La pesta porcina africana (PPA) és una malaltia viral pandèmica inofensiva per als humans però que causa una mortalitat elevada en porcs domèstics i salvatges. Tot i estar erradicada d’Espanya des de l’any 1994, continua comportant greus pèrdues econòmiques en el sector càrnic porcí a diversos països d’Europa de l’est, d’Àsia, de l’Àfrica sub-Sahariana i del Carib. Durant el període 2018-2019, gairebé un 25% de porcs domèstics del món van morir a causa de la malaltia, mantenint la PPA en el podi com a malaltia porcina més rellevant. Tenint en compte que no existeix cap vacuna comercial disponible globalment, la reintroducció o expansió del virus en zones lliures de PPA és una amenaça constant.

El 2023 es va aprovar la primera vacuna viva atenuada (LAV, de l’anglès life attenuated vaccine) contra la PPA per al seu ús i comercialització només a Vietnam. Les vacunes atenuades són aquelles que contenen soques menys virulentes del patogen en qüestió, ja sigui per haver estat modificat genèticament o per les característiques pròpies de la soca seleccionada. Tot i que existeix controvèrsia en el seu ús degut als riscs de bioseguretat associats, actualment les LAV són les úniques vacunes que han aconseguit generar una resposta immunitària en porcs suficientment robusta com per protegir-los contra la malaltia. El grup de recerca de la pesta porcina africana de l’IRTA-CReSA, liderat pels doctors Fernando Rodríguez i Jordi Argilaguet, va desenvolupar l’any 2017 una LAV denominada BA71ΔCD2. El prototip vacunal està basat en una soca de PPA de genotip I aïllada a Espanya l’any 1971 a la que se li ha eliminat el gen que expressa l’hemaglutinina viral CD2v. La inoculació intranasal d’aquest prototip vacunal ha demostrat ser eficaç en el desenvolupament d’una protecció heteròloga contra soques que pertanyen als dos genotips circulants a Asia i Europa, característica única en comparació amb les altres vacunes desenvolupades fins ara. Tot i que estudis previs del grup ja van demostrar l’eficàcia de la vacuna a partir dels 21 dies de la seva administració, quedava sense concloure quin període de temps mínim és necessari per al desenvolupament de la protecció dels animals i determinar quins mecanismes immunològics hi estan associats.

Per a donar resposta a les incògnites plantejades, vam realitzar un estudi amb tres grups de porcs vacunats amb el BA71ΔCD2 diferents dies (3, 7 i 12) abans de ser infectats amb una soca letal del virus de la PPA, mentre que un quart grup d’animals es va deixar sense vacunar com a control del desenvolupament de la malaltia. El que vam observar va ser que la vacunació 7 dies o menys abans de la infecció amb el virus no donava prou marge per a que l’animal desenvolupés una resposta immunitària suficient que controlés la infecció, tot i que sí va resultar en un endarreriment del curs de la malaltia proporcional al temps postvacunació. En canvi, la vacunació 12 dies abans de la infecció va demostrar poder controlar tant la febre associada a la fase aguda de la PPA, com la virèmia sistèmica i l’excreció de virus. L’avaluació d’òrgans i teixits durant la necròpsia dels animals també va revelar diferències importants en la severitat de les lesions associades a la PPA entre el grup vacunat 12 dies abans i els grups vacunats 7 i 3 dies abans, essent molt més evidents en els últims grups. Donant un cop d’ull a l’estat immunològic dels animals que formaven part dels diferents grups, vam observar que la protecció que presentava el grup vacunat 12 dies abans estava associada a l’aparició d’una resposta humoral i la presència d’una resposta citotòxica – majoritàriament a cèl·lules “natural killer” (NK) i limfòcits T – en el moment de la infecció amb VPPA. Els resultats obtinguts en aquest estudi estan en línia amb els obtinguts prèviament en animals vacunats tres setmanes abans de la infecció, fet que suggereix que 12 dies després de la vacunació amb BA71ΔCD2, els animals queden dotats d’un context immunològic prou robust com per a fer front a la PPA.

L’estudi conclou que la protecció contra la PPA principalment requereix de mecanismes propis de la resposta adaptativa, i demostra que la vacuna atenuada BA71ΔCD2 pot conferir immunitat protectora a partir dels 12 dies postvacunació, informació que pot resultar crucial davant d’un brot de PPA que depengui d’una actuació d’emergència ràpida i efectiva.

Autors del treball: David Marín Moraleda, Jordana Muñoz Basagoiti, Aida Tort Miró, Mª Jesús Navas, Marta Muñoz, Enric Vidal, Àlex Cobos, Beatriz Martín Mur, Sochanwattey Meas, Veronika Motuzova, Chia-Yu Chang, Marta Gut, Francesc Accensi, Sonia Pina Pedrero, José Ignacio Núñez, Anna Esteve Codina, Boris Gavrilov, Fernando Rodríguez, Lihong Liu i Jordi Argilaguet.

Link de l’article: https://doi.org/10.3390/vaccines12050517

Aquest treball ha estat finançat per Ministerio Español de Ciencia e Innovación ( MICIU/AEI/10.13039/501100011033, beca PID2022-136312OB-I00)

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

IRTA-CReSA

Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA). Programa de Sanitat Animal IRTA. marina.torres@irta.cat Tel. +34 93 467 40 40 Ext. 1788

•