On s’amaga el MERS-CoV?

Els coronavirus representen una amenaça pels éssers humans, tal i com es va evidenciar durant el 2002/2003 amb la infecció pel coronavirus de la síndrome respiratòria aguda greu o SARS-CoV (de l’anglès, Severe actue respiratory syndrome coronavirus). El SARS-CoV va causar més de 8.000 infeccions en humans amb una taxa de mortalitat del 10% en un total de 37 països. Deu anys més tard, un nou coronavirus humà causant de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà o MERS (de l’anglès, Middle East respiratory syndrome) va emergir a l’Aràbia Saudita. Els símptomes en humans varien des de lleus a moderats (febre, tos, problemes respiratoris) o molt greus, causant fins i tot la mort de l’individu (en un 30% dels casos). El reservori principal del virus és el dromedari, però estudis recents han demostrat la susceptibilitat d’altres espècies animals, com l’alpaca, la llama i el porc a la infecció amb MERS-CoV (Emerg Infect Dis. 2017 Feb;23(2):232-240; Emerg Infect Dis. 2016 Jun;22(6):1129-31; Emerg Infect Dis. 2016 Jun;22(6):1031-7). El fet que una determinada espècie animal sigui susceptible a infectar-se experimentalment amb un determinat virus (el MERS-CoV, en aquest cas) no significa que pugui transmetre el virus eficaçment, però si que és important estudiar-ne el seu possible paper. Per a determinar-ho, es necessiten estudis de transmissió entre animals i d’excreció i persistència del virus en l’ambient. És a dir, cal investigar on s’amaga el MERS-CoV, si altres espècies poden ser-ne reservori i, per tant, suposar un risc elevat per a la salut pública. Per a dur a terme aquestes investigacions, són necessàries un seguit de mesures de seguretat, com treballar en un laboratori de nivell de bioseguretat 3 (NBS-3) i treballar amb unes condicions molt estrictes, portant un equip de protecció individual molt específic per a aquest tipus de patògens, com el de la foto. A les instal·lacions del Centre de Recerca en Sanitat Animal disposem de laboratoris i d’estabulari a NBS-3.

Il·lustració de les espècies animals susceptibles a MERS-CoV i aquelles que actuen o poden actuar com a potencial hostes del virus (One Health (3):34-30). Fes clic a la imatge per veure-la en millor resolució.

En un article que s’ha publicat recentment a la revista One Health, investigadors de l’IRTA-CReSA hem revisat els estudis existents en relació a les diferents espècies animals susceptibles al virus MERS-CoV i, per tant, potencials hostes del virus. La revisió descriu les infeccions experimentals dutes a terme tant en camèlids (dromedari, alpaca, llama) com en altres espècies animals no-camèlids i que són susceptibles a la infecció experimental amb  MERS-CoV (porc, conill, primats no humans) (veure il·lustració). A més, planteja i discuteix el possible paper que podrien jugar algunes d’aquestes espècies com a hostes intermediaris de la malaltia.

Vergara-Alert J, Vidal E, Bensaid A, Segalés J. 2017. Searching for animal models and potential target species for emerging pathogens: Experience gained from Middle East respiratory syndrome (MERS) coronavirus. One Health (3), 34-40.

No obstant això, la presència d’ARN viral i/o anticossos específics front al virus només s’ha pogut demostrar a camp en dromedaris i alpaques (Lancet Infect Dis. 2013;13(10):859-866; Emerg Infec Dis. 2016;22(6):1129-1131). A l’espera de més estudis i evidències experimentals, sembla que la llista de potencials hostes diana per a MERS-CoV encara no es pot tancar.

A part de l’aspecte epidemiològic, l’interès de varis grups d’investigació per a estudiar altres espècies animals susceptibles a MERS-CoV recau en la importància de poder disposar de models animals que puguin substituir al dromedari en els estudis laboratorials.

Actualment els investigadors del grup de recerca de MERS-CoV a l’IRTA-CReSA estem realitzant estudis per a avaluar la importància del receptor del virus, el DPP4 (Dipeptidil peptidasa 4), la seva distribució i el seu paper en la susceptibilitat i la patogènesis del MERS-CoV en diverses espècies. A més, ressaltem la importància de la vigilància epidemiològica com a mesura de prevenció i control de brots. I per a poder elaborar un programa de vigilància adequat és important tenir informació sobre quines espècies juguen o poden jugar un rol important en la transmissió del MERS-CoV.

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Related Posts

Be Sociable, Share!