Eliminar el tractament amb antibiòtics en garrins augmenta la diversitat en la seva microbiota nasal i afavoreix la seva salut

L’ús dels antimicrobians per controlar les malalties d’origen bacterià és una pràctica molt comuna en producció porcina. Malgrat el fet indiscutible que els antimicrobians juguen un paper vital en el manteniment de la salut dels animals i en la protecció de la salut pública, s’ha demostrat que poden afectar negativament la microbiota. És per això que ja no poden considerar-se únicament avantatjosos, sinó també potencialment mortífer per a les poblacions bacterianes beneficioses.

La microbiota és clau per al bon funcionament i l’equilibri dels diferents sistemes dels animals, per tant és fonamental conèixer la seva composició per identificar grups bacterians potencials associats a la bona salut. Hi ha diversos factors que poden interferir en l’establiment d’una microbiota adequada, com el medi ambient, el sistema de producció, la genètica d’origen i els tractaments antibiòtics. Quan hi ha canvis en la composició de la microbiota normal, es diu que es produeix una disbiosi microbiana. Aquesta sol aparèixer secundàriament a l’ús d’antibiòtics facilitant les infeccions per patògens o incrementant el dany tissular infligit per bacteris patogènics. D’altra banda, l’ús metafilàctic dels antibiòtics, especialment quan es duu a terme en els primers moments de de vida dels animals, pot perjudicar la seva salut alterarant la composició de la microbiota normal. En porcs, s’ha demostrat que les comunitats microbianes que viuen a la cavitat nasal dels garrins al deslletament poden influenciar el desenvolupament de la malaltia de Glässer a llarg termini. Per prevenir aquesta malaltia, solen utilitzar antibiòtics metafilàctics perinatals.

El nostre estudi, publicat el passat mes d’abril a la revista Scientific Reports, revela els beneficis d’eliminar l’ús preventiu d’antibiòtics, a través de la modulació de les comunitats microbianes al nas. Es va analitzar l’efecte que tenen els antibiòtics quan s’apliquen al la cavitat nasal dels garrins en els primers moments de vida i la relació amb l’estat de salut dels animals a llarg termini. Es van mostrejar garrins en el moment del deslletament de dues granges en dos moments diferents: primer durant la utilització del tractament preventiu en els garrins nounats, i un altre mostreig sense tractament.

Representació de la biodiversitat en les mostres preses.

Representació de la biodiversitat en les mostres preses.

La supressió d’aquest tractament antimicrobià va resultar en un augment significatiu de la diversitat en la microbiota nasal dels garrins al deslletament, i en conseqüència, l’estat de salut va ser millor. Concomitantment, van augmentar els gèneres bacterians beneficiosos com Prevotella i Lactobacillus i van disminuir els gèneres com Moraxella i Bergeyella. A més d’aquests canvis en la composició de la microbiota, es van reduir els costos de medicació per porc i la taxa de mortalitat en les dues granges. Així mateix, l’índex de conversió, que és el valor que indica l’eficàcia amb la que l’animal és capaç de transformar l’aliment que ingereix en massa corporal o carn, va mostrar una tendència a reduir-se tot i no ser significatiu.

Aquest estudi revela els beneficis d’eliminar l’ús preventiu dels antibiòtics, a través de la modulació de les comunitats bacterianes al nas. És important destacar que cal fer un ús controlat dels tractaments amb antibiòtics en garrins recent nascuts, ja que poden patir efectes en la microbiota i comportar problemes de salut a llarg termini. Aquest treball s’ha realitzat en el marc del projecte “Papel de la microbiota respiratoria en la prevención de las enfermedades causadas por los colonizadores precoces del tracto respiratorio superior del cerdo” (AGL2016-77361-R) finançat per MINECO.

Referència de l’article: Correa-Fiz, F., dos Santos, J. M. G., Illas, F., & Aragon, V. (2019). Antimicrobial removal on piglets promotes health and higher bacterial diversity in the nasal microbiota. Scientific reports9(1), 6545.

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Investigadora del Programa de Sanitat Animal. IRTA-CReSA. flor.correa@irta.cat