El nou coronavirus de l’Orient Mitjà (MERS-CoV) segueix un patró estacional a la península Aràbiga

Ho confirma un estudi publicat a la revista Epidemiology and Infection que ha descrit la dinàmica temporal d’aquesta malaltia. En algunes regions com la Província Oriental el període de més infeccions coincideix amb les èpoques en què hi ha més activitat relacionada amb camells i dromedaris, com el comerç o la cria.

La malaltia de la Síndrome Respiratòria de l’Orient mitjà suposa una amenaça important per a la salut pública arreu del planeta. No obstant, la península Aràbiga segueix sent l’epicentre mundial més important d’aquesta malaltia des de l’any 2012 i des d’on el virus ha creuat diverses fronteres regionals i continentals. Des de llavors, en aquesta regió, la malaltia ha causat més de 1.500 infeccions humanes confirmades amb més de 580 morts.

Un equip d’investigadors del Centre de Recerca en Sanitat Animal IRTA-CReSA i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb col·laboració de científics de la Universitat de Kuwait i la Universitat de Minnesota, han analitzat la progressió de l’epidèmia i la dinàmica temporal del MERS-CoV. L’estudi avalua la progressió de l’epidèmia des del 2012 fins el 2017 quantificant el nombre de casos secundaris derivats d’un cas infectat al llarg del temps.

Corba epidèmica de casos humans observats i reportats de coronavirus de la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS-CoV) a la península aràbiga per setmana de juny de 2012 a juliol de 2017.

Corba epidèmica de casos humans observats i reportats de coronavirus de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS-CoV) a la península aràbiga per setmana de juny de 2012 a juliol de 2017.

Segons el model del patró temporal que segueix l’epidèmia de MERS-CoV en les tres regions més afectades de l’Aràbia Saudita (la província Oriental, Riad i Makkah), en les regions com la ciutat de Riad, les epidèmies es van produir dos cops l’any, coincidint amb les èpoques en les quals hi ha un pic d’activitats amb camells i dromedaris, com l’aparellament, el comerç i el transport. En canvi, a les regions de la província Oriental i a Makkah, els casos es van produir amb un patró endèmic amb brots esporàdics. Conèixer aquesta estacionalitat pot ajudar a millorar la vigilància en poblacions d’elevat risc i identificar estratègies d’intervenció pel control de la malaltia a nivell nacional i regional.

Cada setmana es confirma com a mínim un cas humà de MERS-CoV a l’Aràbia Saudita

Els resultats de l’estudi expliquen que durant un transcurs de 6 anys a l’Aràbia Saudi una persona infectada podia infectar a més d’una persona, produint-se una epidèmia que va anar creixent fins l’any 2017. En concret, a l’abril de 2014 en les regions de Makkah i Riad la progressió de l’epidèmia va arribar al seu màxim durant el període d’incidència més elevat dels casos MERS-CoV. A la província Oriental es va identificar un únic pic de malaltia el maig de 2013, que va comptar amb el major nombre de casos de transmissió entre humans.

Dromedaris, camells i ratpenats

La ruta principal de transmissió és el contacte prolongat amb una persona infectada, però els dromedaris i els camells poden actuar com a hostes intermedis primaris i es reconeixen com una font d’infecció a partir de contacte directe o a partir del consum de productes derivats. Els ratpenats es consideren el reservori primari d’aquests virus, però no s’ha confirmat cap transmissió directa als humans.

Referència de l’article:

Alkhamis, M. A., Fernández-Fontelo, A., VanderWaal, K., Abuhadida, S., Puig, P., & Alba-Casals, A. (2019). Temporal dynamics of Middle East respiratory syndrome coronavirus in the Arabian Peninsula, 2012–2017. Epidemiology & Infection147.

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Investigadora del Subprograma d'Epidemiologia. Programa de Sanitat Animal. IRTA-CReSA. ana.alba@irta.cat