Resistència a cefalosporines en Escherichia coli de pollastres d’engreix, mosques i cigonyes blanques

El pròxim 13 de març, el doctorand Marc Solà Ginés defensarà la tesi titulada “Epidemiologia molecular i mecanismes de resistència a cefalosporines en Escherichia coli de diferents orígens; pollastres d’engreix, mosques i cigonyes blanques” dirigida per la investigadora Dra. Lourdes Migura Garcia de l’IRTA-CReSA.

Els bacteris resistents a antibiòtics, i en concret a betalactamases d’espectre estès (BLEEs), s’han convertit en un greu problema. La seva prevalença ha incrementat ràpidament a nivell mundial degut a la disseminació pandèmica de plasmidis i a la introducció de gens de resistència a BLEEs en clons exitosos. Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), els antimicrobians més crítics en sanitat humana i animal són les cefalosporines de tercera generació, les fluoroquinolones, els macròlids i els aminoglicòsids. Per tant, aquesta tesi s’ha centrat en les resistències a cefalosporines, i en particular resistències a BLEEs i betalactamases tipus AmpC.

Figura 1: Aproximació OneHealth de la circulació de resistències a antibiòtics.

La majoria de les investigacions s’han centrat en l’epidemiologia de les resistències a antibiòtics en medicina humana i veterinària; tot i així, en els últims anys hi ha hagut un augment dels estudis dirigits a bacteris multiresistents que circulen en ambients naturals actuant com a reservoris. Una vegada els bacteris estan presents a l’ambient, poden transmetre’s als humans.

A través dels estudis inclosos en la tesi, hem investigat l’aparició i els mecanismes de disseminació d’Escherichia coli resistents a cefalosporines de diferents nínxols ecològics; pollastres d’engreix com a exemple d’animals de producció; mosques (Musca domestica) com a vectors mecànics i reservoris de gens de resistència que contribueixen a la disseminació de resistències a l’ambient de granja; i finalment, cigonyes blanques (Ciconia ciconia) com a exemple de vectors de llarga distància i sentinelles de la pressió humana. Amb aquest enfoc, intentem entendre la transmissibilitat de les resistències entre nínxols diferents; e identificar els clons, els gens de resistència i els plasmidis involucrats. Com a resultat, la present tesi inclou tres estudis, dels quals dos han estat publicats a revistes internacionals indexades i l’últim esta en revisió:

Aquesta tesi ha estat parcialment finançada pels projectes AGL2011- 28836 i AGL2013-47852-R del Ministerio de Economía y Competitividad (Gobierno de España).

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Related Posts

Be Sociable, Share!