El virus de la Pesta Porcina Clàssica persisteix de manera diferent en els garrins segons la seva edat
Un nou estudi realitzat per investigadors de l’IRTA-CReSA confirma que l’edat en què els animals s’infecten condiciona si es poden infectar de manera persistent amb Pesta Porcina Clàssica.
La Pesta Porcina Clàssica (PPC) continua sent una de les malalties de major importància per a la sanitat animal a nivell mundial, ja que genera altes pèrdues econòmiques a causa dels costos derivats de la mort dels animals, així com pels esforços d’eradicació. La malaltia és causada pel virus de la Pesta Porcina Clàssica (VPPC), de la família viral dels Pestivirus, uns patògens capaços d’infectar persistentment als seus hostes.
Des de finals de la dècada de 1970, ha estat documentat que el virus de la pesta porcina clàssica pot persistir quan les truges prenyades s’infecten durant el segon terç de la gestació. Llavors, els garrins nascuts d’aquestes truges estan infectats amb altes càrregues del virus, sent incapaços de generar una resposta immune. Aquest succés dificulta seriosament la detecció del virus per mitjà de les tècniques de diagnòstic utilitzades tradicionalment per al monitoratge epidemiològic de la malaltia. En conseqüència, aquests animals passen desapercebuts a les granges, disseminen el virus i es neutralitzant els esforços realitzats per a l’eradicació de la malaltia.
Recentment, s’ha informat que el virus de la pesta porcina clàssica també és capaç de generar persistència vírica després d’infectar garrins recent nascuts amb soques de baixa i moderada virulència, com la soca Catalunya 2001 (CAT01) que va provocar un brot a l’any 2001 en diferents granges d’aquesta regió. Aquests garrins recent nascuts poden passar clínicament desapercebuts o mostrar una simptomatologia que no s’associa a la Pesta Porcina Africana perquè no es genera una resposta immunitària. Fins ara, no es coneix si aquest fenomen pot donar-se només en porquets nadons o també en animals de més edat.
En un estudi recent, publicat a la revista Transboundary and emerging diseases, s’ha demostrat que els garrins nascuts d’una truja sense el pestivirus i que han estat infectats amb la soca CAT01 als 21 dies d’edat també poden desenvolupar la infecció persistent amb el VPPC. Aquesta edat d’infecció és important, ja que als 21 dies de vida els animals són deslletats i ajuntats amb porquets d’altres ventrades en algunes granges, on podrien disseminar la malaltia. Interessantment, la proporció d’animals que van presentar aquesta forma de la malaltia (44.4%) va ser menor que la reportada prèviament en estudis amb garrins acabats de néixer, de menys de 21 dies d’edat, on al voltant del 60% dels animals van ser persistentment infectats. Aquest resultat suggereix que l’edat en què els animals s’infecten juga un paper en l’establiment de la infecció persistent amb el virus de la Pesta Porcina Clàssica, sent els animals majors menys susceptibles a desenvolupar la infecció persistent amb VPPC.
A més, en aquest estudi es va determinar mitjançant tècniques d’immunologia que els animals persistentment infectats amb VPPC presenten alteracions en algunes de les poblacions de cèl·lules del sistema immune. Aquestes alteracions han estat descrites en altres espècies com signes de “esgotament immune”, un fenomen que pot afectar negativament la resposta del sistema immune, no només davant del VPPC, sinó també davant d’altres infeccions. Futurs estudis ajudaran a aclarir la importància que aquestes troballes puguin tenir, tant per al control de la PPC, com per a la sanitat animal en general.
Els experiments d’aquest estudi s’han pogut dur a terme gràcies a la Unitat de Biocontenció de l’IRTA-CReSA que conforma la Red de Laboratorios de Alta Seguridad Biológica (RLASB), una Infraestructura Científica i Tècnica Singular d’Espanya (ICTS), que permet treballar amb agents d’alta patogenicitat de nivell 3 de Bioseguretat.
Article científic:
