El pelegrinatge priònic
Els passats dies 22 a 25 de Maig de 2018 ha tingut lloc a Santiago de Compostela el congrés internacional PRION 2018, des de la primera edició a Paris el 2009 aquest congrés reuneix experts de tot el planeta en malalties priòniques, es tracta d’una trobada multidisciplinar que ajunta des de metges a veterinaris passant per bioquímics, biòlegs i bioinformàtics estudiosos de l’estructura de les molècules per donar un enfoc holístic a un problema que dista molt de tenir una solució: les malalties causades pel malplegament proteic.
La trobada va començar amb dos tallers paral·lels, un sobre estructura dels prions i l’altre dedicat al nostre camp: les malalties priòniques en els animals. Els temes més destacats en aquest àmbit van ser novetats com la recent descoberta malaltia priònica del camells o l’actualització sobre els casos de la malaltia caquectitzant crònica dels cèrvids o CWD (de l’anglès chronic wasting disease) recentment descrits al nord d’Europa.
En relació a aquesta ultima la Dr. Sylvie Benestad de Noruega va explicar que s’han diagnosticat fins a 19 casos d’aquesta malaltia en rens però, a més a més, 4 casos en Ants (un d’ells a Finlàndia) i un cas, també per primer cop descrit a la naturalesa en aquesta espècie, en cérvol comú (Cervus elaphus). Diverses comunicacions versaven sobre resultats preliminars d’estudis fets sobre aquets nous brots i sembla a ser que els casos descrits en les tres espècies corresponen a tres noves soques d’aquesta malaltia que són diferents de les soques descrites fins ara a Nord Amèrica. Això obre nous interrogants, especialment sobre el potencial zoonòtic d’aquestes noves soques i sobre l’abast que aquests brots poden tenir en la fauna europea. Aquest últim punt més preocupant en el rens ja que presenten cúmuls de prió tant a l’encèfal com al teixit limfoide, per tant, és mes probable que es tracti d’una malaltia de transmissió horitzontal. En el cas dels ants, en canvi, sembla que es podria tractar de una variant de malaltia esporàdica menys contagiosa. De moment s’han pres mesures dràstiques per contenir el brot en rens, com ara sacrificar 2200 rens d’una regió molt concreta per evitar que s’escampi la malaltia a la resta del país. I el cas del cérvol comú també te una peculiaritat, ja que de moment, no s’ha pogut descartar que es tracti d’un cas de EEB. Caldrà romandre vigilants. Un altre debat interessant es va centrar en la capacitat dels prions d’aquesta malaltia dels cèrvids per afectar les persones, mentre que estudis epidemiològics no semblen indicar cap relació entre CJD esporàdic i CWD estudis d’infecció experimental en primats no humans (macacos) han demostrat que, després d’alimentar als macacos amb carn de cérvol malalt aquests han desenvolupat una malaltia priònica. Especialment interessant de seguir és un estudi que s’està duent a terme des del CDC de EEUU de seguiment de persones (caçadors i les seves famílies) que, sense esperar els resultats de les proves, es coneix que han consumit carn de cèrvids infectats de CWD.
El primer dia oficial de congrés va començar amb una conferència oberta al públic general del Dr. Stanley Prusiner, premi Nobel de Medicina el 1997 per el descobriment del prions. La conferència es va completar l’endemà amb una taula rodona força interesant en que es reflexionava sobre si calia definir com a prions a totes les molècules que causen malalties de malplegament proteic. A banda de la PrP que causa les encefalopaties espongiformes transmissibles hi ha, per exemple, el beta-amiloide i la proteïna TAU, que s’acumulen als cervells de pacients amb la malaltia d’Alzheimer, l’alfa-sinucleïna, característica de la malaltia de Parquison, entre d’altres. Segons el Dr.Prusiner si totes aquestes malalties comparteixen el mateix mecanisme cal parlar de prions en tots els casos. Altres científics hi estan en desacord i prefereixen utilitzar el terme “prion-like” per diferenciar-les de les EETs. El Dr. Claudio Soto va re-formular la dita “Si sembla un ànec, neda com un ànec i canta com un ànec, és que probablement és un ànec” cap a la versió priònica: “Si sembla un prió, es replica com un prió i reprodueix la patologia com un prió és que probablement és un prió”.
Durant el congrés es van presentar diferents comunicacions amb resultats d’estudis en el que d’alguna manera hem participat des de l’IRTA-CReSA. A destacar, un pòster amb resultats preliminars del projecte del MEIC (AGL2013-46756-P) que porta per títol: “A spontaneous misfolding-associated polymorphism in ovine PRNP(M112I) renders ShTg mice highly susceptible to atypical scrapie” on, per primera vegada, exposem resultats d’un model de ratolí transgènic que hem desenvolupat, en col·laboració amb el Dr. Manuel Sanchez de la Universitat de Salamanca, que sobreexpressa un polimorfisme de la proteïna prió d’ovella i que presenta una malaltia priònica espontània i, a més, resulta ser molt susceptible als prions de Scrapie atípic (tipus Nor98).
Altres estudis amb participació de l’IRTA-CReSA s’emmarcaven en la xarxa REDPRION, un projecte finançat per el programa POCTEFA INTERREG del FEDER, projecte en el que col·laborem amb grups de recerca d’Aragó, Barcelona (Dr. Martí Pumarola i Dr. Isidre Ferrer), el País Basc i Toulouse. D’aquests destacar tres comunicacions orals:
- Una del grup del Dr. Olivier Andreoletti ENVT-INRA en la que es demostra que varis inòculs de Scrapie Atípic, en inocular-los en un model de ratolí transgènic amb proteïna prió bovina, mostren característiques de soca de Encefalopatía Espongiforme Bovina cosa que ens fa hipotetitzar que la malaltia de les vaques boges pot tenir el seu origen en aquests casos atípics de scrapie. Una bona part d’aquests bioassaig es van realitzar a l’estabulari NBS3 de l’IRTA-CReSA.
- Una altre xerrada, a càrrec de la Dra. Rosa Bolea de UNIZAR, on resumia els resultats de diferents inoculacions experimentals en grans animals (incloent vaques, porcs, ovelles i cabres) dutes a terme en el marc d’aquest projecte a l’estabulari NBS3 de la seva universitat, algunes d’elles amb aïllats de casos diagnosticats al Laboratori PRIOCAT.
- I una altre presentació oral del Dr. Joaquin Castilla del CICbioGUNE en la que presentava la optimització d’un protocol per sintetitzar, in vitro, grans quantitats de proteïna prió sintètica (recombinant) i infecciosa. Una gran notícia per als estudiosos de l’estructura dels prions. Des de l’IRTA-CReSA vam contribuir-hi demostrant la presència de malaltia priònica en ratolins inoculats amb aquesta proteïna.
L’últim dia de congrés es va celebrar una taula rodona sobre els avenços en el tractament d’aquestes malalties. Malauradament la realitat és que a dia d’avui no hi ha cap tractament que, a curt termini, sembli massa prometedor. Hi ha varis medicaments que s’estan estudiant, inclús en pacients humans ja que ara per ara aquestes malalties ténen totes un desenllaç mortal. Però els resultats no son esperançadors. Com a curiositat un grup japonès, el Dr. Kenta Teruya, Tohoku University, va presentar que un dels medicaments que investigaven allargava el període d’incubació de la malaltia en ratolins però, per sorpresa, el placebo també ho feia. Analitzant les substàncies que portaven els excipients van descobrir que els èters de cel·lulosa eren els que tenien un efecte anti-prió, una sola inoculació subcutània d’aquest compost endarrereix la mort dels ratolins infectats amb prions fins a 600 dies! Esperem que puguin traslladar aquest efecte als pacient humans.
Destacar també la presència de múltiples associacions de familiars i amics de pacients amb malalties priòniques d’arreu del món, com la Asociación CJD Española , que a banda de seguir amb interès les presentacions van presentar histories reals de pacients afectats d’aquestes malalties. Un bany de realitat imprescindible per recordar que darrera les hores que passem al laboratori hi ha la lluita d’aquestes famílies amb una malaltia devastadora i l’esperança que tenen posada en la nostra feina per trobar, algun dia, una cura per aquestes malalties.
Moltes altres presentacions i pòsters anaven sobre resultats de recerca sobre mecanismes bàsics de la patogènia de malalties priòniques, incloent les EETs però també altres com l’Alzheimer i altres demències i englobant aspectes tant diversos com el prions en fongs, en un model experimental en mosques o el paper que els prions han tingut al llarg de l’evolució ja que en essència son molècules que, canvinat la seva conformació, son capaces de transmetre informació.