De cabres, ovelles i tuberculosi

La tuberculosi és una de les malalties amb les que treballem a l’IRTA-CReSA. Ho podem fer perquè disposem d’una unitat de biocontenció de nivell 3 que ens permet treballar directament amb els agents infecciosos que causen la tuberculosi de forma segura. Les zoonosis com aquesta, malalties que afecten a animals i a persones, són també un dels motius que donen sentit a l’existència d’un centre de recerca com el nostre.

Ja fa anys que col·laborem amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya en el programa d’eradicació de la tuberculosi en el bestiar boví. Any rere any veiem com van apareixent nous brots de tuberculosi en els ramats de Catalunya, evidenciant que és una malaltia molt difícil de controlar!

Amb els anys, ha anat quedat palès que aquesta dificultat rau en la necessitat de lluitar en  diferents fronts . Així doncs, mentre la normativa es concentra principalment en les vaques, la tuberculosi no és ni molt menys tant selectiva, ja que la podem trobar a la fauna silvestre, per exemple, en els porcs senglars i també la podem trobar en  animals domèstics com les ovelles i, sobretot, en les cabres. Per més que intentem eradicar la malaltia de les vaques mentre aquesta segueixi estant present als senglars o a les cabres no ens en sortirem!

Així que un dels objectius que perseguim els investigadors del IRTA-CReSA és el de desenvolupar i validar eines que ens permetin lluitar contra la tuberculosi en aquests fronts. Una d’elles és la vacunació. En vaques la vacunació està prohibida ja que les proves de diagnòstic utilitzades avui en dia no permeten encara diferenciar si un animal està infectat o està vacunat, i com que tots els animals que donen un resultat positiu s’han de sacrificar, no podem vacunar-los. Però amb les cabres i a les ovelles la normativa no és específica en aquesta matèria i, per tant, no hi ha aquesta prohibició expressa a la l’hora de poder vacunar.

A dia d’avui, tot i que hi ha un grapat de vacunes en desenvolupament per lluitar contra la tuberculosi, es treballa en gran mesura amb la mateixa vacuna que es fa servir per les persones, la BCG, que és de fet la única vacuna registrada per prevenir la tuberculosi humana. Ja fa temps us vam parlar  dels experiments que vam fer en el nostre estabulari per provar si la BCG era segura i eficaç en cabres. Si bé aquesta vacuna no va ser capaç d’evitar la infecció, sí que permetia reduir significativament la gravetat de les lesions ajudant així a evitar que s’escampi la infecció en l’animal i, per tant, ajudant també a evitar la propagació de la malaltia dins d’un ramat.

Ara hem fet un pas més i hem provat la vacuna en un experiment realitzat en una granja, simulant les condicions reals de camp, una granja de cabres on moltes d’elles (més de 3 de cada 4) estaven infectades de tuberculosi. Vam agafar un grup de cabrits i en vam vacunar la meitat, i els vam barrejar amb la resta d’animals de la granja per al cap d’un any i mig comprovar si la vacuna tenia els efectes que ja havíem demostrat experimentalment i en condicions controlades. I, efectivament, els resultats van coincidir. Demostrant així que la vacuna BCG és una eina a tenir en compte.

Aquests resultats s’han publicat en accés lliure a la revista BMC Veterinary ResearchField evaluation of the efficacy of Mycobacterium bovis BCG vaccine against tuberculosis in goats Enric Vidal, Claudia Arrieta-Villegas, Miriam Grasa, Irene Mercader, Mariano Domingo and Bernat Pérez de Val BMC Veterinary Research 2017 13:252

Per altre banda  estan les ovelles. Sembla, o si més no sempre s’ha dit, que són més resistents que les cabres a l’hora d’infectar-se però és clar que també poden contraure la tuberculosi. I això en ramats on tinguin vaques i ovelles juntes, o simplement en pastures aprofitades per ambdues espècies, pot suposar un problema. Així que, en col·laboració amb un centre d’investigació d’Astúries, el SERIDA, vam dur a terme un estudi similar al que havíem fet inicialment en cabres però en ovelles per provar  si la BCG era eficaç en aquesta espècie. A més, vam introduir un nou element: una nova vacuna inactivada, administrada per via oral.

Una de les bondats d’aquest estudi és que hem fet servir el TAC per poder avaluar de la forma més objectiva possible el volum de lesions tuberculoses que tenien les ovelles als pulmons i així poder comparar els animals no vacunats amb les vacunats amb BCG i amb la nova vacuna d’administració oral anomenada HIMB.

Imatge: PLoS ONE.

Les imatges dels TACs fets als pulmons parlen per si soles, en blanc es poden veure les lesions tuberculoses. Els animals vacunats amb BCG (fila del mig) tenen molt menor volum de lesions que els controls no vacunats (a dalt) o els vacunats amb la vacuna inactivada administrada via oral (HIMB, a sota). Els resultats d’aquest experiment validen l’ús de la BCG com a eina de control de la tuberculosi en ovelles alhora que reforcen el model d’infecció experimental per a l’estudi de futurs candidats vacunals en l’espècie ovina. Malauradament l’administració oral de la vacuna inactivada no sembla una opció viable, caldrà seguir investigant, possiblement en la seva eficàcia amb altres vies d’administració.

Aquest estudi s’ha publicat, també en accés lliure, a la revista PLoS ONE: Assessment of BCG and inactivated Mycobacterium bovis vaccines in an experimental tuberculosis infection model in sheep Ana Balseiro , Raúl Altuzarra, Enric Vidal, Xavier Moll, Yvonne Espada, Iker A. Sevilla, Mariano Domingo, Joseba M. Garrido, Ramón A. Juste, Miguel Prieto, Bernat Pérez de Val Published: July 5, 2017https://doi.org/10.1371/journal.pone.0180546

Aquests estudis han estat finançats per el Departament d’Agricultura Ramaderia Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i pels projectes de recerca del MINECO AGL2012-36171 i de l’INIA RTA2014-0002-C02. L’autor de l’entrada agraeix la revisió de la mateixa per part del Dr. Bernat Pérez del Val. Foto de portada.

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Related Posts

Be Sociable, Share!