsit o tènia es desenvolupa a l’intestí prim de les persones (teniasi) mentre que la forma larvària o cisticerc s’estableix a la musculatura dels bovins (cisticercosi).
Les teniasis són normalment asimptomàtiques tot i que poden causar prurit anal i símptomes digestius lleus. També poden causar estrès psicològic en les persones afectades a causa de notar la sortida espontània i la visualització de segments de la tènia que es van alliberant.
La cisticercosi bovina també es asimptomàtica però és responsable de pèrdues econòmiques en el sector boví a causa del decomís (en cas de infeccions generalitzades) i de la congelació i pèrdua de valor comercial (en cas de infeccions no generalitzades) de les canals infectades.
A Catalunya, la cisticercosi bovina es detecta a escorxador amb una prevalença baixa però la seva incidència en persones es desconeix. A més a més, no s’ha investigat si els animals afectats s’han infectat a Catalunya o fora de Catalunya ni tampoc quin és l’impacte econòmic i en salut pública d’aquest paràsit en aquesta àrea.
Per tal de donar resposta a aquestes qüestions, i en col·laboració amb investigadors membres de la “Network on Taeniosis/Cysticercosis (CYSTINET)” (projecte COST Action TD1302), recentment hem realitzat un estudi sobre l’epidemiologia i l’impacte de T. saginata a Catalunya.
Aquest treball form part de la meva tesi doctoral i ha estat publicat a la revista Parasites & vectors:
Epidemiology and economic impact of bovine cysticercosis and taeniosis caused by Taenia saginata in northeastern Spain (Catalonia). Minerva Laranjo-González, Brecht Devleesschauwer, Famke Jansen, Pierre Dorny, Céline Dupuy, Ana Requena-Méndez and Alberto Allepuz. Parasites & Vectors 2018
Els resultats de l’estudi van indicar que durant el període 2008-2015 es va detectat una prevalença de cisticercosi bovina a escorxador del 0.010%. L’estudi dels registres de moviments de bovins va permetre identificar el lloc on els animals afectats s’haurien infectat amb una major probabilitat. Els resultats van evidenciar que al voltant del 50% dels animals s’haurien infectat fora de Catalunya. La prevalença aparent a escorxador només en els animals que s’haurien infectat en aquesta àrea va estimar-se en 0.007%.
Pel que fa als casos de teniasi, el nombre de pacients amb diagnòstic de teniasi en atenció primària a Catalunya durant el 2013–2016 va ser petit (41–63/any). Aquesta dada suggereix que el risc en salut pública de T. saginata en l’àrea d’estudi és baix.
L’impacte econòmic de T. saginata a Catalunya es va calcular per al període 2013-2015 i es va realitzar considerant els costos de la inspecció postmortem adreçada a la detecció de cisticercosi bovina, les pèrdues causades pel decomís i congelació de canals afectades per cisticercosi bovina i els costos associats a casos de teniasi en persones (costos de visita mèdica, diagnòstic i tractament).
L’impacte econòmic total de T. saginata durant aquest període (2013–2015) es va estimar en 154,903 €/any (95% CI: 113,075–196,762). La figura 1 mostra els costos totals dels diferents components associats a T. saginata durant aquest mateix període.
Figura 1. Costos mitjans totals (€) dels diferents components associats a T. saginata durant el període 2013-2015. MI = meat inspection (inspecció de canals)
Les activitats de inspecció postmortem van ser responsables d’un 81.9% (95% CI: 75.8–86.2%) d’aquests costos, seguida de les pèrdues derivades del decomís i congelació de canals (9.4%; 95% CI: 6.9–12.8%) i dels costs associats a teniasis (8.7%; 95% CI: 6.7–11.6%).
Les pèrdues per congelació i decomís de canals per al sector boví càrnic van estimar-se en 19,442 €/any (95% CI: 17,528–21,391) (509 €/canal amb infecció localitzada i 1140 €/canal amb infecció generalitzada).
Els costos associats a teniasi en persones es van estimar en 12,848.5 €/any (237 €/pacient).
Així doncs, aquests resultats suggereixen que el risc de T. saginata en salut pública a Catalunya és baix. L’impacte econòmic de T. saginata s’atribueix principalment a la inspecció postmortem que és suportada per les autoritats sanitàries. D’altra banda, els costos derivats del decomís i la congelació de canals per al sector boví carni semblen limitats si es comparen amb el volum total de producció del sector.
