Comentaris virus-lents (17): Bioseguretat a Europa; harmonitzant i deixant petja catalana
Les últimes emergències virals mediàtiques (Ébola, MERS – Coronavirus, Chikungunya) no fan més que alimentar la necessitat d’una bona pràctica en el disseny, ús, manteniment de laboratoris o instal·lacions que treballin amb patògens d’elevada perillositat i greus conseqüències en el cas del seu alliberament involuntari o malintencionat. D’aquí la gran importància que es desenvolupin iniciatives de formació continuada en aquest camp.
Des de fa més de quatre anys participo, representant al CReSA, en iniciatives de formació de personal investigador, però també personal de instituts militars i funcionaris a nivell europeu en temàtiques de bioseguretat, bioprotecció, avaluacions de risc, resposta a accidents, etc.
L’última setmana de novembre s’ha celebrat a Göttingen el BSL3/4 training school, un títol clarament explicatiu, del que és un consorci d’experts de diferents procedències (Alemanya, Gran Bretanya, Bèlgica, Suècia, Catalunya) que durant 4 dies vam realitzar un curs intensiu sobre aquestes temàtiques. Una activitat formativa que es organitzada de forma regular dues vegades l’any.
“Working in Biosafety Level 3 and 4 Laboratories“, el manual utilitzat com a suport teòric en el BSL3/4 training school
La peculiaritat d’aquest curs és que al costat de les sessions de caire presencial, o magistral, durant el matí, es desenvolupen sessions pràctiques a la tarda.
A les classes de matí es tracten temàtiques com el disseny d’instal·lacions d’alta seguretat biològica, accidents amb patògens i conseqüències, transport de material infecciós, com funcionen uns laboratoris BSL4; com funciona una instal·lació de nivell de bioseguretat 3 amb grans animals; inactivació de residus; descontaminació amb formaldehid i peròxid de di-hidrogen; desinfectants i desinfecció…
A les sessions pràctiques de la tarda els assistents entren en una autèntica instal·lació de nivell 3 i experimenta en les seves pròpies carns els canvis d’indumentària; les dobles o triples capes de guants i la disminució d’habilitat que això suposa i, dins de cabines de seguretat biològica practiquen procediments segurs de pipeteig; sembra de patògens com Bacillus anthracis; descontaminació de solucions d’ àcids nucleics per filtració; propagació vírica; assajos d’inactivació vírica; descontaminació de potencial contaminació per espores d’àntrax de cabines; com respondre a un accident (simulacre), etc.
Aquesta combinació i el fet que cada professor pren un parell d’alumnes i actua com a tutor d’aquests “deixebles” al llarg de les sessions pràctiques fa intensa, però, alhora enriquidora, profitosa i divertida la experiència, parlant com a professor; caldria preguntar als alumnes encara que el feedback ha estat sempre bo.
L’èxit del curs es mesura pel fet que sempre hi ha un llarg llistat d’espera. De fet únicament s’admeten 10 alumnes per sessió i la llista d’espera no ha baixat mai de la trentena d’aspirants. Ajuda el fet que l’alumne únicament ha d’aportar al voltant de 350 euros perquè tota la resta de despeses (viatge, allotjament, menjars, material emprat, experts) estan cobertes per l’esmentat projecte europeu HOME-2011-ISEC-AG-CBRN-4000001951.
Però tot té un final, o un canvi transfigurador, potser. Aquest projecte europeu s’acaba i s’ha decidit fer una sessió extra del curs que hostatjarem a Barcelona, el mes de març de 2015. Serà pels experts tot un canvi des de la freda però encantadora Göttingen a la més mediterrània però també fantàstica Barcelona.
La meva missió com a hoste, i la de CReSA com a institució, que hostatjarà el curs a les seves instal•lacions, serà igualar (difícil) o superar (quasi impossible) les sessions prèvies i discutir, al final, la possibilitat d’estendre en el temps, en aquest format o en algun altre d’equivalent, aquesta experiència realment útil i que té una forta demanda. I el CReSA hi contribuirà, perquè un dels seus mandants és estendre i divulgar la cultura de la bioseguretat i contribuir a la formació continuada dels seus treballadors però també d’altres professionals.
Però aquesta, aquesta és una altra historia.
