Tag Archives: enfermedad

Comentaris virus-lents (43): Infeccions arbovirals endèmiques, falti, falti, falti… dengue!!

Ja el tenim aquí…potser només ve de visita, o potser caldria dir que torna de visita…no sabem si per uns dies o per molts anys.

Quant ens costa la Cisticercosi bovina?

Taenia saginata és un paràsit zoonòtic que causa teniasi en les persones (hoste definitiu) i cisticercosi en el boví (hoste intermediari). La forma adulta del paràsit o tènia es desenvolupa a l’intestí prim de les persones (teniasi) mentre que la forma larvària o cisticerc s’estableix a la musculatura dels bovins (cisticercosi).

Visita a la Shanghai Academy of Agricultural Sciences

El 15 de Juny de 2018, el Dr. Joaquim Segalés, investigador de l’IRTA-CReSA i professor titular de la UAB, va visitar l’Institute of Animal Husbandry and Veterinary Science de la Shanghai Academy of Agricultural Sciences, SAAS (Shanghai, China). Aquest institut, dirigit per la Dra. Huili Liu, treballa especialment recerca i desenvolupament del encreuament i avantatges dels híbrids en porc i aviram, alimentació, prevenció de malalties epidèmiques d’animals de producció i protecció del medi ambient.

Tuberculosi bovina: reptes i controvèrsies (III). La vacunació és una opció?

No, no ho és. Aquesta és la resposta rotunda que s’ha donat fins ara des de les autoritats competents. Malgrat això, aquesta és una resposta que sol argumentar-se en base a l’actual prohibició de la vacunació segons el marc legal vigent a la UE (està explícitament prohibida per la Directiva 78/52 / CEE del Consell).

Tuberculosi bovina: reptes i controvèrsies (II). Context biològic i no biològic.

Fa unes setmanes escrivíem una entrada en aquest blog en el que constatàvem que un dels elements clau per abordar el control de la tuberculosi bovina és la complexitat de la seva epidemiologia, doncs es tracta d’un sistema multi-hoste i, per tant, les possibles solucions han de passar pel control de tots els reservoris de la malaltia.

El gos que no va perdre el nord en un món de bojos

En Tim es mirava atònit com la vaca Josefina, amb ulls desorbitats, espantada, fugia corrent cap a l’estable perquè havia vist un ratolí creuant l’era. Pel camí, pobreta, es va entrebancar i caure. Amb penes i treballs es va tornar a aixecar per entrar al seu amagatall. En Pep, el granger, també havia vist l’escena i trist, ja feia set anys que la munyia cada matí, va decidir que li havia arribat l’hora a la Josefina.

Comentaris viruslents (34): Una discussió vectorial, a Barcelona.

Fa uns dies, a Barcelona, hagué un interessant debat sobre virus transmesos per artròpodes, és a dir, mosquits i paparres entre altres. El debat fou un B-DEBATE, de l’International Center for Scientific Debate, organitzat per Biocat, la Fundació La Caixa i el Barcelona Institute of Global Health (ISGlobal) i resultà força interessant. Unes breus notes.

Comentaris virus-lents (33): Gestió de residus: Un cas d’infecció per manipulació de residus.

Al fil d’una noticia apareguda recentment a El País sobre una infecció laboral potser convé parlar un xic de procés de gestió de residus en un centre de recerca com el nostre, i algunes derivades.

Es detecta un cas de grip aviària d’alta patogenicitat en una Cigonya a Catalunya

Fa més de 10 anys que l’IRTA-CReSA du a terme el diagnòstic i assessorament tècnic del programa de vigilància de grip aviària en aus salvatges de Catalunya com a encàrrec per part del DARP. Aquest programa es va iniciar amb l’objectiu de detectar precoçment la circulació del virus de la grip aviària d’alta patogenicitat H5N1, virus que afectava a aus salvatges a més d’aus domèstiques i que circulava per Àsia i va arribar a Europa al 2006.

Comentaris virus-lents (32): H5N8 ja és aquí…podrem prevenir la propera?

A la darrera entrada, fa uns pocs dies, comentàvem que H5N8 havia arribat a l’altra banda dels Pirineus i que no trigaria en saltar cap a la Península. Fa uns dies s’informava de la detecció de la soca H5N8 a dues oques vulgars (Anser anser) trobades mortes a la llacuna de La Nava de Fuentes, a Palència (Castella i Lleó). Aquesta detecció va ser possible pel que anomenem vigilància epidemiològica passiva.