Sortint de Bellaterra fins a Charlottetown…
Reflexions de la Dra. Anna Alba, investigadora del CReSA després d’una estada de recerca al Centre for Veterinary Epidemiological Research, University Prince Edward Island (UPEI), Canadà.
…passant per Katmandú i per Hong Kong, he vist que molts estem capficats en conèixer que passa al nostre entorn per saber que hem de fer. “Fer” amb quina finalitat? ” viure millor”.
Definir “viure millor” no és senzill, però un pensament força arrelat és que : “viu millor qui té salut, molt temps i és més ric”. “Salut, Diners i Amor” es diu sovint.
Per saber que passa a l’entorn, invertim hores descrivint el que hi ha i el que canvia. Recollim dades (qui, quan, on, com, quants, dallonses i daixonses…).Com que som molts que mirem, i hi ha molt a descriure, generem milions… o bilions…o trilions de dades.
Hong Kong
I que fem amb tantes dades?…les empaquetem en taules, …les filtrem,…les agrupem,.. les presentem en gràfics, figures i mapes i fem grans o petites estadístiques per demostrar que això d’aquí està associat a allò de més enllà. Interpretem tot això intentant convertir les dades en informació…per saber que fer, i evitar riscs o errors que ens apartin de l’objectiu. Tota aquesta informació es comunica bé, es dispersa, o es perd depenent de medis i l’amor al pròxim.
Cadascú dins la seva realitat ho fa a la seva manera, bàsicament com sap i pot. I avui amb la globalització i les xarxes de comunicació, sembla ser que es pot i es sap més.
Pel que he vist, sembla ser que caldrà molta investigació a tot arreu per saber que fer per: 1. “viure més temps, però semblar més joves” i 2.“estar més confortables, però no esgotar els recursos naturals”. I després molt amor al pròxim per ser capaços de compartir tot aquest coneixement. Potser amb tanta xarxa serà més fàcil?
Katmandú
“Agraïda de poder de marxar, poder veure i poder tornar. Llàstima que no es pugui fer en bici.”
